16 ag., 2024 | Plantes i Jardí
L’estiu és l’estació ideal per gaudir del nostre jardí i donar-li un toc de color i vida.
Les flors són les protagonistes indiscutibles d’aquesta època de l’any, i hi ha nombroses espècies que poden transformar qualsevol espai exterior en un oasi de bellesa.
En aquest article, ens centrarem en cinc plantes molt estiuenques que destaquen pel seu colorit, facilitat de cultiu i resistència a la calor: la surfinia, la verbena, la petúnia, la gazania i la lantana.
Surfinia: Un clàssic de l’estiu
La surfinia és una planta enfiladissa o penjant molt popular en jardins, balcons i testos. Les seves flors, de gran mida i variats colors, creen cascades de color que alegren qualsevol racó.
La surfinia és una planta molt resistent al sol i a la calor, però requereix un reg regular i abundant, especialment en els dies més calorosos.
- Característiques: Flors grans i abundants en una àmplia gamma de colors. Creixement ràpid i vigorós.
- Cures: Necessita molta llum solar i un reg freqüent. Es recomana utilitzar un substrat ric en nutrients i afegir fertilitzant regularment.
Verbena: Elegància i versatilitat
La verbena és una planta herbàcea perenne molt apreciada per les seves petites flors agrupades en espigues, que poden ser de color blanc, rosa, vermell, blau o porpra.
És una planta molt versàtil, ideal per a bordures, testos i jardins rocosos.
- Característiques: Flors petites i nombroses en una àmplia varietat de colors. Aroma dolça i agradable.
- Cures: Prefereix llocs assolellats i sòls ben drenats. Tolera la sequera, però agraeix un reg regular a l’estiu.
Petunia: La Reina dels testos
La petunia és una planta anual molt popular per les seves grans flors en forma de trompeta, disponibles en una àmplia gamma de colors i combinacions.
És una planta perfecta per a testos, jardineres i jardineres penjants.
- Característiques: Flors grans i vistoses en una gran varietat de colors. Creixement ràpid i abundant.
- Cures: Necessita molta llum solar i rec regular. Es recomana eliminar les flors marxites per afavorir l’aparició de noves flors.
Gazania: La Flor del Sol
La gazania és una planta herbàcea perenne molt resistent a la calor i a la sequera. Les seves flors es tanquen a la nit i s’obren amb els primers raigs de sol, cosa que li ha valgut el sobrenom de «flor del sol».
- Característiques: Flors grans i vistoses en tons càlids com el groc, el taronja i el vermell. Fulles platejades i peludes.
- Cures: Prefereix llocs assolellats i sòls ben drenats. Tolera la sequera i els sòls pobres.
Lantana: Colorit i atractiu per al teu jardí
La lantana és un arbust petit amb flors petites agrupades en cabòries denses, que canvien de color a mesura que maduren.
És una planta molt atractiva per a papallones i altres insectes polinitzadors.
- Característiques: Flors petites i nombroses en una àmplia varietat de colors. Fruits petits i acolorits.
- Cures: Necessita molta llum solar i un reg regular. Tolera la poda i es pot cultivar en testos o al jardí.
Consells generals per a la cura de plantes estiuenques
- Reg: El reg és fonamental per al bon desenvolupament de les plantes a l’ estiu. Rega de forma regular, evitant entollaments.
- Adobat: Aporta fertilitzant regularment per afavorir la floració i el creixement de les plantes.
- Poda: Elimina les flors marcides i les fulles seques per afavorir el seu creixement, l’aparició de noves flors i mantenir un aspecte saludable.
Amb aquestes cinc plantes estiuenques, podràs crear un jardí ple de color i vida. Aníma’t a experimentar i descobreix quina és la teva favorita. O millor encara, combína-les.
22 jul., 2024 | Plantes i Jardí
La Monstera deliciosa, comunament coneguda com a costella d’Adán, és una planta tropical que ha conquerit els cors dels amants de la jardineria interior.
Les seves grans fulles perforades i brillants la converteixen en un element decoratiu inigualable, capaç de transformar qualsevol espai. Però més enllà de la seva bellesa estètica, la monstera és una planta que enlú una fascinant història i requereix cures específiques per lluir en tota la seva esplendor.
Característiques de la Monstera
Originària de les selves tropicals de Centreamèrica, la monstera és una planta enfiladisses que en el seu hàbitat natural pot assolir grans dimensions. Les seves fulles juvenils són senceres i cordades, però a mesura que la planta madura, desenvolupen les característiques fenedures i perforacions que li donen el seu nom.
