23 abr., 2024 | Plantes i Jardí
Sabies que el Dia de Sant Jordi (23 d’abril) es commemora la mort de Cervantes i de Shakespeare?
Encara que no van morir pròpiament aquest dia, la UNESCO uneix la data amb la llegenda del drac mort a mans de Sant Jordi, declarant “Dia internacional del llibre i de la rosa”, amb l’objectiu de fomentar la cultura.
Aquest dia se celebra en molts llocs del món i es regalen roses (o rosers) i llibres als éssers estimats. Les roses de mà van acompanyades d’una espiga de blat que simbolitza la fertilitat.
En Centre de Jardineria Sánchez trobaràs la més preciosa varietat de colors i espècies preparades per a l’ocasió.
T´esperem!
12 abr., 2024 | Plantes i Jardí
Les peonies, amb la seva exuberant floració i la seva varietat de formes i colors, són les protagonistes de molts jardins a la primavera.
Originàries d’Àsia, Europa i Amèrica del Nord, aquestes plantes perennes formen part de la família Paeoniaceae i s’han guanyat el cor de jardiners i dissenyadors de paisatges per la seva bellesa i la seva relativa facilitat de cura.
Les peonies es classifiquen principalment en tres tipus: herbàcies, arbustives i Itoh, essent les herbàcies les més comunes als jardins.
Aquestes últimes moren fins al terra cada hivern i tornen a brotar a la primavera, mentre que les arbustives mantenen la seva estructura llenyosa durant tot l’any i les Itoh són un híbrid de les dues anteriors.
Una característica distintiva de les peonies és la seva floració espectacular, que pot variar des de simples flors amb un sol anell de pètals fins a formes dobles amb múltiples capes de pètals.
Els colors també ofereixen un ampli espectre, des del blanc pur fins al vermell intens, passant per tons rosats i grocs.
A més, moltes varietats desprenen un dolç perfum que atrau polinitzadors i admiradors per igual.
Cura de les Peonies
Per cultivar peonies amb èxit, és fonamental proporcionar-los un lloc amb ple sol o ombra parcial i un sòl ben drenat, ja que l’excés d’humitat pot provocar la pudrició de les arrels.
El moment ideal per plantar-les és a la tardor, cosa que permet que les arrels s’estableixin abans que arribi l’hivern.
En plantar, és important no enterrar massa profund el rizoma, ja que això pot impedir la floració.
El reg ha de ser regular, especialment durant la temporada de creixement i en els períodes de sequera, però sempre evitant l’entollament. Un bon drenatge és crucial per prevenir malalties.
Pel que fa a l’alimentació, les peonies es beneficien d’una aplicació de fertilitzant a la primavera, just quan comencen a brotar.
La poda és un altre aspecte important en la cura de les peonies. Les herbàcies han de ser podades fins al terra al final de la tardor, després que les primeres gelades hagin matat el fullatge. Les arbustives, d’altra banda, només requereixen una poda lleugera per donar forma i eliminar fusta morta o malmesa.
Les peonies també poden patir d’algunes plagues i malalties, com la botritis o l’oïdi, però aquestes es poden prevenir mantenint la zona al voltant de les plantes neta i evitant el reg excessiu. Si apareixen problemes, és important tractar-los de manera primerenca amb els productes adequats.
En resum, les peonies són una addició valuosa per a qualsevol jardí. Amb les cures adequades, aquestes plantes poden proporcionar una exhibició enlluernadora any rere any.
La seva resistència i longevitat les fan una inversió a llarg termini en bellesa, oferint un espectacle floral que pot ser gaudit per generacions.
Amb la seva varietat de formes, mides i colors, les peonies ofereixen una paleta de possibilitats per al disseny de jardins, i el seu cultiu és una activitat gratificant que recompensa el jardiner amb una de les més espectaculars floracions de la natura.
14 març, 2024 | Plantes i Jardí
Els rosers, amb el seu encant atemporal i la seva fragància embriagadora, són una de les plantes més volgudes en el món de la jardineria. Amb una àmplia varietat de colors, formes i fragàncies, aquests arbustos florals han captivat jardiners i amants de la natura durant segles.
En aquest article, explorarem les característiques, varietats i cures essencials per gaudir al màxim dels teus rosers.
Característiques dels rosers
Els rosers, pertanyents al gènere Rosa de la família Rosaceae, són arbustos perennes coneguts per les seves flors característiques, anomenades roses. Aquestes flors poden variar en mida, color i fragància segons l’espècie i la varietat.
Els rosers són plantes de floració primaveral o estival, i algunes varietats també poden produir flors a la tardor, oferint així un espectacle floral durant gran part de l’any.
