27 febr., 2024 | Plantes i Jardí
El disseny d’un jardí no només implica crear un espai estèticament agradable, sinó també assegurar-se que sigui respectuós amb el medi ambient i sostenible a llarg termini.
En un món on la conservació dels recursos naturals és cabdal, dissenyar un jardí sostenible s’ha convertit en una prioritat per a molts amants de la jardineria.
Aquí teniu algunes pautes fonamentals per crear el teu propi oasi verd de manera responsable i ecològica.
Elecció de plantes natives
La selecció de plantes autòctones és essencial en el disseny d’un jardí sostenible. Aquestes plantes estan adaptades a les condicions locals, la qual cosa significa que requereixen menys aigua, fertilitzants i pesticides per mantenir-se saludables.
A més, en triar plantes natives, es fomenta la biodiversitat local i s’ajuda a preservar l’hàbitat natural de la fauna local.
Conservació de l’aigua
En un jardí sostenible, la conservació de l’aigua és fonamental. Per reduir el consum d’aigua, és important triar plantes resistents a la sequera i utilitzar tècniques de jardineria que promoguin la retenció d’humitat en el sòl, com l’encoixinat orgànic i l’ús de sistemes de reg eficients, com el reg per degoteig.
A més, la recol·lecció i emmagatzematge d’aigua de pluja poden proporcionar una font addicional d’aigua per al teu jardí, reduint així la dependència dels recursos hídrics convencionals.
Materials sostenibles
En dissenyar un jardí sostenible, és important considerar els materials utilitzats en la seva construcció. Opta per materials reciclats o reciclables sempre que sigui possible.
Per exemple, pots utilitzar fusta reciclada per a la construcció de camins o estructures al jardí, o triar maces fetes de materials reciclats.
Reduir la petjada de carboni associada amb la producció i el transport de materials és fonamental per a la sostenibilitat del teu jardí.
Pràctiques de manteniment responsable
El manteniment d’un jardí sostenible s’ha de realitzar de manera responsable, minimitzant l’ús de productes químics danyosos per al medi ambient i la salut humana.
En lloc de pesticides i fertilitzants sintètics, opta per alternatives orgàniques com compostatge i adobs naturals.
A més, fomenta la diversitat biològica al teu jardí, promovent la presència d’insectes beneficiosos i aus que ajudin a controlar les plagues de forma natural.
Promoció de la biodiversitat
Un jardí sostenible no només és estèticament agradable, sinó que també proporciona un hàbitat vital per a la vida silvestre local. En incorporar una varietat de plantes natives, flors silvestres i refugis per a la fauna, pots crear un ecosistema divers i equilibrat en el teu propi pati del darrere.
A més, evita la introducció d’espècies invasores que puguin desplaçar les plantes i animals nadius.
En resum, dissenyar un jardí sostenible implica prendre decisions responsables que minimitzin l’impacte ambiental i promoguin la salut de l’ecosistema local.
En adoptar pràctiques de jardineria sostenibles i cultivar un espai que sigui harmoniós amb la natura, no només estaràs creant un entorn per gaudir, sinó que també estaràs contribuint a la conservació del medi ambient per a les generacions futures.
10 febr., 2024 | Plantes i Jardí
La planta mimosa, també coneguda com a mimosa púdica o vergonyosa, és una espècie de la família de les fabàcies que es caracteritza per la seva capacitat de reaccionar al tacte, tancant les seves fulles i flors quan se les toca.
Aquesta peculiaritat la converteix en una planta molt atractiva i curiosa per tenir a casa o al jardí. En aquest article et comptem tot el que necessites saber sobre les característiques i cures de la mimosa.
La mimosa és originària d’Amèrica del Sud, tot i que s’ha estès per altres regions tropicals i subtropicals del món. És una planta herbàcea perenne que pot assolir fins a un metre d’alçada.
