La Violeta africana: una joia per a interiors

11 oct., 2024 | Plantes i Jardí

Cactus i plantes crases: un món de resistència i bellesa

17 set., 2024 | Plantes i Jardí

Qui no ha quedat fascinat alguna vegada per la peculiar bellesa d’un cactus o una planta crasa? Aquestes espècies vegetals, originàries de regions àrides i semiàrides, han desenvolupat adaptacions ensopides per sobreviure en condicions extremes.

La seva capacitat per emmagatzemar aigua en els seus teixits els permet resistir llargues sequeres, convertint-les en una elecció popular entre els amants de la jardineria.

Origen i característiques

Tant els cactus com les plantes crases pertanyen a la família de les suculentes. No obstant això, hi ha algunes diferències clau entre elles.

Els cactus es distingeixen per la presència d’areoles, petites protuberàncies de les quals brollen espines, flors i nous talls.

A més, només els cactus tenen gloquidis, unes petites espines diminutes i molt irritants.

D’altra banda, les plantes crases, també conegudes com a suculentes no cactàcies, emmagatzemen aigua principalment a les seves fulles, que solen ser carnoses i de formes variades. Algunes espècies comunes de crases inclouen els aloe vera, les sedum i les echeveria.

Adaptacions al medi

Per sobreviure en ambients secs, els cactus i les crases han desenvolupat una sèrie d’adaptacions:

Arrels superficials: Els permeten absorbir ràpidament l’aigua de pluja, abans que s’evapori.

Tija carnosa: Actua com un magatzem d’aigua.

Espines: Protegeixen la planta dels animals herbívors i redueixen la superfície d’evaporació.

Cutícula zerosa: Evita la pèrdua d’aigua per transpiració.

Metabolisme CAM: Permet a la planta absorbir diòxid de carboni durant la nit i realitzar la fotosíntesi durant el dia, reduint així la pèrdua d’aigua per transpiració.

Cures bàsiques dels cactus i crases

Malgrat la seva reputació de plantes resistents, els cactus i les crases requereixen algunes cures específiques:

• Llum: La majoria de les espècies necessiten molta llum solar directa.
• Reg: El reg ha de ser moderat i espaiat, evitant entollaments. La freqüència del reg dependrà de l’espècie, la temperatura i la humitat ambiental.
• Substrat: Un substrat ben drenat és essencial per evitar la pudrició de les arrels. Una barreja de terra de jardí, sorra i grava és ideal.
• Temperatura: La majoria de les suculentes prefereixen temperatures càlides, però algunes espècies toleren el fred.
• Tests: Els tests han de tenir forats de drenatge per evitar l’estancament de l’aigua.

Curiositats

Longevitat: Alguns cactus poden viure cents d’anys.

Flors: Moltes espècies de cactus i crases produeixen flors espectaculars, sovint de colors brillants i formes exòtiques.

Usos: A més del seu valor ornamental, els cactus i les crases tenen diversos usos, com la producció d’aliments, medicaments i fibres.

Simbolisme: En algunes cultures, els cactus són símbol de resistència, fortalesa i supervivència.

Els cactus i les plantes crases són una font inagotable de fascinació per als amants de la natura. La seva diversitat de formes, colors i mides, combinada amb la seva facilitat de cultiu, els converteix en una opció ideal per decorar qualsevol espai.

Amb les cures adequades, aquestes plantes poden convertir-se en companys fidels durant molts anys.

Recupera les teves plantes després de l´estiu

9 set., 2024 | Plantes i Jardí

L’estiu, amb el seu sol intens i altes temperatures, pot deixar el nostre jardí una mica desgastat. Però no et preocupis, amb les cures adequades, el teu jardí tornarà a lluir vibrant i saludable.

Segueix aquests consells i prepara’l per a la pròxima estació!

El primer és establir un diagnòstic i obrar en conseqüència. El següent, practicar les cures adequades durant la tardor. Així recuperaran el seu vigor.

