D’origen asiàtic, les hortènsies són plantes que van arribar a Europa fa segles i que van saber adaptar-se perfectament al vell continent.
Creixen en forma d’enfiladissa i tenen unes fulles i flors força grans. A més, les flors són molt acolorides i tenen un agradable aroma.
Les més comunes són les de flor blanca, seguides de les de flor rosa i les menys habituals és l’hortènsia blava, d’un delicat i únic color, per la qual cosa sol resultar la més preuada.
Les hortènsies admeten una gran varietat d’usos: viuen bé en test en terrasses i patis i fins i tot dins de casa, i regnen als jardins com a exemplars aïllats o en massissos sota l’ombra lleugera dels arbres.
Cures de les hortènsies
A la Cornisa Cantàbrica les hortènsies poden viure bé al sol, encara que el seu lloc ideal és al peu dels arbres caducifolis, on no només obtenen una mica d’ombra sinó també un sòl fèrtil, fresc, tou i ben drenat.
A la resta d’Espanya, la semiombra i fins i tot l’ombra, sempre que sigui lluminosa, són obligades per evitar que les obris el sol i les gelades tardanes facin malbé els brots.
Cobrir el terra amb un embuatat d’adob orgànic és una bona pràctica: contribueix a mantenir la humitat del substrat i els proporciona alhora els nutrients que necessiten.
Rebutgen els sòls secs i no toleren la sequera. La seva única i gran exigència és disposar d’aigua de forma regular, preferentment de pluja o lliure de calç.
El més convenient és instal·lar reg per degoteig perquè no es mullen les fulles i les denses corol·les.
Si les hortènsies del jardí disposen d’un sòl ric sota els arbres caducifolis o s’ha encoixinat el terra amb compost no caldrà aportacions extra d’adob.
Els exemplars en test, en canvi, necessitaran en plantar-los que se’ls aporti terra de castanyer o substrat per a acidòfiles, i adob orgànic d’alliberament lent, ja sigui compostat o granulat, o especial per a hortènsies.
Aquestes plantes són força resistents a les plagues. Només cal mantenir a ratlla els cargols i llimacs, que perforen les fulles.
Les hortènsies no exigeixen gaires cures, excepte la poda en algunes espècies.