Els seus talls són prims, espinosos i ramificats. Les seves fulles són compostes, bipinnades i sensibles al tacte, cosa que significa que es ploguen quan se les estimula. Les seves flors són petites, de color rosa o lila, i s’agrupen en cabòries globoses.
Els seus fruits són beines cilíndriques que contenen diverses llavors.
Cures de la planta mimosa
La planta mimosa és una espècie que requereix d’unes condicions ambientals específiques per al seu correcte desenvolupament. Aquestes són les principals cures que has de tenir en compte si vols cultivar-la:
Llum
La planta mimosa necessita una exposició lluminosa, però sense sol directe, ja que pot cremar les seves fulles. L’ideal és ubicar-la en un lloc amb ombra parcial o filtrada.
Temperatura
La planta mimosa és sensible al fred i no tolera les gelades. La seva temperatura òptima se situa entre els 18 i els 25 ºC, tot i que pot suportar alguns graus més o menys. Si vius en una zona amb hiverns freds, és convenient protegir-la o traslladar-la a l’interior durant aquesta estació.
Reg
La planta mimosa necessita un reg regular i abundant, però sense entollar el substrat. És important mantenir la humitat constant, però evitant l’excés d’aigua que pot provocar la pudrició de les arrels.
Es recomana regar-la cada dos o tres dies a l’estiu i cada cinc o sis dies a l’hivern, depenent del clima i del tipus de sòl.
Substrat
La planta mimosa s’adapta a diferents tipus de sòl, sempre que siguin ben drenats i rics en matèria orgànica. Es pot utilitzar una barreja de terra de jardí, sorra i turba, o bé un substrat comercial per a plantes acidòfiles.
Adob
La planta mimosa agraeix una aportació de fertilitzant orgànic cada dues setmanes durant la primavera i l’estiu, per estimular el seu creixement i floració. Es pot emprar un adob líquid per a plantes amb flors, seguint les indicacions del fabricant.
Poda
La planta mimosa no requereix d’una poda específica, llevat per eliminar les parts seques o danyades i mantenir la seva forma compacta. Es pot realitzar una poda lleugera després de la floració, tallant els talls que hagin florit.
Plagues i malalties
La planta mimosa és força resistent a les plagues i malalties, sempre que se li proporcioni les cures adequades. No obstant això, es pot veure afectada per alguns insectes com els pulgons, les cotxinetes o les aranyes vermelles, que s’alimenten de la seva saba i debiliten la planta.
Per combatre’ls, es pot recórrer a productes ecològics com el sabó potàssic o l’oli de neem, aplicant-los amb un polvoritzador sobre les fulles afectades. També pot patir alguns fongs com el mídiu o la botritis, que provoquen taques o floridura a les fulles i els talls.
Per prevenir-los, és important evitar l’excés d’humitat i millorar la ventilació. Si ja hi són presents, es pot aplicar un fungicida específic seguint les instruccions de l’envàs.
La planta mimosa és una espècie fascinant que sorprèn per la seva capacitat de moviment. Amb aquests consells podràs gaudir de la seva bellesa i singularitat a la teva llar o al teu jardí.
27 gen., 2024 | Plantes i Jardí
El Viburnum tinus, conegut popularment com a durillo, llorer salvatge, marfull o laurentí, és un arbust perennifoli originari de la regió mediterrània, que es caracteritza per la seva gran resistència i la seva atractiva floració hivernal.
En aquest article et comptem tot el que necessites saber sobre les seves característiques i cures, perquè puguis gaudir d’aquesta planta al teu jardí o terrassa.
Característiques del Viburnum tinus
El durillo és un arbust que pot assolir els 3 metres d’alçada, tot i que també es pot podar per donar-li forma d’ arbre petit.
Les seves fulles són ovalades, coriàcies, de color verd fosc i brillant pel feix i més clares i peludes per l’enrevès.
Les seves flors són blanques, petites i aromàtiques, i s’agrupen en inflorescències terminals amb forma d’umbela, que apareixen des de finals de l’hivern fins a la primavera.