A més de les seves germanes flors, els rosers també es valoren pel seu fullatge, que pot ser caduc o perenne, depenent de l’espècie i la varietat. Algunes varietats de rosers també produeixen fruits anomenats escaramujos, que són rics en vitamina C i s’utilitzen en l’elaboració de melmelades i tes.
Varietats de rosers
Amb milers de varietats disponibles, els rosers ofereixen una àmplia gamma d’opcions per a tots els gustos i necessitats de jardineria. Algunes de les varietats més populars inclouen:
Rosa ‘Grandiflora’: Coneguda per les seves grans flors i hàbit de creixement erguit, la rosa ‘Grandiflora’ és ideal per a bordures i arracades.
Rosa ‘Floribunda’: Aquesta varietat produeix racons de flors més petites però en major quantitat, creant un efecte impressionant al jardí.
Rosa enfiladisses: Perfecta per cobrir parets, pèrgoles o enreixats, les roses enfiladisses ofereixen un aspecte romàntic i espectacular.
Rosa miniatura: Ideal per a jardins petits o per cultivar en maces, les roses miniatura ofereixen tot l’encant de les roses en una mida compacte.
Rosa arbust: Amb el seu hàbit de creixement vigorós i resistència, les roses arbustives són una excel·lent opció per crear bolets florals o per plantar en grups.
Aquestes són només algunes de les moltes varietats disponibles, cadascuna amb les seves pròpies característiques úniques quant a color, fragància i hàbit de creixement.
Cures dels rosers
Perquè els teus rosers prosperin i et brindin la seva màxima esplendor, és important proporcionar-los les cures adequades. Aquí hi ha algunes pautes a seguir:
Ubicació: Els rosers prefereixen llocs assolellats amb terra ben drenat. Assegura’t de plantar-los en una àrea que rebi almenys sis hores de llum solar directa al dia.
Reg: Mantenen el sòl uniformement humit, especialment durant els períodes de creixement actiu i floració. Evita el reg excessiu, ja que l’entollament pot provocar pudrició de les arrels.
Fertilització: Aplica un fertilitzant equilibrat específic per a rosers a la primavera i a mitjans de l’estiu per promoure un creixement saludable i una floració abundant.
Poda: Realitza podes regulars per eliminar les branques mortes o malaltes, així com per donar forma a l’arbust i fomentar la producció de noves flors. La poda se sol dur a terme a la fi de l’hivern o principis de la primavera.
Control de plagues i malalties: Inspecciona regularment els teus rosers a la recerca de signes de plagues o malalties, com pulgons, àcars o mídiu. Tracta qualsevol problema detectat de manera oportuna utilitzant mètodes orgànics o químics segons sigui necessari.
Seguint aquestes simples cures, els teus rosers floriran i et recompensaran amb la seva bellesa i fragància durant tota la temporada de creixement.
En resum, els rosers són una addició encantadora a qualsevol jardí, amb la seva àmplia varietat de colors i fragàncies que deleixen els sentits. Amb les cures adequades, pots gaudir d’aquests regal de la natura durant molts anys, afegint un toc de romanç i elegància al teu espai exterior.
27 febr., 2024 | Plantes i Jardí
El disseny d’un jardí no només implica crear un espai estèticament agradable, sinó també assegurar-se que sigui respectuós amb el medi ambient i sostenible a llarg termini.
En un món on la conservació dels recursos naturals és cabdal, dissenyar un jardí sostenible s’ha convertit en una prioritat per a molts amants de la jardineria.
Aquí teniu algunes pautes fonamentals per crear el teu propi oasi verd de manera responsable i ecològica.
Elecció de plantes natives
La selecció de plantes autòctones és essencial en el disseny d’un jardí sostenible. Aquestes plantes estan adaptades a les condicions locals, la qual cosa significa que requereixen menys aigua, fertilitzants i pesticides per mantenir-se saludables.
A més, en triar plantes natives, es fomenta la biodiversitat local i s’ajuda a preservar l’hàbitat natural de la fauna local.
Conservació de l’aigua
En un jardí sostenible, la conservació de l’aigua és fonamental. Per reduir el consum d’aigua, és important triar plantes resistents a la sequera i utilitzar tècniques de jardineria que promoguin la retenció d’humitat en el sòl, com l’encoixinat orgànic i l’ús de sistemes de reg eficients, com el reg per degoteig.
A més, la recol·lecció i emmagatzematge d’aigua de pluja poden proporcionar una font addicional d’aigua per al teu jardí, reduint així la dependència dels recursos hídrics convencionals.
