25 gen., 2023 | Plantes i Jardí
La poda d’arbres i arbustos és una activitat vital perquè creixin amb força, es mantinguin sans i, en el cas dels fruiters, siguin més productius.
D’altra banda hem de saber quan i com realitzar la poda de cada planta, ja que una poda efectuada de la forma inadequada o en el moment erroni, pot causar greus danys i fins i tot causar-li la mort.
En aquest sentit, cada arbre i planta té les seves característiques i necessitats. En general, durant l’hivern, amb la menor incidència dels raigs del sol i les baixes temperatures, les plantes entren en un estat d’estalvi d’energia, en què redueixen la seva activitat metabòlica al mínim, per tal de gastar-ne la menor quantitat de energia possible. Això ho fan per sobreviure a l´hivern.
Aquesta característica fa que l´hivern sigui moment ideal per a la poda de molts arbres, arbustos i plantes. Avui en destacarem dos que solen ser presents a la majoria de jardins i que han de ser podats a l’hivern: els arbres fruiters i els rosers.
Avantatges de podar a l’hivern
La poda a l’hivern debilita menys els arbres i els arbustos, ja que en aquesta època de temperatures fredes, les plantes amb prou feines presenten activitat. Així que podem afirmar que els arbres i plantes podats a l’hivern patiran molt menys que els podats a la primavera o estiu.
També durant l’hivern, la majoria d’arbres i plantes perden les fulles, per la qual cosa podrem visualitzar molt millor la seva estructura, facilitant així les feines de poda.
A l’hivern hi ha menys possibilitats d’infeccions. La poda implica una ferida a la planta o arbre. És per això que cal realitzar-la amb compte, tractant de fer patir el mínim possible. A través d’aquestes ferides, els arbres i les plantes poden contraure infeccions i, durant l’hivern, molts fongs causants d’aquestes infeccions estan inactius.
Evitem la pèrdua de saba. La producció de saba és molt més gran durant la primavera i l’estiu, per la qual cosa la poda a l’hivern evitarà la pèrdua innecessària de saba.
La poda dels arbres fruiters
A l’hora de podar els fruiters, l’objectiu és aconseguir fruits de qualitat, per això es tracta d’una poda necessària per evitar que hi hagi molts fruits petits de poca qualitat. D’altra banda, si podem excés, la producció de fruita pot ser nul·la. Per això, hem de trobar l’equilibri entre creixement i fructificació.
La poda i guia de fruiters s’ha de fer des del moment de la plantació, ja que formar fruiters quan ja són grans és un gran esforç i requereix temps i eines, mentre que un fruiter jove es pot podar i guiar molt més fàcilment.
Els fruiters presenten bàsicament dos tipus de poda:
Poda de formació: és la que es realitza als fruiters a edats primerenques, tallant certes branques per guiar el creixement, tenint en compte que es pugui collir sense gaire esforç. Hem de fomentar una estructura oberta de branques que es desenvolupin a l’amplada i treure totes les branques verticals o xucladors, l’única funció de les quals és la de treure vigor a l’arbre i, per tant, als fruits.
Poda de fructificació: és la que es fa en fruiters en època productiva. En aquesta etapa eliminarem les branques que impedeixin l’arribada de la llum solar i l’aire, alhora que eliminem els brots improductius que resten força a l’arbre.
La poda dels rosers
La poda dels rosers n’estimula el creixement i en reforça la salut. Si la planta disposa de l’espai lliure degut, rebrà la llum i l’aire suficients per formar noves tiges. A més, la poda accelera l´aparició de noves flors, flors encara més belles.
Encara que hi hagi tècniques de poda específiques per a cada mena de rosers, l’objectiu sempre és el mateix: obtenir una estructura de copa lleugera.
Quines precaucions cal prendre per podar els rosers?
Per norma, les tiges dels rosers sempre s’han de podar per sobre dels rovells orientats cap a fora. Podarem en direcció de cada rovell i sempre deixant uns 5 mm per sobre. En funció del temps atmosfèric, cal deixar transcórrer entre 4 i 6 setmanes perquè brotin noves flors dels rovells restants.
A més, cal eliminar els xucladors. Els xucladors es reconeixen pel seu color verd clar i per les abundants espines. Broten de la base per sota del punt d’empelt. Eliminarem els xucladors per evitar que el roser marxi, ja que els xucladors competeixen pels nutrients essencials. Separarem els xucladors i els tallarem el més a prop possible del punt d’origen.