Els seus fruits són unes baies rodones, de color blau fosc o negre, que contenen una sola llavor no comestible.
El durillo és una planta molt utilitzada en jardineria, tant per formar tanques com per decorar massissos, bordures o rocalles.
També es pot cultivar en test, sempre que se li proporcioni un bon drenatge i una mida adequada.
El seu principal atractiu és la seva floració hivernal, que contrasta amb el verd intens de les seves fulles i aporta color i vida al jardí en una època en què poques plantes floreixen.
Cures del Viburnum tinus
El durillo és una planta molt fàcil de cuidar, ja que s’adapta a diferents condicions de llum, sòl i clima.
Aquestes són les cures bàsiques que has de proporcionar-li:
Ubicació: el durillo pot créixer tant a ple sol com en semisombra, però no tolera l’interior de la casa. L’ideal és ubicar-lo en un lloc on rebi almenys unes hores de sol directe al dia, per afavorir la seva floració i evitar l’atac de fongs.
Si vius en una zona costanera, no et preocupis, ja que el durillo resisteix bé la brisa marina i la salinitat.
Reg: el durillo és una planta que suporta bé la sequera, per la qual cosa no necessita regs freqüents ni abundants. El millor és regar-la quan el substrat estigui sec, evitant l’entollament.
A l’estiu es pot regar cada 2 o 3 dies, i a l’hivern cada 4 o 5 dies. Si el durillo està en test, cal assegurar-se que tingui forats de drenatge i col·locar un plat a sota per recollir l’excés d’aigua.
Sòl: el durillo no és exigent amb el tipus de sòl, sempre que sigui fèrtil i ben drenat. Pot créixer en sòls àcids, neutres o alcalins, encara que prefereix els lleugerament àcids.
Si està en test, es pot fer servir un substrat universal o una barreja de terra de jardí, sorra i turba.
Adob: el durillo es beneficia d’una aportació d’adob orgànic durant la primavera i l’estiu, per estimular el seu creixement i floració. Es pot usar compost, humus de llombriu o fem ben descompost, aplicant-lo sobre la superfície del sòl o mesclont-lo amb el substrat.
També es pot fer servir un adob líquid específic per a plantes amb flor, seguint les indicacions del fabricant.
Poda: el durillo no necessita una poda intensa ni regular, excepte per eliminar les branques seques, malaltes o malmeses. També es pot podar per donar-li forma o reduir la seva mida, però sempre després de la floració, per no afectar els orients florals.
Es recomana fer servir unes tisores de podar afilades i netes, i fer talls nets i inclinats.
Com veus, el durillo és una planta molt agraïda, que et recompensarà amb la seva bellesa i aroma durant tot l’any. Si t’animes a cultivar-lo, no t’esgafaràs.
12 gen., 2024 | Plantes i Jardí
Les gelades són un dels fenòmens meteorològics més temuts pels amants de la jardineria, ja que poden danyar o fins i tot matar les plantes que tant cuidem. Tanmateix, hi ha algunes mesures que podem prendre per prevenir o minimitzar els efectes del fred extrem al nostre jardí.
En aquest article et comptem quines són i com aplicar-les.
El primer que hem de fer és conèixer el tipus de plantes que tenim i la seva resistència al fred. No totes les espècies són igual de sensibles a les baixes temperatures, i algunes poden suportar millor les gelades que d’altres.
Per exemple, les plantes perennes, com els arbustos, els arbres o les coníferes, solen ser més resistents que les anuals o les bulboses, que són més delicades. També cal tenir en compte l’origen geogràfic de les plantes, ja que algunes estan adaptades a climes més càlids i altres a climes més freds.
En general, podem classificar les plantes en quatre categories segons la seva resistència al fred:
– Plantes molt resistents: són aquelles que poden suportar temperatures inferiors a -15ºC sense patir danys. Alguns exemples són el cebo, l’avet, el romaní o la bugada.