Materials sostenibles
En dissenyar un jardí sostenible, és important considerar els materials utilitzats en la seva construcció. Opta per materials reciclats o reciclables sempre que sigui possible.
Per exemple, pots utilitzar fusta reciclada per a la construcció de camins o estructures al jardí, o triar maces fetes de materials reciclats.
Reduir la petjada de carboni associada amb la producció i el transport de materials és fonamental per a la sostenibilitat del teu jardí.
Pràctiques de manteniment responsable
El manteniment d’un jardí sostenible s’ha de realitzar de manera responsable, minimitzant l’ús de productes químics danyosos per al medi ambient i la salut humana.
En lloc de pesticides i fertilitzants sintètics, opta per alternatives orgàniques com compostatge i adobs naturals.
A més, fomenta la diversitat biològica al teu jardí, promovent la presència d’insectes beneficiosos i aus que ajudin a controlar les plagues de forma natural.
Promoció de la biodiversitat
Un jardí sostenible no només és estèticament agradable, sinó que també proporciona un hàbitat vital per a la vida silvestre local. En incorporar una varietat de plantes natives, flors silvestres i refugis per a la fauna, pots crear un ecosistema divers i equilibrat en el teu propi pati del darrere.
A més, evita la introducció d’espècies invasores que puguin desplaçar les plantes i animals nadius.
En resum, dissenyar un jardí sostenible implica prendre decisions responsables que minimitzin l’impacte ambiental i promoguin la salut de l’ecosistema local.
En adoptar pràctiques de jardineria sostenibles i cultivar un espai que sigui harmoniós amb la natura, no només estaràs creant un entorn per gaudir, sinó que també estaràs contribuint a la conservació del medi ambient per a les generacions futures.
10 febr., 2024 | Plantes i Jardí
La planta mimosa, també coneguda com a mimosa púdica o vergonyosa, és una espècie de la família de les fabàcies que es caracteritza per la seva capacitat de reaccionar al tacte, tancant les seves fulles i flors quan se les toca.
Aquesta peculiaritat la converteix en una planta molt atractiva i curiosa per tenir a casa o al jardí. En aquest article et comptem tot el que necessites saber sobre les característiques i cures de la mimosa.
La mimosa és originària d’Amèrica del Sud, tot i que s’ha estès per altres regions tropicals i subtropicals del món. És una planta herbàcea perenne que pot assolir fins a un metre d’alçada.
Els seus talls són prims, espinosos i ramificats. Les seves fulles són compostes, bipinnades i sensibles al tacte, cosa que significa que es ploguen quan se les estimula. Les seves flors són petites, de color rosa o lila, i s’agrupen en cabòries globoses.
Els seus fruits són beines cilíndriques que contenen diverses llavors.
Cures de la planta mimosa
La planta mimosa és una espècie que requereix d’unes condicions ambientals específiques per al seu correcte desenvolupament. Aquestes són les principals cures que has de tenir en compte si vols cultivar-la:
Llum
La planta mimosa necessita una exposició lluminosa, però sense sol directe, ja que pot cremar les seves fulles. L’ideal és ubicar-la en un lloc amb ombra parcial o filtrada.
Temperatura
La planta mimosa és sensible al fred i no tolera les gelades. La seva temperatura òptima se situa entre els 18 i els 25 ºC, tot i que pot suportar alguns graus més o menys. Si vius en una zona amb hiverns freds, és convenient protegir-la o traslladar-la a l’interior durant aquesta estació.
Reg
La planta mimosa necessita un reg regular i abundant, però sense entollar el substrat. És important mantenir la humitat constant, però evitant l’excés d’aigua que pot provocar la pudrició de les arrels.
Es recomana regar-la cada dos o tres dies a l’estiu i cada cinc o sis dies a l’hivern, depenent del clima i del tipus de sòl.
Substrat
La planta mimosa s’adapta a diferents tipus de sòl, sempre que siguin ben drenats i rics en matèria orgànica. Es pot utilitzar una barreja de terra de jardí, sorra i turba, o bé un substrat comercial per a plantes acidòfiles.
Adob
La planta mimosa agraeix una aportació de fertilitzant orgànic cada dues setmanes durant la primavera i l’estiu, per estimular el seu creixement i floració. Es pot emprar un adob líquid per a plantes amb flors, seguint les indicacions del fabricant.
Poda
La planta mimosa no requereix d’una poda específica, llevat per eliminar les parts seques o danyades i mantenir la seva forma compacta. Es pot realitzar una poda lleugera després de la floració, tallant els talls que hagin florit.