Aquestes obertures a les fulles tenen una funció adaptativa: permeten que la planta resisteixi forts vents i pluges sense patir danys.
A més de les seves fulles cridaneres, la monstera produeix inflorescències espàdic, similars a les de l’ espatifil, que contenen petites flors unisexuals. Tot i que menys ornamentals que les fulles, aquestes flors poden donar lloc a fruits comestibles, tot i que amb un sabor un tant peculiar.
Per què les Monsteres són tan apreciades
La popularitat de les monsteres entre els col·leccionistes es deu a diversos factors:
- Bellesa exòtica: Les seves fulles grans i esculturals aporten un toc tropical a qualsevol interior.
- Versatilitat: S’adapta a diferents estils de decoració, des dels més moderns fins als més clàssics.
- Facilitat de cura: Tot i que requereix atenció, no és una planta excessivament exigent.
- Varietat d’espècies: Existeixen nombroses espècies i varietats de monstera, cadascuna amb les seves pròpies característiques.
Cures essencials de la Monstera
Per gaudir d’una monstera sana i vigorosa, és important proporcionar-li les cures adequades:
- Llum: La monstera necessita molta llum indirecta. Evita l’exposició directa al sol, ja que pot cremar les fulles. Un lloc a prop d’una finestra orientada a l’est o a l’oest és ideal.
- Temperatura: La temperatura ideal per a la monstera oscil·la entre els 18 i els 25 °C. Tolera temperatures més baixes, però no les gelades.
Humitat: Com que és una planta tropical, la monstera aprecia un ambient humit. Pots augmentar la humitat ambiental ruixant les fulles regularment amb aigua o utilitzant un humidificador.
- Reg: El reg ha de ser moderat, evitant tant l’ entollament com la sequera. Riu quan els primers centímetres del substrat estiguin secs.
- Substrat: Utilitza un substrat ric en matèria orgànica, ben drenat i lleugerament àcid.
- Adobat: Abona la teva monstera amb un fertilitzant líquid per a plantes verdes cada 15 dies durant la primavera i l’estiu.
- Trasplantament: Trasplanta la monstera a una maceta una mica més gran cada dos anys, o quan les arrels hagin omplert tota la maceta.
Plagues i Malalties
Les monstres són plantes resistents, però es poden veure afectades per algunes plagues i malalties comunes, com la cotxinilla, l’aranya vermella o el fong oïdi. Si detectes algun problema, tracta la planta amb un insecticida o fungicida específic al més aviat possible.
Multiplicació
La monstera es pot multiplicar per esqueixos de tija o per divisió de la mata. Els esqueixos han de tenir almenys dues fulles i un guix. Plàntals en un substrat humit i manteniu-los en un lloc càlid i lluminós.
Consells addicionals
- Neteja dels fulls: Neteja les fulles de la teva monstera amb un drap humit de cop per eliminar la pols i permetre que respirin correctament.
- Suport: A mesura que la planta creix, necessitarà un suport per enfilar, com un tutor o una paret de musc.
- Poda: Si la teva monstera es torna massa gran, pots podar-la per controlar el seu creixement.
La monstera és una planta que combina bellesa i facilitat de cura, cosa que la converteix en una opció perfecta per decorar qualsevol llar. Si ets un col·leccionista de plantes o simplement busques afegir un toc verd al teu espai, la monstera és una excel·lent elecció.
Amb les cures adequades, aquesta planta t’acompanyarà durant molts anys, convertint-se en una veritable joia de la teva col·lecció.
8 jul., 2024 | Plantes i Jardí
El pugó és, al costat dels àcars, cotxinetes i mosques blanques, una de les plagues que amb més freqüència pateixen les nostres plantes, ja siguin exemplars de jardí com les espècies d’interior.
Però aquest insecte no només les debilita en absorbir la seva saba, sinó que a més contagia malalties i atrau altres plagues, com les formigues.
En aquest article vam conèixer en detall les característiques d’aquesta plaga, les conseqüències dels seus atacs i les formes de detecció i tractament.
.
EL PUGÓ, UNA DE LES PLAGUES MÉS ESTESES
El pugó és habitual en camps i jardins i pot formar autèntiques colònies que embolcallen els talls i les fulles de les plantes.
Des de la primavera fins a la tardor hauràs de controlar les zones en creixement de les teves plantes i l’enveja de les fulles per detectar-los a temps.