– Plantes resistents: són aquelles que poden suportar temperatures entre -10ºC i -15ºC sense patir danys. Alguns exemples són el llorer, el boix, l’hortènsia o el narcís.
– Plantes poc resistents: són aquelles que poden suportar temperatures entre 0ºC i -10ºC sense patir danys. Alguns exemples són el gerani, la margarida, el tulipà o la begònia.
– Plantes sensibles: són aquelles que no poden suportar temperatures inferiors a 0ºC sense patir danys. Alguns exemples són el jazmín, l’orquídia, la gardenia o la buganvilla.
Mesures preventives
Un cop sabem quin tipus de plantes tenim, podem prendre algunes mesures preventives per protegir-les de les gelades. Aquestes mesures varien segons el tipus de planta i el lloc on es trobin:
– Si tenim plantes en testos, el millor és traslladar-les a un lloc resguardat del fred, com un hivernacle, un porxo, un garatge o una habitació lluminosa. Si no tenim aquesta opció, podem agrupar-les a prop d’una paret que els doni calor o cobrir-les amb un plàstic o una tela que els aïlli del fred.
– Si tenim plantes a terra, podem cobrir el terreny amb una capa de mantell, palla, fulles seques o escorça de pi que els protegeixi les arrels del fred. També podem cobrir les parts aèries de les plantes amb un plàstic o una tela que els eviti el contacte directe amb el gel o la neu.
– Si tenim plantes enfiladisses o penjants, podem recollir-les i vessar-les per evitar que es trenquin pel pes del gel o la neu. També podem cobrir-les amb un plàstic o una tela que els protegeixi del fred.
– Si tenim plantes bulboses, podem extreure els bulbs del terra i guardar-los en un lloc sec i fosc fins a la primavera. Si no volem fer això, podem cobrir el terra amb una capa de mantell, palla, fulles seques o escorça de pi que els protegeixi del fred.
Com recuperar les plantes afectades per gelades
A més d’aquestes mesures preventives, també podem prendre algunes mesures correctives si veiem que les nostres plantes han patit danys per les gelades. Aquestes mesures són:
– No regar ni adobar les plantes fins que es recuperin de l’estrès pel fred. L’aigua i els nutrients poden provocar més danys en els teixits danyats pel gel.
– No podar ni tallar les parts afectades per les gelades fins que es vegi clarament quines parts són vives i quines mortes. Podar massa aviat pot debilitar més la planta i exposar-la a noves gelades.
– Protegir les ferides de les plantes amb un producte cicatritzant o fungicida que eviti l’entrada de fongs o bacteris que puguin causar infeccions.
– Aplicar un producte antitranspirant o antihelades que redueixi la pèrdua d’aigua per les fulles i augmenti la resistència al fred.
Seguint aquests consells, podrem protegir les nostres plantes i el nostre jardí de les gelades i gaudir de la seva bellesa durant tot l’any.
22 des., 2023 | Plantes i Jardí
Els cítrics són un grup de fruites molt apreciades pel seu sabor, la seva aroma i les seves propietats nutricionals. Són rics en vitamina C, antioxidants, fibra i altres compostos beneficiosos per a la salut. A més, són molt versàtils i es poden consumir de diverses formes: en sucs, amanides, postres, melmelades, etc.
Però, saps com cuidar i triar els millors cítrics? En aquest article et donem alguns consells perquè gaudeixis d’aquestes delicioses fruites tot l’any.
Varietats de cítrics
Els cítrics són fruites que pertanyen a la família de les rutàcies, que inclou unes 1600 espècies de plantes. Dins dels cítrics, es poden distingir quatre gèneres principals: Citrus, Fortunella, Poncirus i Microcitrus. Aquests gèneres agrupen unes 60 espècies de fruites, entre les quals destaquen:
– Llimona: existeixen varietats com la llimona fi o eureka (de forma ovalada i color groc intens), la llimona verna o llunero (de forma rodona i color groc pàl·lid), la llimona meyer (de forma rodona i color groc ataronjat) i la llimona persa (de forma rodona i color verd clar).
