Processionària del pi: com actua i com eliminar-la
Al món de la jardineria, hi ha una plaga particularment perillosa per als nostres estimats pins: la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa). Aquesta petita eruga pot causar estralls als nostres bells espais verds, afectant no només els pins, sinó també altres arbres i, en alguns casos, la salut dels éssers humans i els animals.
En aquest article, explorarem què és la processionària del pi, com pot impactar negativament en el nostre entorn i quines mesures podem prendre per prevenir-ne la propagació i tractar-ne els efectes nocius.
Què és la processionària del pi
La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa Schif) és un lepidòpter defoliador que s’alimenta de les fulles dels pins i d’altres coníferes. A més, és considerada la plaga forestal més estesa, tot i que és un insecte de distribució mediterrània.
Els canvis en la climatologia han propiciat que les temperatures a l’hivern siguin més elevades, això fa que canviïn els hàbits de l’eruga i en comptes d’esperar a l’arribada de la primavera, comença a desfilar cap a terra ja a l’hivern i, a més, el seu radi d’acció les ha acostat a les àrees urbanes.
Per això mateix encara que òbviament on solen estar és a les pinedes també ens podem topar amb elles en jardins i parcs públics a gairebé totes les ciutats.
I el pitjor és que cada vegada apareixen abans.
El seu cicle vital passa per una fase larvària, una fase crisàlide i una fase d’adult, on la processionària del pi és una papallona nocturna de color gris cendra.
Les papallones apareixen a l’estiu i fan la posada a finals d’aquest període. Cada femella pon de 120 a 300 ous sobre les fulles dels pins.
Al cap de 30 o 40 dies, durant la tardor i l’hivern, eclosionen les larves (erugues).
Amb l’arribada del fred, s’agrupen a les típiques bosses de mà amb pèls sedosos de color blanc a la part més assolellada de l’arbre.
El comportament de les erugues és gregari, de manera que es desplacen en grup i formen les característiques “processions”. Quan es desplacen, únicament per alimentar-se de fulles properes, van seguint un fil de seda segregat per elles.
Després de dinar, tornen totes juntes al “niu” resseguint els fils de seda.
Entre els mesos de gener i març, després d’haver completat les 5 fases larvàries, les erugues baixen a terra, també en processó, on s’enterren, formen un capoll i passen a la fase de crisàlide, esperant transformar-se en papallona.
A l’estiu, en funció de la disponibilitat d’aliment, una part d’aquestes erugues enterrades completarà la metamorfosi i es transformaran en papallones i tornaran a iniciar el cicle reproductor.
La resta ho farà a estius posteriors ja que poden romandre en aquesta fase de pupa fins a sis anys.
Danys de la processionària del pi
Estem parlant d´una plaga per a les pinedes només superada en destrucció i dany pels incendis forestals. Algun any se n’han vist perjudicades fins a 500.000 hectàrees de bosc. L’eruga s’alimenta de les fulles allargades dels pins, les acícules.
Tot i que no sol provocar la mort de l’arbre, ho debilita fins al punt que el converteix en presa fàcil d’altres plagues.
La zona d’actuació assoleix àrees urbanes, parcs, jardins, piscines, col·legis, urbanitzacions i complexos residencials. Però a banda de la destrossa ecològica, les persones, sobretot els nens, corren perill si entren en contacte amb els pèls urticants de l’eruga.
Les erugues porten al dors uns plecs carregats de diminuts pèls urticants de color taronja (uns 500.000 per exemplar). A part de tòxics, contenen al·lèrgens.
Si es veuen amenaçades obren aquests plecs i alliberen milers de pèls urticants a l’aire que en contacte amb la pell poden provocar reaccions al·lèrgiques. Aquesta urticària es manifesta amb ronques vermelles al coll, braços, les cames i el tors i el seu efecte pot durar diverses setmanes, encara que el normal és que desaparegui de manera espontània.
A més causa irritació dels ulls (conjuntivitis) i en rares ocasions inflamació de les vies respiratòries. En aquests casos de dificultat per respirar cal acudir immediatament a urgències.