Avaluació Inicial

Inspecciona les teves plantes, observa si hi ha fulles groguenques, marcides o amb plagues. Retira les parts malmeses per afavorir el creixement de noves fulles.

Assegura’t que el sistema de reg estigui funcionant correctament i ajusta la freqüència segons les necessitats de cada planta.

Comprova el sòl, ja que es pot haver compactat o haver-se empobrit de nutrients. Afluixa la terra i afegeix compost per enriquir-la.

Plantes seques

Terra seca, un buit entre el substrat i les parets del tiesto, fulles marcides i lacies, arrugades o caigudes… són símptomes inequívocs que la planta ha patit set. Si no s’ha assecat per complet, encara hi pot haver solució.

• Elimina les fulles marcides i caigudes i les flors seques.

• Submergeix el tiesto en un barret amb aigua o a la banyera fins que la terra s’empapi i torni a glaçar-se; és a dir, quan deixin de sortir bombolles.

• Retira el tiesto de l’aigua, deixa escórrer una estona, i remou la superfície de la terra perquè les arrels s’airegin, però cuidant de no trencar-les.

• Treu pacientment amb un drap humit la pols i la brutícia que s’ha acumulat a les fulles. Si són molt fines, polvoritza-les amb aigua.

• Retalla les puntes de les fulles seques.

Ofegament per excés de reg

La persona a la qual li encomanes les teves plantes en la teva absència ha utilitzat la regadora amb més freqüència de la necessària?

Si és així, trobaràs la terra empaperada i amb verdí a la superfície, les fulles lacies o amb taques marrons per l’atac de fongs, nous brots caiguts, tiges toves i fràgils, senyals de podridura a les arrels…

Aquest problema té pitjor solució que l’anterior, però mereix la pena intentar la cura.

• Extreu la planta de la maceta amb cura de no danyar les arrels.
• Embolcalla el raspall amb paper de cuina perquè absorbeixi l’excés d’aigua. Deixa-ho així fins que s’ evapori el líquid.
• Un cop sec el raspall torna al tiesto amb terra nova.
• No el riguis fins passats uns dies.

Gespa

Sembra: Si tens zones amb gespa malmesa, sembra noves llavors.

Aireació: Realitza una aireig per millorar l’ oxigenació del sòl.

Adobat: Aplica un fertilitzant específic per a gespa.

Arbustos i arbres

Poda: Realitza una poda de formació per mantenir la seva forma i mida.

Reg profund: Riu profundament per assegurar que les arrels s’hidratin bé.

La millor medicina, la prevenció

Per mantenir les plantes sanes, el principal és l’equilibri entre l’aigua que reben i la temperatura.

L’ excés d’ aigua propicia l’ aparició de malalties criptogàmiques que produeixen taques a les fulles i podridura a les arrels i tiges, especialment a les plantes d’ interior, cactus i crases. Al menor símptoma hauràs de tractar la planta amb el producte fitosanitari adequat (consulta al nostre centre de jardineria).

També és bo netejar la pols de les fulles un cop cada 15 dies. Es fa servir un drap humitejat amb aigua per a les de gran mida. Si tenen fulles velloses —Begonia rex, Saintpaulia— n’hi ha prou amb passar un pinzell o raspallit suau i net.

Les flors no s’ han de mullar en regar ni polvoritzar amb aigua.

I el pròxim estiu…

Si ja has après la lliçó i no vols que les teves plantes tornin a patir durant les teves vacances, opta per un bon sistema de reg: maceteres amb autoriego, cons porosos, dispensadors individualitzats, gels, mantes de reg, etcètera.

5 plantes molt estiuenques

16 ag., 2024 | Plantes i Jardí

L’estiu és l’estació ideal per gaudir del nostre jardí i donar-li un toc de color i vida.

Les flors són les protagonistes indiscutibles d’aquesta època de l’any, i hi ha nombroses espècies que poden transformar qualsevol espai exterior en un oasi de bellesa.