– Lima: existeixen varietats com la llima mexicana o key (de forma rodona i color verd fosc), la llima tahití o persa (de forma ovalada i color verd clar), la llima kaffir (de forma irregular i color verd fosc) i la llima dit (de forma allargada i color verd clar).
– Taronja: existeixen varietats com la taronja navel o ombligo (de forma esfèrica i color taronja intens), la taronja valència o suc (de forma ovalada i color taronja pàl·lid), la taronja sanguina o roja (de forma esfèrica i color vermellós) i la taronja amarga o sevillana (de forma esfèrica i color taronja fosc).
– Mandarina: existeixen varietats com la mandarina clementina (de forma ovalada i color taronja intens), la mandarina satsuma (de forma esfèrica i color taronja pàl·lid), la mandarina tangelo (de forma ovalada i color taronja vermellós) i la mandarina murciana (de forma esfèrica i color taronja fosc).
– Pomelo: existeixen varietats com el pomelo blanc o marsh (de forma rodona i color groc pàl·lid), el pomelo rosat o ruby red (de forma rodona i color rosat), el pomelo vermell o star ruby (de forma rodona i color vermell intens) i el pomelo or blanc o or blanc (de forma rodona i color groc clar).
– El kumquat (Fortunella spp.): és una fruita de forma ovalada i color taronja, amb una polpa àcida i una closca comestible. Es consumeix en fresc o en conserva, i també s’utilitza per fer licors i vinagres.
Kumquat
Cures dels cítrics
Els cítrics són plantes que requereixen unes condicions específiques per al seu cultiu. Alguns aspectes que cal tenir en compte són:
– El clima: els cítrics són plantes que necessiten un clima temperat o subtropical, amb temperatures entre 15 i 30 ºC. No toleren les gelades ni l’excés de calor o humitat.
– El sòl: els cítrics prefereixen un sòl ben drenat, fèrtil i lleugerament àcid. No els agrada l’entollament ni la calcària.
– El reg: els cítrics necessiten un reg regular però moderat, evitant l’assecament o l’anegament del sòl. Es recomana regar per degoteig o per aspersió, i reduir el reg a l’ hivern.
– La poda: els cítrics es puguen per eliminar les branques seques, malaltes o malmeses, i per donar forma i airejar la copa. S’ ha de podar a la primavera o a la tardor, evitant els mesos de floració i fructificació.
– L’adobat: els cítrics requereixen un adob equilibrat, ric en nitrogen, fòsfor i potassi, i també en micronutrients com ferro, magnesi i zinc. S’ha d’adobar a la primavera i a l’ estiu, evitant l’ hivern.
– Les plagues i malalties: els cítrics són susceptibles de patir l’atac de diversos insectes, fongs, bacteris i virus, que poden afectar les seves fulles, flors, fruits i arrels. Alguns dels més comuns són: la cotxinilla, el polze, la mosca blanca, l’àcar vermell, el minador dels cítrics, l’aranya roja, el trips, el psílid asiàtic dels cítrics, el nematode dels cítrics, la gomosi, l’aiguat, la tristesa dels cítrics, el virus de la taca anul·lar dels cítrics, el virus de l’exocortis dels cítrics i el virus de l’enanisme groc dels cítrics. Per prevenir i combatre aquestes plagues i malalties s’han d’ aplicar mesures preventives com: triar varietats resistents o tolerants, mantenir una bona higiene del cultiu, controlar el reg i l’adobat, eliminar les parts afectades i utilitzar productes fitosanitaris adequats.
Beneficis de cultivar cítrics
Els cítrics són un grup de plantes que inclouen fruites que tenen moltes propietats beneficioses per a la salut, com la vitamina C, els antioxidants i els flavonoides. A més, cultivar cítrics al jardí pot aportar altres beneficis, com ara:
– Embellir l’espai amb les seves flors blanques i aromàtiques i els seus fruits de colors vius.