Aquests petits insectes (d’1 a 3 mm de longitud) poden presentar diversos colors segons l’espècie a la qual pertanyin: verds, vermells, grocs, negres… i tot i que són molt petits són fàcils de detectar a simple vista.
La majoria són polífags, és a dir, no tenen preferència per una espècie vegetal concreta.
Ataquen els brots joves de molts tipus de plantes, tant d’exterior com d’interior, especialment a aquells cultius amb alt contingut en sucres: lleguminoses (faves, pèsols, mongetes…), altres hortalisses com la patata o la col, verdures, fruiters, plantes ornamentals (molt comunes als rosals), etc.
A principis de la primavera, els ous donen lloc a femelles sense ales que es reprodueixen per partenogènesi (un tipus de reproducció sexual que requereix un sol gàmeta) i, sense necessitat d’un mascle que les fecundi, poden arribar a produir més de 150 cries.
Donen lloc a generacions de pugons àpters (sense ales) que es queden alimentant-se de la planta on han nascut i a altres generacions amb ales que colonitzen plantes diferents.
En tan sols una setmana, aquestes cries ja són adultes i poden reproduir-se igual que la seva progenitora, per la qual cosa la invasió és molt ràpida. Es poden produir diverses generacions anuals procedents d’ un sol individu.
Quan les condicions ambientals comencen a deixar de ser adequades, es produeix una generació amb reproducció sexual amfigònica (mascles i femelles), que es reproduirà donant lloc als ous que hibernaran durant l’estació freda fins a la seva eclosió a la següent primavera.
Les espècies en què és més fàcil trobar-lo són els rosers, arbres fruiters, coníferes i pollancres, tot i que també és comú que ataqui a l’hort.
.
CONSEQÜÈNCIES DE L’ ATAC DEL PUGÓ
El pugó ataca les plantes sobretot per alimentar-se de la seva saba. La succiona a través d’un pic llarg que clava a la planta. Com a conseqüència, el teixit de l’ exemplar es destrueix i les fulles i els brots nous es deformen.
La debilitat originada a la planta per aquest atac frena el seu creixement i disminueix la floració.
D’altra banda, els pugons poden transmetre malalties d’una planta a una altra. Això passa si, després d’alimentar-se d’un exemplar infectat, ataquen un de sa.
Les malalties més habituals són provocades per fongs com el Seiridium cardinale, en xiprers i altres arizòniques, el Cenangium ferruginosum, en avets, i la negrilla als cedres, així com nombroses virosis que poden aparèixer en adelfes, cucurbitacees o solanacees.
.
DETECCIÓ I TRACTAMENT CONTRA ELS ATACS
La plaga del pugó apareix amb el bon temps (especialment a la primavera i a l’estiu) i de forma explosiva, a causa de l’alta capacitat reproductora d’aquest insecte.
Comprovar que una planta està sent atacada per aquest insecte és senzill, ja que es poden veure als erms tendres i a l’enveja de les fulles.
Els pugons són uns petits insectes de color negre, groc, vermell o verd (hi ha moltes espècies diferents), que deixen després de si un rastre ensucrat (la melassa) que no només cobreix la superfície de la planta, sinó que també atrau les formigues.
Aquestes poden fins i tot traslladar els pugons d’unes plantes a unes altres.
Si veus fulles que groguen i s’arruguen, és un bon indicatiu de l’atac d’un paràsit. Si a més hi ha fulles que estan brillants i enganxoses, o es veuen formigues deambulant pels talls, ja no hi ha dubte que un insecte hemípter està excretant melassa com a resultat de la seva alimentació.
Busca sobretot a les zones terminals de la planta, on els teixits són més tendres.
La part posterior de les fulles són les grans oblidades, on potser vegis el culpable.
.
TRACTAMENTS PREVENTIUS
Mai ens cansarem de repetir que la prevenció ha de ser la base d’un control adequat de les plagues, i amb més motiu en el cas del pugó, que es reprodueix de forma exponencial.
Existeixen diferents tractaments preventius, als quals es pot recórrer durant els mesos d’ hivern si hi ha risc d’ atac de plaga.
Algunes de les mesures preventives contra l’atac del pugó són:
– Eliminar les males herbes per evitar que els pugons s’hi refugiïn i puguin colonitzar les plantes pròximes.
– L’adequada preparació i protecció del substrat, així com un adobat i reg correctes, disminueixen les possibilitats de l’atac de plagues i malalties.