En aquest article, ens centrarem en cinc plantes molt estiuenques que destaquen pel seu colorit, facilitat de cultiu i resistència a la calor: la surfinia, la verbena, la petúnia, la gazania i la lantana.

Surfinia: Un clàssic de l’estiu

La surfinia és una planta enfiladissa o penjant molt popular en jardins, balcons i testos. Les seves flors, de gran mida i variats colors, creen cascades de color que alegren qualsevol racó.

La surfinia és una planta molt resistent al sol i a la calor, però requereix un reg regular i abundant, especialment en els dies més calorosos.

• Característiques: Flors grans i abundants en una àmplia gamma de colors. Creixement ràpid i vigorós.
• Cures: Necessita molta llum solar i un reg freqüent. Es recomana utilitzar un substrat ric en nutrients i afegir fertilitzant regularment.

Verbena: Elegància i versatilitat

La verbena és una planta herbàcea perenne molt apreciada per les seves petites flors agrupades en espigues, que poden ser de color blanc, rosa, vermell, blau o porpra.

És una planta molt versàtil, ideal per a bordures, testos i jardins rocosos.

• Característiques: Flors petites i nombroses en una àmplia varietat de colors. Aroma dolça i agradable.
• Cures: Prefereix llocs assolellats i sòls ben drenats. Tolera la sequera, però agraeix un reg regular a l’estiu.

Petunia: La Reina dels testos

La petunia és una planta anual molt popular per les seves grans flors en forma de trompeta, disponibles en una àmplia gamma de colors i combinacions.

És una planta perfecta per a testos, jardineres i jardineres penjants.

• Característiques: Flors grans i vistoses en una gran varietat de colors. Creixement ràpid i abundant.
• Cures: Necessita molta llum solar i rec regular. Es recomana eliminar les flors marxites per afavorir l’aparició de noves flors.

Gazania: La Flor del Sol

La gazania és una planta herbàcea perenne molt resistent a la calor i a la sequera. Les seves flors es tanquen a la nit i s’obren amb els primers raigs de sol, cosa que li ha valgut el sobrenom de «flor del sol».

• Característiques: Flors grans i vistoses en tons càlids com el groc, el taronja i el vermell. Fulles platejades i peludes.
• Cures: Prefereix llocs assolellats i sòls ben drenats. Tolera la sequera i els sòls pobres.

Lantana: Colorit i atractiu per al teu jardí

La lantana és un arbust petit amb flors petites agrupades en cabòries denses, que canvien de color a mesura que maduren.

És una planta molt atractiva per a papallones i altres insectes polinitzadors.

• Característiques: Flors petites i nombroses en una àmplia varietat de colors. Fruits petits i acolorits.
• Cures: Necessita molta llum solar i un reg regular. Tolera la poda i es pot cultivar en testos o al jardí.

Consells generals per a la cura de plantes estiuenques

• Reg: El reg és fonamental per al bon desenvolupament de les plantes a l’ estiu. Rega de forma regular, evitant entollaments.
• Adobat: Aporta fertilitzant regularment per afavorir la floració i el creixement de les plantes.
• Poda: Elimina les flors marcides i les fulles seques per afavorir el seu creixement, l’aparició de noves flors i mantenir un aspecte saludable.

Amb aquestes cinc plantes estiuenques, podràs crear un jardí ple de color i vida. Aníma’t a experimentar i descobreix quina és la teva favorita. O millor encara, combína-les.

La Monstera: una joia verda per a col·leccionistes

22 jul., 2024 | Plantes i Jardí

La Monstera deliciosa, comunament coneguda com a costella d’Adán, és una planta tropical que ha conquerit els cors dels amants de la jardineria interior.

Les seves grans fulles perforades i brillants la converteixen en un element decoratiu inigualable, capaç de transformar qualsevol espai. Però més enllà de la seva bellesa estètica, la monstera és una planta que enlú una fascinant història i requereix cures específiques per lluir en tota la seva esplendor.