Cada tipus de roser una tècnica de poda
Poda dels rosers de flors agrupades. Eliminarem primerament les tiges mortes, malalts i lànguides. Seguidament, tallarem les tiges restants de 4 a 7 rovells. Les tiges robustes es poden conservar una mica més llargues. Les tiges més febles s’han de tallar més radicalment per estimular el creixement. Tallarem totes les branques de més de quatre anys directament per la base. Així, conservarem els nostres rosers joves i sans.
Poda dels rosers de grans flors. Els rosers de flors grans es poden com els rosers de flors agrupades. Això no obstant, cal podar-los una mica més, de 3 a 5 rovells aproximadament.
Poda dels rosers arbustius. Els rosers arbustius tenen la particularitat de no necessitar una poda regular. Simplement, eliminarem les tiges que s’entrecreuen, així com les tiges mortes. Tallarem les tiges velles directament arran de terra. Per estimular una nova floració, eliminarem els peduncles florals masclets dels rosers arbustius remuntants o reflorescents (que floreixen diverses vegades l’any). Aquesta poda no és necessària en el cas dels rosers arbustius no remuntants.
Poda dels rosers enfiladissos. En el cas dels rosers enfiladissos, també es pot distingir entre rosers remuntants i no remuntants. Quant als rosers enfiladissos no remuntants, eliminarem les tiges mortes, malaltes o que hagin patit danys per congelació i deixarem espai suficient per al creixement quan les tiges siguin massa compactes. Tallarem la base de les tiges de més de 5 anys. Hem de tenir present que la poda ha de ser moderada.
13 gen., 2023 | Plantes i Jardí
El kumquat (també conegut com a «taronja nana» o «taronja de la xinesa» ) és un arbre originari de la Xina, parent del taronger i altament ornamental, que ofereix un petit fruit ataronjat, oval o rodó, de pell fragant i sabor agredolç. Es tracta d’un arbre que, plantat en un jardí, pot arribar fins als 4,5 metres d’alçada.
Tot i això, és un arbre que s’adapta perfectament a la vida en test, en una terrassa a l’aire lliure o envidriada. És de creixement lent, li encanta el sol i la calor, però, a diferència d’altres cítrics, algunes espècies de kumquat poden suportar temperatures de fins a -10 graus sense patir grans danys.
Les espècies de kumquat més habituals són la ‘Nagami’ (Fortunella margarida ‘Swing’), de fruits ovals, i la ‘Marumi’ (F. japonica ‘Swing’), de fruits arrodonits i molt aromàtics.
És conegut el seu ús culinari ja que el kumquat produeix fruits comestibles que es poden menjar frescos. També s’utilitzen per elaborar melmelades o com a confitats. El kumquat és el fruit més petit entre tots els cítrics i l’únic la closca del qual és comestible.
Aquesta fruita és perfecta a rodanxes, per acompanyar amanides, batuts o còctels, donant-los un punt de frescor.
El kumquat té un alt valor enèrgètic. A més, aquesta fruita és coneguda per la seva abundància en vitamina C, àcid fòlic i minerals com el potassi, el magnesi i el calci. També és ric en carotenoides, que són les substàncies responsables del seu color característic.
Els carotenoides també són coneguts per ser els responsables de les propietats antioxidants del kumquat i del seu sabor. Finalment, el kumquat també posseeix quantitats apreciables de fibra dietètica.
El fullatge del kumquat és perenne. Les fulles són llustroses i de color verd fosc. De març a juny s’omple de minúsculs tarongers molt perfumats i de color blanc.
A l’hivern, quan el color dels fruits arriba a la seva plenitud —des d’un groc daurat a un ataronjat vermellós, segons l’espècie—, el kumquat exhibeix la seva bellesa decorativa més gran.
Cures del Kumquat
Cal ubicar el kumquat en una zona on li toqui el sol directe, encara que s’adapta força bé a zones de semiombra (sempre que tingui més llum que ombra). Ha d’estar arrecerat del vent, i en un substrat lleuger, drenat, fresc i neutre.
El kumquat necessita espai, de manera que és ideal com a exemplar aïllat. Si es poden les branques inferiors, guanyarà un aire més esvelt. Es planta o trasplanta a la primavera.
El reg ha de ser freqüent, especialment els mesos d’estiu. Cal regar-ho 3-4 cops per setmana durant la temporada estiuenca i cada 5-6 dies la resta de l’any.