– Si es detecta la presència de formigues, intentar acabar amb elles ja que aquestes tenen una relació de simbiosi amb els pulgons: els protegeixen i transporten per alimentar-se de la melassa que excreten.
– Plantar, prop de les espècies que poden ser atacades per pugons, plantes que els repel·leixen com: alfàbrega (i aromàtiques en general), ortiga o all.
– Oli de parafina o oli d’hivern: s’aplica a l’hivern sobre arbres i arbustos sense fulles, especialment si han estat atacats la primavera o estiu anterior. És un mètode físic que forma una pel·lícula sobre els ous de pugons i fa que s’asfixiïn.
.
TRACTAMENTS PER ELIMINAR EL PUGÓ
Per a un control eficaç de les plagues evitant l’ ús de productes químics o artificials, hem de planificar una lluita integrada, que empra simultàniament diferents mètodes que les combatin.
Un cop detectat, el polze es combat mitjançant un tractament fitosanitari durant primavera i estiu, a primera hora del dia o al vespre.
De tota manera, els tractaments només s’ han de realitzar quan sigui necessari i en dosis adequades, ja que l’ abús dels insecticides debilita les plantes.
Alguns dels mètodes per eliminar o reduir significativament els pugons són:
– Mètodes mecànics: podar els brots més afectats o eliminar els pulgons raspallant els brots i les fulles amb un petit pinzell.
– Mètodes biològics: resulta molt útil la utilització d’enemics naturals de les plagues. Igual que es realitza en altres casos, podem alliberar insectes depredadors de pugons (com, crisopes, tisores, vespes). Hi ha empreses especialitzades venen aquests insectes depredadors de pugons.
– Solucions o preparats repel·lents:
- Aigua sabinosa (sabó de potassa).
- Infusió de cua de cavall (Equisetum arvense).
- Pelitre.
- Extracte de Neem.
Aquest últim, l’extracte de Neem, és una excel·lent alternativa ecològica i respectuosa amb el medi ambient, que serveix tant de repel·lent com d’insecticida de contacte.
Disposa també de cert efecte sistèmic gràcies al seu principi actiu (azadiractina).
Combat el pugó i també altres plagues com aranya vermella, mosca blanca o cotxinilla, sense perjudicar altres insectes beneficiosos.
.
El pugó és una plaga molt comuna que amenaça amb freqüència la bona salut i bellesa dels nostres cultius i jardins.
Conèixer bé aquest insecte i com actua és la millor eina que tenim per, primer prendre des d’ara mateix mesures preventives i també per eradicar la plaga
A Centre de Jardineria Sánchez coneixem bé aquests insectes i, sobretot, sabem com acabar amb ells.
Disposem d’una àmplia secció dedicada a la prevenció i tractaments per eradicar plagues i les malalties més comunes de les nostres plantes.
Si tens dubtes, preguntes, som experts i podem assessorar-te a escollir el millor tractament per al teu cas.
T’esperem!
21 juny, 2024 | Plantes i Jardí
El Lilium martagon, també conegut com a Lirio llorón o Lirio martagón, és una espècie de lliri nativa de les regions muntanyoses d’Europa i Àsia central. Apreciat per la seva bellesa i la seva resistència a les plagues i malalties, aquest lliri és una excel·lent opció per afegir un toc de color i fragància al teu jardí.
Característiques del Lilium martagon
- Alçada: Els talls poden assolir alçades de fins a 1,5 metres.
- Flors: Les flors, de forma tubular i penjants, es presenten en racons de fins a 20 unitats. Cada flor té sis tèpals que es reforcen cap enrere, creant una forma d’estrella. Els colors més comuns són el rosa, el porpra i el blanc, amb taques fosques a l’interior.
- Fulls: Les fulles són allargades i lanceolades, de color verd intens i disposades en vertigen al llarg de la tija.
- Bulb: El bulb és escamós i de color groc pàl·lid.
- Floració: El Lilium martagon floreix a finals de primavera o principis d’estiu, durant un període d’aproximadament dues setmanes.
- Fragància: Les seves flors tenen una fragància dolça i agradable.
Cures del Lilium martagon
- Ubicació: Prefereix un lloc assolat o parcialment ombrejat.
- Sòl: El sòl ideal per al Lilium martagon ha de ser fèrtil, ben drenat i lleugerament àcid.
- Reg: Requereix un reg regular, especialment durant l’època de floració. Tanmateix, és important evitar el reg excessiu, ja que pot provocar la pudrició del bulb.