– Atraure les abelles i altres polinitzadors que ajuden a la biodiversitat i a l’equilibri ecològic.
– Estalviar diners en tenir una font pròpia de fruites fresques i ecològiques.
– Gaudir d’una activitat relaxant i gratificant que millora l’ànim i redueix l’estrès.
Per aquestes raons, cultivar cítrics al jardí pot ser una bona opció per als qui vulguin aprofitar al màxim el seu espai verd i cuidar la seva salut.
11 des., 2023 | Plantes i Jardí
La nandina (Nandina domestica) és una planta arbustiva originària de la Xina i el Japó, que s’ha popularitzat en molts jardins per la seva bellesa i resistència.
També se’l coneix com a bambú sagrat, tot i que no té res a veure amb els veritables bambús, sinó que pertany a la família de les berberidàcies.
La nandina es caracteritza per les seves fulles perennes, compostes i de color verd, que canvien a tons vermells o rosats a la primavera i a la tardor, creant un espectacle cromàtic.
Les seves flors són blanques i s’agrupen en grans panolles que apareixen a l’estiu. Els seus fruits són baies vermelles que persisteixen durant l’ hivern, aportant un toc de color al jardí.
Com cuidar la nandina
La nandina és una planta molt fàcil de cuidar, que s’adapta a diferents condicions climàtiques i de sòl. Aquests són alguns consells per mantenir-la sana i bonica:
– Ubicació: la nandina pot viure tant a ple sol com en semisombra, però cal tenir en compte que en climes molt càlids és millor protegir-la de les hores de més calor, ja que pot patir si la temperatura supera els 35 ºC. En climes freds, resisteix fins a -7 ºC sense problemes, però si baixa més pot perdre algunes fulles a prop de la base.
– Reg: la nandina necessita un sòl o substrat fresc i ben drenat, que no s’assequi del tot ni s’enxampi. Es recomana regar cada 3 dies a l’ estiu i cada 10 dies a l’ hivern, ajustant la freqüència segons les condicions ambientals.
– Sòl i adobat: la nandina s’adapta a una àmplia gamma de sòls, però prefereix els rics, humífers i amb un pH neutre o lleugerament àcid. Es pot abonar amb un fertilitzant orgànic o mineral cada dos mesos durant la primavera i l’ estiu, per estimular el seu creixement i floració.
– Multiplicació: la nandina es pot multiplicar per llavors o per esqueixos. Les llavors se sembren a la tardor o hivern, en un substrat lleuger i humit, i germinen al cap d’ uns mesos. Els esqueixos es tallen a la primavera o a l’ estiu, d’ uns 15 cm de llarg, i es planten en un substrat sorrenc i humit, cobrint la base amb un plàstic per mantenir la humitat.
Beneficis de la nandina
La nandina és una planta ornamental que ofereix molts beneficis per al jardí i la llar. Alguns d’ ells són:
– Aporta color i contrast durant tot l’any, gràcies a les seves fulles canviants i els seus fruits vermells.
– Atrau les aus i els insectes beneficiosos, com les abelles i les papallones, que polinitzen les flors i ajuden a l’equilibri ecològic.
– És una planta resistent i fàcil de cuidar, que no necessita podes ni tractaments fitosanitaris.
– És una planta versàtil, que es pot cultivar tant en maces com a terra, formant bolets, bordures o grups aïllats.
– És una planta amb propietats medicinals, ja que se li atribueixen efectes antipirètics, antiinflamatoris i antiespasmòdics.
La nandina és, sens dubte, una planta ideal per tenir al jardí o a la terrassa, per la seva bellesa i la seva resistència. Si vols gaudir d’aquesta planta arbustiva tan especial, no dubtis a seguir aquests consells per cuidar-la correctament.