Des de primavera fins a l’estiu s’ha d’ adobar amb adobs orgànics, com ara el guano. Si és fertilitzant líquid, haurem de seguir les indicacions especificades a l’envàs, i si és en pols, n’hi haurà prou amb una mica al voltant del tronc una vegada al mes.
Pel que fa a la poda, realment no la necessita. Simplement s’han de tallar aquelles branques malaltes, febles o seques cap a finals d’hivern o de tardor.
A Jardineria Sánchez disposem d’exemplars de Kumquat pràcticament durant tot l’any, així com tot el necessari per tenir-ne cura.
T’esperem!
16 des., 2022 | Plantes i Jardí
L’ Acer palmatum, nom botànic, més conegut com a Acer japonès, és una de les espècies d’arbre més apreciades en la decoració d’interiors. No és un arbre de gran envergadura. Encara plantat directament a terra, no sol superar els sis metres d’alçada. És, probablement, per aquest detall de la seva morfologia pel que és un dels arbres més cultivats al món dels bonsais.
És un dels arbres més demanats pels amants de la jardineria. I és que, a més de la seva increïble presència, les cures de l’auró japonès són summament senzilles. Dos factors que, units a la seva característica rusticitat, en fan un dels favorits tant per dissenyar un jardí com per cultivar en test.
L´Acer palmatum compta amb unes fulles que assemblen els dits d´una mà i acaben en punta. L’autèntica bellesa de les fulles es descobreix amb l’arribada dels mesos de tardor. Un moment en què adquireix una coloració entre vermella i porpra que dóna pas a la pèrdua de fulles pròpia de l’hivern.
L’Acer japonès és exigent amb el terra, ja que necessita un pH baix d’entre 4 i 6. Cosa que obliga, dentre els diferents tipus de substrats, a usar un per a plantes acidòfiles tant si conreem en sòl com en test. És un d’aquells arbres que demana un bon drenatge. Cosa que, sobretot en el cultiu en test, haurem de vigilar de prop.
És un arbre que necessita lluminositat però no el sol directe, ja que les seves fulles no toleren la calor. També és important evitar l’excés de vent, especialment quan l’arbre és jove, ja que se’n podrien partir les branques.
L’Acer palmatum suporta gelades rigoroses de fins a menys de 10 graus. Encara més: necessita aquest fred per poder rebrotar en condicions amb l’arribada de la primavera.
És un arbre que no tolera la sequera, i té la peculiaritat que demana ser regat amb aigua de pluja o, si no, aigua àcida. Requereix reg freqüent, però sense excessos. L’ideal és regar entre dues i tres vegades per setmana, arribant a un màxim de quatre regs durant els mesos de calor. Molt ull: de la mateixa manera que no tolera la sequera tampoc suporta els embassaments.
Si volem que el nostre arbre creixi en condicions, és fonamental que el nodrem amb adob amb l’arribada de la primavera. Però no només això: perquè el fertilitzant sigui efectiu, haurem de perllongar-ne l’aplicació també durant l’estiu.
Busques una planta molt original, diferent i altament decorativa? L’Acer palmatum pot ser tot un encert! Al Centre de Jardineria Sánchez disposem d’exemplars d’aquest arbre tan especial durant pràcticament tot l’any. T’esperem.
22 nov., 2022 | Plantes i Jardí
Cada any, en arribar les dates properes al Nadal, moltes són les llars que entre la seva decoració tenen una cridanera i bella planta coneguda comunament com ‘Flor de Pasqua’, ‘Flor de Nadal’ o ‘Poinsettia’. La Poinsettia s’ha convertit en una de les icones més representatives de les nostres festes i és rar la llar que no en tingui una per a aquestes dates.
Aquesta planta, originària de Mèxic, tenia un important simbolisme per a la cultura asteca, utilitzant-la com a remei medicinal i per oferir-li-la als seus déus.
Però qui realment és l’artífex que la planta fos coneguda mundialment és Joel Roberts Poinsett, metge de formació i gran apassionat a la botànica. Se li va acudir regalar aquesta planta a les seves amistats per Nadal i així va néixer una tradició entranyable que cada vegada va anar agafant més força.
Arran d’aquí, a Amèrica del Nord es va començar a conèixer la planta amb el nom de poinsettia i el 1991 es va instaurar als Estats Units el 12 de desembre com a Dia Nacional de la Poinsettia, en commemoració i record a la data en què va morir Joel Roberts Poinsett.