- Adob: Es recomana adobar-lo un cop l’ any, a la primavera, amb un fertilitzant equilibrat.
- Plagues i malalties: El Lilium martagon és relativament resistent a les plagues i malalties. Tanmateix, pot ser susceptible a atacs de pulgons, baboses i cargols.
- Propagació: Es pot propagar per llavors o per divisió de bulbs. La divisió de bulbs és el mètode més comú i es realitza a la tardor, després de la floració.
Consells addicionals
Per prolongar la floració del Lilium martagon, pots eliminar les flors marcides a mesura que vagin apareixent. Un cop les flors hagin acabat de florir, pots tallar els talls a uns 15 cm del terra.
És important deixar el fullatge intacte fins que s’assequi per complet, ja que aquest ajuda a emmagatzemar nutrients per al bulb. És una planta resistent al fred i pot tolerar temperatures de fins a -30 °C.
El Lilium martagon és una flor hermosa i versàtil que pot afegir un toc d’elegància a qualsevol jardí. Amb les seves cures mínimes i la seva resistència a les plagues i malalties, és una planta ideal per a jardiners de tots els nivells d’experiència.
Si estàs buscant una flor resistent i hermosa, el Lilium martagon és una excel·lent opció per a la teva terrassa i jardí.
10 juny, 2024 | Plantes i Jardí
L’estiu és l’època perfecta per aprofitar al màxim el nostre jardí. Amb el bon temps i els dies llargs, podem convertir aquest espai exterior en un oasi de relax, diversió i convivència.
A continuació, et presentem 10 idees perquè gaudeixis del teu jardí al màxim aquest estiu.
1. Crea un ambient acollidor
Decora el teu jardí amb mobles còmodes, coixins, mantes i veles per crear un ambient acollidor, un lloc per relaxar-te, llegir i convidar els teus amics i familiars a passar temps amb tú.
2. Gaudeix de menjars a l’aire lliure
Organitza barbacoes o pícnics amb amics i familiars. Aprofita el bon temps per menjar a l’aire lliure i gaudir de la natura. Gaudeix d’un sopar romàntic a la llum de les veles.
3. Munta un cinema a l’aire lliure
Penja un llençol blanc com a pantalla de projecció. Utilitza un projector per veure les teves pel·lícules favorites a l’aire lliure. Prepara crispetes i gaudeix d’una nit de cinema en família.
4. Relaxa’t en un spa natural
Converteix una zona del teu jardí en un spa natural. Instal·la una hamaca, col·loca una petita piscina i rodeja’t de plantes aromàtiques. Gaudeix d’un massatge a l’aire lliure.
5. Crea un jardí de jocs per als més petits
Instal·la un columpi, una caseta de jocs o una petita zona de jocs amb taules i cadires perquè els nens puguin dibuixar, pintar o jugar a jocs de taula i es diverteixin a l’aire lliure.
6. Observa les estrelles
Si vius en una zona amb poca contaminació lumínica, aprofita les nits d’estiu per observar les estrelles. Pots utilitzar un telescopi o simplement tombar-te a la gespa i gaudir del cel nocturn.
7. Cultiva les teves pròpies herbes aromàtiques
Planta un petit hort d’herbes aromàtiques com alfàbrega, romaní, menta o farigola. Podràs utilitzar-les per cuinar els teus plats favorits i afegir un toc de sabor fresc als teus àpats.
8. Crea un estany o una font d’aigua
El so de l’aigua crea un ambient relaxant i tranquil. Pots crear un petit estany amb peixos o comprar una font d’aigua per decorar el teu jardí.
9. Llums per a les nits d’estiu
Decora el teu jardí amb llums led o fanalets per crear un ambient màgic i gaudeix de les llargues nits d’estiu.
10. Practica ioga o meditació a l’aire lliure
El jardí és un lloc ideal per connectar amb la natura i practicar ioga o meditació. Aprofita les primeres hores del dia o la posta de sol per realitzar els teus exercicis a l’aire lliure.
I recorda:
Cuida les teves plantes
Amb la calor de l’estiu és important regar les plantes regularment i podar-les quan sigui necessari perquè es mantinguin sanes i boniques durant tot l’estiu. Recorda regar a primera hora del dia o bé al vespre.
Protegéix-te del sol
Utilitza protector solar, barrets i ulleres de sol per protegir-te del sol, especialment durant les hores centrals del dia.
