15 nov., 2024 | Plantes i Jardí
L’Elaeagnus ebbingei, també conegut com a eleagno, és un arbust perenne que ha conquerit els cors de molts jardiners gràcies a la seva bellesa, rusticitat i adaptabilitat.
El seu fullatge platejat, les seves delicades flors i els seus fruits vermells el converteixen en una elecció popular per a una àmplia varietat de dissenys paisatgístics.
En aquest article, explorarem en detall les característiques, cures i usos d’aquesta maragda planta.
Característiques de l’ Elaeagnus ebbingei
Una de les característiques més distintives de l’Elaeagnus ebbingei és el seu fullatge perenne, compost per fulles el·líptiques de color verd fosc al feix i platejat a l’inrevés. Aquesta combinació de colors li confereix un aspecte platejat i lluminós que ressalta en qualsevol jardí.
Durant la tardor, l’Elaeagnus ebbingei es cobreix de petites flors tubulars de color blanc cremós, que desprenen una fragància dolça i agradable. Aquestes flors són molt atractives per als insectes polinitzadors, com les abelles i les papallones.
Després de la floració, apareixen petits fruits rodons de color vermell brillant, similars a petites baies. Aquests fruits són comestibles, tot i que el seu sabor és bastant insípid. Són una font d’aliment per a les aus i altres animals.
L’Elaeagnus ebbingei pot assolir una alçada i amplada de fins a 4-5 metres, tot i que el seu creixement pot controlar-se fàcilment mitjançant poda. És un arbust de creixement moderat, cosa que el fa ideal per a jardins de mida mitjana.
Posseeix un sistema radicular extens i profund, la qual cosa li permet adaptar-se a diferents tipus de sòl i resistir la sequera.
Cures de l’Elaeagnus ebbingei
Ubicació: L’Elaeagnus ebbingei és una planta molt adaptable i pot créixer tant a ple sol com en semisombra. Fins i tot tolera l’ombra parcial, tot i que en aquestes condicions el seu fullatge pot ser menys dens i la seva floració menys abundant.
Sòl: No és exigent quant al tipus de sòl, però prefereix aquells que estiguin ben drenats. Tolera sòls pobres, sorrencs, calcaris i lleugerament salins, cosa que el converteix en una excel·lent opció per a jardins costaners.
Reg: Un cop establert, l’Elaeagnus ebbingei és molt resistent a la sequera. Tanmateix, durant els primers anys després de la plantació, és recomanable regar-lo regularment, especialment en els períodes més càlids de l’any.
Adobat: No requereix d’ abonats freqüents, ja que fixa el nitrogen atmosfèric gràcies a uns bacteris presents en les seves arrels. Tanmateix, una aportació ocasional de matèria orgànica pot afavorir el seu creixement i floració.
Plagues i malalties
L’Elaeagnus ebbingei és una planta molt resistent a plagues i malalties. No obstant això, en ocasions es pot veure afectat per:
Cotxinetes: Aquests insectes s’alimenten de la saba de la planta, debilitant-la. Es poden eliminar manualment o utilitzant productes específics.
Oïdi: Aquesta malaltia fúngica es manifesta com una malaltia blanca a les fulles. Es pot controlar amb fungicides específics.
Usos en jardineria
Setos: És ideal per crear bolets formals o informals, gràcies a la seva densitat i capacitat de ser podat.
Aïllat: Es pot utilitzar com a exemplar aïllat al jardí, ja que el seu fullatge platejat i les seves flors perfumades el converteixen en un punt focal.
Zones costaneres: La seva resistència a la salinitat el fa perfecte per a jardins a prop del mar.
Jardins secs: És una excel·lent opció per a jardins de baix manteniment, ja que requereix poques cures.
Control de l’erosió: Gràcies al seu sistema radicular extens, ajuda a prevenir l’erosió del sòl.
L’Elaeagnus ebbingei és un arbust versàtil i resistent que pot transformar qualsevol jardí. La seva bellesa, rusticitat i adaptabilitat el converteixen en una elecció popular entre els jardiners.
Si busques una planta de baix manteniment i amb un alt valor ornamental, l’Elaeagnus ebbingei és una excel·lent opció.
2 nov., 2024 | Agenda del jardí, Plantes i Jardí
Ventós i fred, novembre és un mes que exigeix prendre precaucions, sobretot amb les espècies més delicades i les recentment plantades.
La natura està entrant en repòs, però encara hi ha molt a fer al jardí, la terrassa i l’hort.
Tasques generals del mes
Plantacions i trasplantaments. El millor moment per plantar o trasplantar -si l’espècie ho permet els arbres i arbustos caducifolis (rosers inclosos) és quan han perdut el fullatge, especialment si és a arrel nua.