Característiques de la Monstera

Originària de les selves tropicals de Centreamèrica, la monstera és una planta enfiladisses que en el seu hàbitat natural pot assolir grans dimensions. Les seves fulles juvenils són senceres i cordades, però a mesura que la planta madura, desenvolupen les característiques fenedures i perforacions que li donen el seu nom.

Aquestes obertures a les fulles tenen una funció adaptativa: permeten que la planta resisteixi forts vents i pluges sense patir danys.

A més de les seves fulles cridaneres, la monstera produeix inflorescències espàdic, similars a les de l’ espatifil, que contenen petites flors unisexuals. Tot i que menys ornamentals que les fulles, aquestes flors poden donar lloc a fruits comestibles, tot i que amb un sabor un tant peculiar.

Per què les Monsteres són tan apreciades

La popularitat de les monsteres entre els col·leccionistes es deu a diversos factors:

• Bellesa exòtica: Les seves fulles grans i esculturals aporten un toc tropical a qualsevol interior.
• Versatilitat: S’adapta a diferents estils de decoració, des dels més moderns fins als més clàssics.
• Facilitat de cura: Tot i que requereix atenció, no és una planta excessivament exigent.
• Varietat d’espècies: Existeixen nombroses espècies i varietats de monstera, cadascuna amb les seves pròpies característiques.

Cures essencials de la Monstera

Per gaudir d’una monstera sana i vigorosa, és important proporcionar-li les cures adequades:

• Llum: La monstera necessita molta llum indirecta. Evita l’exposició directa al sol, ja que pot cremar les fulles. Un lloc a prop d’una finestra orientada a l’est o a l’oest és ideal.
• Temperatura: La temperatura ideal per a la monstera oscil·la entre els 18 i els 25 °C. Tolera temperatures més baixes, però no les gelades.
  Humitat: Com que és una planta tropical, la monstera aprecia un ambient humit. Pots augmentar la humitat ambiental ruixant les fulles regularment amb aigua o utilitzant un humidificador.
• Reg: El reg ha de ser moderat, evitant tant l’ entollament com la sequera. Riu quan els primers centímetres del substrat estiguin secs.
• Substrat: Utilitza un substrat ric en matèria orgànica, ben drenat i lleugerament àcid.
• Adobat: Abona la teva monstera amb un fertilitzant líquid per a plantes verdes cada 15 dies durant la primavera i l’estiu.
• Trasplantament: Trasplanta la monstera a una maceta una mica més gran cada dos anys, o quan les arrels hagin omplert tota la maceta.

Plagues i Malalties

Les monstres són plantes resistents, però es poden veure afectades per algunes plagues i malalties comunes, com la cotxinilla, l’aranya vermella o el fong oïdi. Si detectes algun problema, tracta la planta amb un insecticida o fungicida específic al més aviat possible.

Multiplicació

La monstera es pot multiplicar per esqueixos de tija o per divisió de la mata. Els esqueixos han de tenir almenys dues fulles i un guix. Plàntals en un substrat humit i manteniu-los en un lloc càlid i lluminós.

Consells addicionals

• Neteja dels fulls: Neteja les fulles de la teva monstera amb un drap humit de cop per eliminar la pols i permetre que respirin correctament.
• Suport: A mesura que la planta creix, necessitarà un suport per enfilar, com un tutor o una paret de musc.
• Poda: Si la teva monstera es torna massa gran, pots podar-la per controlar el seu creixement.

La monstera és una planta que combina bellesa i facilitat de cura, cosa que la converteix en una opció perfecta per decorar qualsevol llar. Si ets un col·leccionista de plantes o simplement busques afegir un toc verd al teu espai, la monstera és una excel·lent elecció.

Amb les cures adequades, aquesta planta t’acompanyarà durant molts anys, convertint-se en una veritable joia de la teva col·lecció.

Prevenció i tractament de la plaga del pugó

8 jul., 2024 | Plantes i Jardí

El pugó és, al costat dels àcars, cotxinetes i mosques blanques, una de les plagues que amb més freqüència pateixen les nostres plantes, ja siguin exemplars de jardí com les espècies d’interior.