Manté el teu jardí net i ordenat
Recull les escombraries i les fulles seques per evitar la proliferació d’insectes i mantenir el teu jardí en bon estat.
Amb aquestes idees, podràs gaudir al màxim del teu jardí aquest estiu i convertir-lo en un espai únic per relaxar-te, divertir-te i compartir moments inoblidables amb els teus éssers estimats.
12 maig, 2024 | Plantes i Jardí
Per als amants de les plantes, tenir una llar plena de vegetació és un somni fet realitat. Tanmateix, per a molts, la idea de cuidar plantes pot ser una mica aclaparadora, especialment si no tenen experiència en jardineria o no es disposa de gaire temps.
Però no et preocupis! Hi ha una gran varietat de plantes d’interior que són resistents i fàcils de cuidar, perfectes per a principiants i per a aquells que tenen un estil de vida ocupat.
En aquest article, et presentem cinc plantes d’interior que poden prosperar en gairebé qualsevol entorn domèstic.
Espasa de Sant Jordi (Sansevieria trifasciata)
L’espasa de Sant Jordi, també coneguda com a «Llengua de Suegra», és una planta popular per la seva resistència i la seva capacitat per purificar l’aire.
Les seves fulles verdes i erectes són pràcticament indestructibles, ja que poden tolerar la sequedat de l’aire i la falta de llum.
Aquesta planta és ideal per a aquells que s’obliden de regar les seves plantes amb regularitat, ja que pot sobreviure períodes prolongats sense aigua.
A més, és una excel·lent opció per col·locar en dormitoris, ja que continua alliberant oxigen fins i tot durant la nit.
Pothos (Epipremnum aureum)
El pothos és una planta penjant extremadament resistent que és perfecta per a aquells que volen agregar un toc de verdor als seus espais verticals.
Les seves fulles en forma de cor poden variar en color, des del verd fosc fins al groc i el blanc, cosa que la converteix en una planta molt decorativa.
El pothos pot sobreviure en condicions de llum baixa a moderada i només necessita ser regat quan la terra està completament seca.
A més, és una planta excel·lent per purificar l’aire i eliminar toxines de la llar.
Espatifilo (Spathiphyllum)
L’espatifil, també conegut com a lliri de la pau, és una planta d’ interior extremadament resistent i de baix manteniment.
Aquesta planta té fulles de color verd fosc i produeix elegants flors blanques que afegeixen un toc de serenitat a qualsevol espai.
L’espatifil és conegut per la seva capacitat per purificar l’aire, eliminant toxines com el formaldehid, el benzè i el tricloroetilè.
A més, és tolerant a la falta de llum i pot sobreviure en condicions de poca il·luminació. Per cuidar-lo, simplement mantinc-lo en un lloc amb llum indirecta i rega quan la terra estigui seca al tacte.
Cinta (Chlorophytum comosum)
La cinta, també coneguda com a malamadre o llaç d’amor, és una planta d’interior popular a causa de la seva resistència i facilitat de cura.
Aquesta planta té fulles llargues i arquejades amb ratlles blanques, creant un efecte cridaner i decoratiu.
La cinta és coneguda per la seva capacitat per purificar l’aire, eliminant toxines com el formaldehid i el monòxid de carboni.
És extremadament resistent i pot tolerar condicions de poca llum, sequedat de l’aire i períodes d’oblit en el reg.
Per mantenir-la saludable, colòcala en un lloc amb llum indirecta i rega quan la terra estigui seca al tacte.
Drácena (Dracaena spp.)
La Drácena és una planta d’interior versàtil i resistent que ve en una varietat de formes, colors i mides.
Aquesta planta té fulles llargues i lanceolades que poden ser de color verd, groc, vermell o variegat, depenent de la varietat.
La Drácena és coneguda per la seva capacitat per purificar l’aire, eliminant toxines com el formaldehid, el benzè i el tricloroetilè.
És tolerant a la falta de llum i pot sobreviure en condicions de poca il·luminació.
Per cuidar-la, colòcala en un lloc amb llum indirecta i rega quan la terra estigui seca al tacte.
En resum, aquestes cinc plantes d’interior són ideals per a aquells que busquen agregar un toc de verdor a les seves llars sense haver de preocupar-se per una cura excessiva.
Amb la seva resistència i la seva bellesa duradora, aquestes plantes faran que el teu espai se senti més viu i acollidor durant tot l’any.
Així que no dubtis a incorporar algunes d’aquestes plantes a la teva col·lecció i gaudir dels beneficis de tenir una llar plena de natura.