Poda. Al novembre toca retallar les branques seques o mal orientades d’algunes enfiladisses (rosers enfiladissos inclosos), fruiters (pomeres i pereres) i arbres nus; unta les ferides amb pasta cicatritzant per prevenir l’atac de plagues i malalties.
També pots fer la prepoda dels rosers de peu, sempre que no estiguin donant flors.
Encoixinat. Protegeix les arrels de les plantes més delicades amb cinc a 10 centímetres d’escorça de pi o palla.
Reg. Suspèn el reg de jardí, excepte si el temps es presenta molt sec, però continua regant els testos de la terrassa, encara que amb menor freqüència. Buida, desmunta i recull el sistema de reg (o cobreix-lo amb arpillera o plàstic) i la mànega perquè les gelades no els facin malbé.
Adobat. No has d’aplicar abonament fins a la primavera, a excepció de les plantes de flor de temporada.
Arbres, arbustos i enfiladisses
Protegeix del fred dels exemplars més sensibles
Quan les temperatures baixen de 6º, molts arbres i arbustos acabats de plantar o delicats poden començar a patir danys. Han de ser protegits amb malles, fundes o mantells d’hibernació.
Subjeccions contra el vent
Novembre és un mes especialment ventós. Col·loca tutors ferms als exemplars nous o més febles, amarrats de tal manera que no danyin l’escorça. Les subjeccions de les enfiladisses també necessiten una revisió.
Cítrics fora de perill de les gelades
Si cultives cítrics a la terrassa o al porxo, porta’ls a cobert o cobreix-los amb una funda de hibernació, especialment si són llimoners, tarongers i mandariners, que suporten pitjor les gelades.
Les palmeres menys rústiques, ben abrigades
Hi ha palmeres capaços de suportar temperatures extremes, però moltes altres pateixen danys a causa del fred i les gelades.
Porta cap amunt les palmes, llígeles amb una estoreta o arpillera. També pots utilitzar llana o estopa i palla per protegir el cabdell. Encoixinar el terra per protegir les arrels.
Plantes de flor
Poda i multiplica les teves vivaces
Aprofita per donar forma als geranis, tallant les branques més allargades; pots utilitzar-les per obtenir esqueixos i multiplicar els exemplars. I divideix les mates de phlox (no tots els anys).
Deixa en peu les que encara seques conserven la seva bellesa ja sigui perquè exhibeixen corol·les seques o caps de llavors atractives, així com les gramínies ornamentals.
Gramínies en el seu apogeu
Al llarg de la tardor i l’hivern, el daurat de les gramínies ornamentals cobra un especial protagonisme en els jardins, ja sigui en plantacions monoculturals o barrejades amb vivaces de floració de tardor com sedums, asteres, brucs, milenramas (Achillea millefolium) i Revetlla bonariensis.
Deixa-les a peu fins al final de l’hivern, que és quan s’han de tallar a l’arran perquè rebrotin amb força a la primavera.
Encoixinar les arrels
Si no ho has fet a l’octubre, no deixis de col·locar una capa de mulching per abrigar les arrels en jardins i testos. Utilitza escorça de pi, palla, fins i tot compost.
Plantes d’interior
Planta els bulbs forçats
Si ensorres ara els bulbs forçats d´amarilis i jacints tindràs flors per Nadal. El test ha de ser només una miqueta més gran que el bulb; ensorra´l deixant uns dos terços a l’aire.
Humitat sí, però poc reg
L’aportació d’aigua ha de disminuir, no així la humitat ambiental: polvoritza el fullatge sovint amb aigua destil·lada per compensar l’efecte de la calefacció.
Escorre els platets amb còdols i el centre de les bromelies. Sobre les plantes a les finestres perquè rebin més llum.
Dóna’ls menys adob
Segueix adobant-les, encara que més espaiadament o aplicant dosis més baixes.
L’Hort
Molt a collir
Al mes de Halloween, les carabasses estan a punt, però també moltes altres hortalisses d’hivern: llombardes, coliflors, cols, cols de Brussel·les, naps, endívies, apis, porros…
Cultius ben protegits
Campanes transparents, túnels, mantes tèrmiques i hivernacles que s’instal·len sobre el terreny t’ajudaran a protegir alguns cultius del fred, la pluja i les gelades, sobretot els que estan brollant, els planters que acabes de repicar, o els que són poc resistents a el fred, com les coliflors.
Cols i llombardes, per contra resisteixen molt bé el rigor hivernal.