Però aquest insecte no només les debilita en absorbir la seva saba, sinó que a més contagia malalties i atrau altres plagues, com les formigues.

En aquest article vam conèixer en detall les característiques d’aquesta plaga, les conseqüències dels seus atacs i les formes de detecció i tractament.

.

EL PUGÓ, UNA DE LES PLAGUES MÉS ESTESES

El pugó és habitual en camps i jardins i pot formar autèntiques colònies que embolcallen els talls i les fulles de les plantes.

Des de la primavera fins a la tardor hauràs de controlar les zones en creixement de les teves plantes i l’enveja de les fulles per detectar-los a temps.

Aquests petits insectes (d’1 a 3 mm de longitud) poden presentar diversos colors segons l’espècie a la qual pertanyin: verds, vermells, grocs, negres… i tot i que són molt petits són fàcils de detectar a simple vista.

La majoria són polífags, és a dir, no tenen preferència per una espècie vegetal concreta.

Ataquen els brots joves de molts tipus de plantes, tant d’exterior com d’interior, especialment a aquells cultius amb alt contingut en sucres: lleguminoses (faves, pèsols, mongetes…), altres hortalisses com la patata o la col, verdures, fruiters, plantes ornamentals (molt comunes als rosals), etc.

A principis de la primavera, els ous donen lloc a femelles sense ales que es reprodueixen per partenogènesi (un tipus de reproducció sexual que requereix un sol gàmeta) i, sense necessitat d’un mascle que les fecundi, poden arribar a produir més de 150 cries.

Donen lloc a generacions de pugons àpters (sense ales) que es queden alimentant-se de la planta on han nascut i a altres generacions amb ales que colonitzen plantes diferents.

En tan sols una setmana, aquestes cries ja són adultes i poden reproduir-se igual que la seva progenitora, per la qual cosa la invasió és molt ràpida. Es poden produir diverses generacions anuals procedents d’ un sol individu.

Quan les condicions ambientals comencen a deixar de ser adequades, es produeix una generació amb reproducció sexual amfigònica (mascles i femelles), que es reproduirà donant lloc als ous que hibernaran durant l’estació freda fins a la seva eclosió a la següent primavera.

Les espècies en què és més fàcil trobar-lo són els rosers, arbres fruiters, coníferes i pollancres, tot i que també és comú que ataqui a l’hort.

.

CONSEQÜÈNCIES DE L’ ATAC DEL PUGÓ

El pugó ataca les plantes sobretot per alimentar-se de la seva saba. La succiona a través d’un pic llarg que clava a la planta. Com a conseqüència, el teixit de l’ exemplar es destrueix i les fulles i els brots nous es deformen.

La debilitat originada a la planta per aquest atac frena el seu creixement i disminueix la floració.

D’altra banda, els pugons poden transmetre malalties d’una planta a una altra. Això passa si, després d’alimentar-se d’un exemplar infectat, ataquen un de sa.

Les malalties més habituals són provocades per fongs com el Seiridium cardinale, en xiprers i altres arizòniques, el Cenangium ferruginosum, en avets, i la negrilla als cedres, així com nombroses virosis que poden aparèixer en adelfes, cucurbitacees o solanacees.

.

DETECCIÓ I TRACTAMENT CONTRA ELS ATACS

La plaga del pugó apareix amb el bon temps (especialment a la primavera i a l’estiu) i de forma explosiva, a causa de l’alta capacitat reproductora d’aquest insecte.

Comprovar que una planta està sent atacada per aquest insecte és senzill, ja que es poden veure als erms tendres i a l’enveja de les fulles.

Els pugons són uns petits insectes de color negre, groc, vermell o verd (hi ha moltes espècies diferents), que deixen després de si un rastre ensucrat (la melassa) que no només cobreix la superfície de la planta, sinó que també atrau les formigues.

Aquestes poden fins i tot traslladar els pugons d’unes plantes a unes altres.