Història i curiositats a part, ara ens centrarem en com cuidar aquesta preciosa planta de manera que es mantingui en bona forma durant aquestes festes i molt de temps després.
El seu èxit es deu a les seves bràctees o fulles de color vermell en forma d’estrella, les quals passats els mesos es tornen verdes per després tornar a ressorgir vermelles (també n’hi ha de color crema, blanques o roses).
Tot i això, encara que les comprem precioses, amb el temps, en passar les festes, comencen a perdre les flors, pansir-se i al cap d’un o dos mesos moren.
I és que la flor de Nadal és una planta molt forta, però si no tenim en compte les cures bàsiques que necessita, no aconseguirem mantenir-la sempre bella i florida.
Quines cures hem de dedicar a la nostra Flor de Pasqua perquè es mantingui viva i flamant el màxim temps possible?
Escull una planta adequada
Quan vagis a comprar una flor de Pasqua, procura que l’exemplar tingui una base gruixuda i que hi hagi fulles verdes i sanes sota les fulles de color que formen l’estrella.
Si veus que hi ha fulles grogues o danys a les fulles i/o brots significa que la planta no està ben cuidada.
Desconfia de les plantes la terra de les quals està xopa o molt seca, ja que pot ser signe que no s’estiguin regant de manera regular i això pot haver danyat irreversiblement les arrels.
No compreu plantes que es troben a l’exterior. El motiu que les venguin embolicades és que aquesta planta pateix molt els cops produïts per les baixes temperatures i en uns dies pot perdre les fulles gairebé del tot. Procura que estigui ben resguardada al teu trajecte a casa.
Les cures de la flor de Pasqua a la llar
Quan arribis a casa has de treure l’embolcall de la planta per airejar-la.
Col·loca-la a prop d’una finestra on rebi bona llum i evita que estigui molt a prop de fonts de calor com ara radiadors o aires condicionats, ja que assequen molt l’ambient i poden fer malbé la planta.
El reg has de realitzar-lo directament al test, mai mullis les bràctees i fulles, i de manera moderada, ja que molta aigua pot podrir la planta.
Quan passi l’hivern, pots podar-la i fins i tot plantar-la en un jardí. Quan arribi la primavera començarà a brollar i créixer i florirà de nou per Nadal.
Les cures de la flor de Pasqua al jardí
Si decoraràs el teu jardí amb poinsettias, tingues en compte com són de sensibles a les baixes temperatures. Busca les zones més càlides per a la seva ubicació i les que puguin estar arrecerades per algun mur tant artificial com natural.
Realitza sobre el mes d’abril la poda per afavorir la brotada i procura no plantar-les a prop de fanals o zones que romanguin il·luminades tota la nit, ja que en allargar-los el dia de manera artificial, poden no florir quan arribi novament el desembre.
Al nostre centre de jardineria disposem de Poinsettias de qualitat i en diferents colors i mides.
17 oct., 2022 | Plantes i Jardí
La compra de bulbs resulta una bona inversió ja que donen color als jardins durant anys.
La tardor és l’època ideal per plantar bulbs que floriran a la primavera. La majoria dels bulbs es poden plantar fins al moment en què el terra es congela.
Els bulbs més comuns que es planten a la tardor i floreixen a la primavera són les tulipes, narcisos, crocus, jacints, frèsias, iris, liliums…
El cultiu de bulbs és una tasca senzilla sempre que fem les coses correctament. A continuació ens centrarem a explicar de principi a fi, com cultivar els bulbs correctament.
Primer de tot hem de triar bé on els sembrarem.
Triar bé el lloc de sembra
Abans de triar el lloc on anirà el bulb en el context del paisatge caldrà tenir en compte la llum que necessitarà la planta. Què requereix la planta? Sol, semiombra, ombra?
Ja que els bulbs de principis de primavera floreixen abans que la majoria dels arbres o arbustos comencen a brollar poden plantar-se sota aquests arbres o arbustos sense cap problema.
La majoria dels bulbs d’estiu necessita sol o semiombra.
Els bulbs de flor de primavera plantats amb orientació sud floriran abans que els mateixos bulbs plantats amb orientació nord.
Els bulbs de primavera plantats en un turó floriran abans que els bulbs plantats en un pla. L’aire fred és més feixuc que el càlid i actua com l’aigua.
Flueix pel turó i s’estanca a les zones baixes.
Sembra de bulbs
La regla general per sembrar bulbs de primavera és plantar-los a una profunditat de dues a tres vegades el llarg del bulb.