Aquest és el motiu pel qual no és bo tocar els llocs on puguin haver passat ni estar en contacte amb aquests insectes.
Segons l’estudi «Prevalença de reaccions cutànies a la processionària del pi en adults», publicat a la revista «Contact Dermatitis», l’eruga processionària ocasiona urticària al 12 per cent de les persones que habiten a zones rurals i al 4 per cent de les que viuen a la ciutat.
Com sempre, és millor prevenir que guarir. Per això els experts aconsellen evitar el contacte físic amb les erugues, els seus nius o els arbres on resideixen. Els metges indiquen que el risc d’urticària és petit i que els pacients al·lèrgics a la picada són els més propensos a presentar problemes.
Quan les reaccions són lleus cal llençar-se aigua, millor freda, a la zona afectada. També es pot tractar amb antihistamínic. Pels casos més greus queda reservat el corticoide, sempre sota prescripció pediàtrica.
Dany de la processionària del pi als gossos
Les erugues estan cobertes d’uns pèls urticants amb una toxina que resulta devastadora per als gossos que hi posen el musell sobre elles.
Tot comença amb el gos gratant-se la boca, com si volgués arrencar-se una mica de la llengua amb les urpes i salivant profusament. En aquest moment, el que és recomanable és portar-lo urgentment al veterinari ja que l’animal podria arribar fins i tot a morir.
L’eruga produeix diverses lesions als gossos. El quadre té prou a veure amb un xoc al·lèrgic. S’inflama la llengua, la boca, l’esòfag i l’estómac. Arribat un punt, el gos no pot respirar i mor.
En la major part dels casos, no passa perquè intervé un veterinari, però la llengua dels animals que hagi xuclat una eruga es necrosa. Alguns perden gairebé tot l’òrgan.
Tractaments i mètodes de control
A zones forestals i allunyades de les àrees urbanes, el mètode més utilitzat i eficaç és la fumigació. En concret a Catalunya, la Generalitat posa cada any en marxa un protocol d’actuació a zones sensibles.
Els productes fitosanitaris utilitzats són ecològics, en concret, el (Bacillus thuringiensis), compatible amb l’agricultura ecològica i que no està classificat com a tòxic, irritant ni perillós per al medi ambient.
Tot i això, el protocol de seguretat mediambiental prohibeix la fumigació a menys de 100 metres de les zones habitades (en el cas de Catalunya).
És per això que a nivell particular, a jardins oa zones habitades el mètode més efectiu i net és el tractament per endoteràpia.
L’endoteràpia: tractament efectiu i net
L’ endoteràpia és una tècnica alternativa als tractaments químics tradicionals. És un mètode de tractament fitosanitari de l’arbrat urbà amb un baix impacte ambiental i mínim risc per a les persones (ciutadans i aplicadors).
El sistema consisteix en la injecció al tronc d’una substància nutritiva o fitosanitària que és translocada a través del xilema de la planta en sentit ascendent.
Avantatges de l’endoteràpia
- L’endoteràpia aporta avantatges respecte als tractaments químics tradicionals, ja que es focalitzen i es concentren els tractaments, evitant així els tractaments indiscriminats.
- L’endoteràpia compleix criteris respectuosos amb el medi ambient i les persones, per davant de tractaments tradicionals.
- Major protecció per a l’arbre a causa de l’aprofitament més gran del producte.
- Menor quantitat de producte utilitzat.
- Inòcua per a persones, animals i medi ambient.
- Actua sobre els insectes fitòfags respectant els enemics naturals.
- Respecta les abelles.
- Ús estès a qualsevol arbre ornamental, ja sigui contra plagues o malalties.
La tècnica de l’endoteràpia és adequada i molt efectiva no només per a la processionària del pi, sinó també per a altres plagues molt comunes com són: el morrut vermell de les palmeres, el pugó, l’ aranya vermella, etc.
Al Centre de Jardineria Sánchez som experts en l’aplicació de tractaments per a la processionària del pi.
A la nostra secció de fitosanitàries disposem d’aplicadors per a l’endoteràpia així com els productes més adequats per a cada cas.
Pregunteu-nos i us assessorarem.