Si veus fulles que groguen i s’arruguen, és un bon indicatiu de l’atac d’un paràsit. Si a més hi ha fulles que estan brillants i enganxoses, o es veuen formigues deambulant pels talls, ja no hi ha dubte que un insecte hemípter està excretant melassa com a resultat de la seva alimentació.

Busca sobretot a les zones terminals de la planta, on els teixits són més tendres.

La part posterior de les fulles són les grans oblidades, on potser vegis el culpable.

.

TRACTAMENTS PREVENTIUS

Mai ens cansarem de repetir que la prevenció ha de ser la base d’un control adequat de les plagues, i amb més motiu en el cas del pugó, que es reprodueix de forma exponencial.

Existeixen diferents tractaments preventius, als quals es pot recórrer durant els mesos d’ hivern si hi ha risc d’ atac de plaga.

Algunes de les mesures preventives contra l’atac del pugó són:

– Eliminar les males herbes per evitar que els pugons s’hi refugiïn i puguin colonitzar les plantes pròximes.

– L’adequada preparació i protecció del substrat, així com un adobat i reg correctes, disminueixen les possibilitats de l’atac de plagues i malalties.

– Si es detecta la presència de formigues, intentar acabar amb elles ja que aquestes tenen una relació de simbiosi amb els pulgons: els protegeixen i transporten per alimentar-se de la melassa que excreten.

– Plantar, prop de les espècies que poden ser atacades per pugons, plantes que els repel·leixen com: alfàbrega (i aromàtiques en general), ortiga o all.

– Oli de parafina o oli d’hivern: s’aplica a l’hivern sobre arbres i arbustos sense fulles, especialment si han estat atacats la primavera o estiu anterior. És un mètode físic que forma una pel·lícula sobre els ous de pugons i fa que s’asfixiïn.

.

TRACTAMENTS PER ELIMINAR EL PUGÓ

Per a un control eficaç de les plagues evitant l’ ús de productes químics o artificials, hem de planificar una lluita integrada, que empra simultàniament diferents mètodes que les combatin.

Un cop detectat, el polze es combat mitjançant un tractament fitosanitari durant primavera i estiu, a primera hora del dia o al vespre.

De tota manera, els tractaments només s’ han de realitzar quan sigui necessari i en dosis adequades, ja que l’ abús dels insecticides debilita les plantes.

Alguns dels mètodes per eliminar o reduir significativament els pugons són:

– Mètodes mecànics: podar els brots més afectats o eliminar els pulgons raspallant els brots i les fulles amb un petit pinzell.

– Mètodes biològics: resulta molt útil la utilització d’enemics naturals de les plagues. Igual que es realitza en altres casos, podem alliberar insectes depredadors de pugons (com, crisopes, tisores, vespes). Hi ha empreses especialitzades venen aquests insectes depredadors de pugons.

– Solucions o preparats repel·lents:

• Aigua sabinosa (sabó de potassa).
• Infusió de cua de cavall (Equisetum arvense).
• Pelitre.
• Extracte de Neem.

Aquest últim, l’extracte de Neem, és una excel·lent alternativa ecològica i respectuosa amb el medi ambient, que serveix tant de repel·lent com d’insecticida de contacte.

Disposa també de cert efecte sistèmic gràcies al seu principi actiu (azadiractina).

Combat el pugó i també altres plagues com aranya vermella, mosca blanca o cotxinilla, sense perjudicar altres insectes beneficiosos.

.

El pugó és una plaga molt comuna que amenaça amb freqüència la bona salut i bellesa dels nostres cultius i jardins.

Conèixer bé aquest insecte i com actua és la millor eina que tenim per, primer prendre des d’ara mateix mesures preventives i també per eradicar la plaga

A Centre de Jardineria Sánchez coneixem bé aquests insectes i, sobretot, sabem com acabar amb ells.

Disposem d’una àmplia secció dedicada a la prevenció i tractaments per eradicar plagues i les malalties més comunes de les nostres plantes.

Si tens dubtes, preguntes, som experts i podem assessorar-te a escollir el millor tractament per al teu cas.

T’esperem!