Plagues i malalties
La planta mimosa és força resistent a les plagues i malalties, sempre que se li proporcioni les cures adequades. No obstant això, es pot veure afectada per alguns insectes com els pulgons, les cotxinetes o les aranyes vermelles, que s’alimenten de la seva saba i debiliten la planta.
Per combatre’ls, es pot recórrer a productes ecològics com el sabó potàssic o l’oli de neem, aplicant-los amb un polvoritzador sobre les fulles afectades. També pot patir alguns fongs com el mídiu o la botritis, que provoquen taques o floridura a les fulles i els talls.
Per prevenir-los, és important evitar l’excés d’humitat i millorar la ventilació. Si ja hi són presents, es pot aplicar un fungicida específic seguint les instruccions de l’envàs.
La planta mimosa és una espècie fascinant que sorprèn per la seva capacitat de moviment. Amb aquests consells podràs gaudir de la seva bellesa i singularitat a la teva llar o al teu jardí.
27 gen., 2024 | Plantes i Jardí
El Viburnum tinus, conegut popularment com a durillo, llorer salvatge, marfull o laurentí, és un arbust perennifoli originari de la regió mediterrània, que es caracteritza per la seva gran resistència i la seva atractiva floració hivernal.
En aquest article et comptem tot el que necessites saber sobre les seves característiques i cures, perquè puguis gaudir d’aquesta planta al teu jardí o terrassa.
Característiques del Viburnum tinus
El durillo és un arbust que pot assolir els 3 metres d’alçada, tot i que també es pot podar per donar-li forma d’ arbre petit.
Les seves fulles són ovalades, coriàcies, de color verd fosc i brillant pel feix i més clares i peludes per l’enrevès.
Les seves flors són blanques, petites i aromàtiques, i s’agrupen en inflorescències terminals amb forma d’umbela, que apareixen des de finals de l’hivern fins a la primavera.
Els seus fruits són unes baies rodones, de color blau fosc o negre, que contenen una sola llavor no comestible.
El durillo és una planta molt utilitzada en jardineria, tant per formar tanques com per decorar massissos, bordures o rocalles.
També es pot cultivar en test, sempre que se li proporcioni un bon drenatge i una mida adequada.
El seu principal atractiu és la seva floració hivernal, que contrasta amb el verd intens de les seves fulles i aporta color i vida al jardí en una època en què poques plantes floreixen.
Cures del Viburnum tinus
El durillo és una planta molt fàcil de cuidar, ja que s’adapta a diferents condicions de llum, sòl i clima.
Aquestes són les cures bàsiques que has de proporcionar-li:
Ubicació: el durillo pot créixer tant a ple sol com en semisombra, però no tolera l’interior de la casa. L’ideal és ubicar-lo en un lloc on rebi almenys unes hores de sol directe al dia, per afavorir la seva floració i evitar l’atac de fongs.
Si vius en una zona costanera, no et preocupis, ja que el durillo resisteix bé la brisa marina i la salinitat.
Reg: el durillo és una planta que suporta bé la sequera, per la qual cosa no necessita regs freqüents ni abundants. El millor és regar-la quan el substrat estigui sec, evitant l’entollament.
A l’estiu es pot regar cada 2 o 3 dies, i a l’hivern cada 4 o 5 dies. Si el durillo està en test, cal assegurar-se que tingui forats de drenatge i col·locar un plat a sota per recollir l’excés d’aigua.
Sòl: el durillo no és exigent amb el tipus de sòl, sempre que sigui fèrtil i ben drenat. Pot créixer en sòls àcids, neutres o alcalins, encara que prefereix els lleugerament àcids.
Si està en test, es pot fer servir un substrat universal o una barreja de terra de jardí, sorra i turba.
Adob: el durillo es beneficia d’una aportació d’adob orgànic durant la primavera i l’estiu, per estimular el seu creixement i floració. Es pot usar compost, humus de llombriu o fem ben descompost, aplicant-lo sobre la superfície del sòl o mesclont-lo amb el substrat.
També es pot fer servir un adob líquid específic per a plantes amb flor, seguint les indicacions del fabricant.
Poda: el durillo no necessita una poda intensa ni regular, excepte per eliminar les branques seques, malaltes o malmeses. També es pot podar per donar-li forma o reduir la seva mida, però sempre després de la floració, per no afectar els orients florals.
Es recomana fer servir unes tisores de podar afilades i netes, i fer talls nets i inclinats.
Com veus, el durillo és una planta molt agraïda, que et recompensarà amb la seva bellesa i aroma durant tot l’any. Si t’animes a cultivar-lo, no t’esgafaràs.