Això significa que la majoria dels bulbs grans com les tulipes o els narcisos atrompetats s’han de plantar a una profunditat d’aproximadament 8 polzades mentre que els bulbs més petits s’han de plantar a una profunditat de 3 a 4 polzades aproximadament.
La profunditat es mesura des de la part inferior del bulb. Aquesta regla bàsica de sembra no s’aplica als bulbs d’estiu ja que hi ha diversos requisits per a la sembra d’aquest tipus de bulbs.
Per conèixer quina és la profunditat de sembra dels bulbs d’estiu, consulteu la informació proveïda amb els mateixos bulbs.
En el cas de les tulipes, narcisos atrompetats i jacints els bulbs s’hauran de plantar amb el nas cap amunt i el disc de l’arrel cap avall.
El mètode més adequat per realitzar la sembra és cavar i estovar la terra de tot el picapedrer fins a la profunditat desitjada.
Després col·locar els bulbs a la terra exercint una mica de pressió i cobrir-los amb la mateixa terra. Aquest mètode és millor que el de sembrat individual amb un plantador de bulbs.
En molts tipus de terra els plantadors de bulbs no funcionen bé i fins i tot, de vegades, no serveixen per a res.
El reg
Regueu els bulbs després de sembrar-los. Això farà que la terra s’assenti ia més li donarà la humitat necessària perquè la planta arreli.
Els bulbs que es planten durant la tardor han d’arrelar abans que comenci el fred. Per evitar que els bulbs es podreixin, eviteu regar per altres al moment de la sembra.
En el cas dels bulbs de primavera i estiu, comenceu a regar-los quan apareguin els primers capolls si la terra està seca. El reg superficial no donarà resultat.
Recordeu que els bulbs s’han sembrat a 6 a 8 polzades de profunditat i que l’aigua ha d’arribar a aquesta profunditat.
Mentre duri l’etapa de brot, floració i desenvolupament del fullatge, afegiu aproximadament una polzada d’aigua per setmana si és que aquesta quantitat no va ser proveïda per la pluja.
En regar, mulli només la terra, eviti que l’aigua arribi a la flor. Els bulbs com els d’àlium o els bulbs de plantació poc profunda, es podriran ràpidament si se’ls rega a la calor de l’estiu.
Al Centre de Jardineria Sánchez disposem de gran varietat de bulbs per plantar, així com substrats, eines i fertilitzants. I sempre pots comptar amb els nostres experts per a qualsevol assessorament.
T’esperem.
21 set., 2022 | Plantes i Jardí
El crisantem és una de les flors típiques de la tardor i es pot cultivar tant a l’interior com a l’exterior, a terra o en test.
Originària d’Àsia i el Nord-est europeu el seu cultiu s’ha estès per tot el món i és un dels referents a qualsevol jardí. És una de les flors més famoses del món al costat de les roses i les orquídies i les podem trobar en una enorme varietat de mides i colors.
Els crisantems són perfectes per a patis, terrasses i balcons. Resisteixen bé el fred i fins i tot les gelades, però algunes varietats més que altres. Si cultivarem en un lloc on puguin patir gelades ens decantarem per varietats de flor petita o mitjana ja que són més resistents. Segons la varietat de què es tracti poden assolir alçades que van des dels 30 cm fins als 100 cm.
Els crisantems són fàcils de cultivar, poc exigents pel que fa a les condicions del sòl, encara que prefereixen un lleugerament àcid o neutre. El manteniment no és difícil, ni tan sols per als jardiners menys experimentats.
Tant si la col·loquem a l’interior com a l’exterior, el crisantem necessita una bona exposició solar i molta llum. També heu de tenir el vostre espai lliure al voltant perquè circuli bé l’aire.
Els crisantems tenen un sistema radicular poc profund pel que és important regar-los regularment per evitar que s’assequi el substrat del tot. D’altra banda, no li va gens bé l’excés d’aigua, per la qual cosa és important que els tests tinguin un bon sistema de drenat.
Les úniques cures que necessiten els crisantems és que treiem les flors pansides, tallem les branques mortes i les fulles seques o d’aspecte poc sa. Vigilar l’aparició de pugons i altres larves, sobretot minadores, que els poden afectar. També es poden veure afectades per malalties fúngiques quan hi ha un excés d’humitat o escassa ventilació.
Al Centre de Jardineria Sánchez, aquesta tardor disposem de crisantems en diversos formats i mides. T’esperem!