Sembres de novembre
Durant aquest mes pots sembrar directament en el terreny bleda, espinacs i pastanaga… i repicar plançons d’enciams d’hivern, naps i porros.
La gespa
Una gespa neta de fulles seques.
Aquest mes, la gespa no necessita regs, llevat que la pluja sigui escassa.
Tampoc convé segar-la.
N’hi haurà prou amb que rastrillis les fulles seques al mínim un cop a la setmana: la fullaraca en combinació amb la humitat produeixen un excel·lent brou de cultiu per a plagues i malalties.
Aprofita les fulles per al compostatge.
17 oct., 2024 | Plantes i Jardí
L’elecció del test adequat és un aspecte fonamental en la cura de les plantes. Un test inadequat pot limitar el creixement, provocar malalties o fins i tot la mort de la nostra volguda vegetació.
En aquest article, explorarem els factors clau a considerar en seleccionar el test perfecte per a cada espècie, des del material fins a la mida i el drenatge.
Per què és important triar el test correcte? El test no és només un recipient, sinó una llar per a la nostra planta. Una mida i material adequats proporcionaran un entorn òptim per al desenvolupament de les arrels, l’absorció de nutrients i la retenció d’humitat.
Un test massa petit pot restringir el creixement radicular, mentre que una de massa gran pot retenir massa aigua, afavorint l’aparició de fongs i pudricions.
Factors a considerar en triar un test
Material del test. El material del test influeix en la temperatura del substrat, la retenció d’ humitat i la durabilitat. Els materials més comuns són:
- Ceràmica: Són poroses i permeten una bona aireig del substrat. Ideals per a plantes que necessiten un bon drenatge.
- Plàstic: Lleugeres i econòmiques, són una bona opció per a principiants. No obstant això, poden escalfar-se massa al sol.
- Metall: Elegant i durador, però es pot escalfar i refredar ràpidament, afectant les arrels.
- Fusta: Ecològiques i estètiques, però requereixen un tractament especial per evitar la pudrició.
Mida del test. La mida del test ha de ser proporcional a la mida de la planta i al seu sistema radicular. Una regla general és triar un test que sigui uns centímetres més gran que el raspall de la planta.
Considera també el creixement futur de la planta i tria un test que li permeti desenvolupar-se durant diversos anys sense necessitat de trasplantament.
Drenatge. Un bon drenatge és essencial per evitar l’entollament i la pudrició de les arrels. Assegura’t que el test tingui forats de drenatge al fons i col·loca una capa de grava o trossos de test al fons per facilitar el drenatge.
Tipus de planta. Les diferents espècies de plantes tenen necessitats específiques quant a maces. Algunes plantes prefereixen maces profundes per desenvolupar arrels llargues, mentre que d’altres prefereixen maces amplades per a un sistema radicular més superficial.
- Plantes suculentes i cactus: Prefereixen maces de fang amb bon drenatge per evitar l’ excés d’ humitat.
- Plantes tropicals: Solen necessitar maces més grans i profundes per a les seves arrels extenses.
- Plantes d’ interior: Les opcions són més àmplies, però és important triar un material que no es calfa massa al sol.
Consells addicionals per elegir el test adequat
Considera la ubicació. Si vas a col·locar el test en un lloc assolit, tria un material que no es calent massa.
Observa les arrels. Si les arrels surten pels forats de drenatge, és hora de trasplantar un test més gran.
No t’excedeixis amb la mida. Un test massa gran pot retenir massa aigua i dificultar l’arrelament.
Combina estètica i funcionalitat. El test ha de ser atractiu, però també ha de complir amb les necessitats de la planta.
Triar el test adequat és una inversió en la salut i el benestar de les teves plantes. En considerar el material, la mida, el drenatge i les necessitats específiques de cada espècie, podràs crear un entorn òptim perquè les teves plantes prosperin.
Recorda que cada planta és única, per la qual cosa és important investigar les necessitats de cada espècie abans de prendre una decisió.
11 oct., 2024 | Plantes i Jardí
La Violeta africana, o Saintpaulia ionantha, és una planta d’interior molt apreciada per les seves delicades flors i el seu fullatge aterrit.
Originària de les muntanyes d’Usambara a Tanzània, aquesta petita maravilla ha conquerit els cors dels amants de les plantes de tot el món.
En aquest article, explorarem a fons les característiques d’aquesta espècie i les cures necessàries per mantenir-la sana i florent.
Característiques de la Violeta africana
La violeta africana es caracteritza per les seves flors, que són petites i poden ser d’una àmplia gamma de colors, des del clàssic violeta fins al blanc, rosa, vermell i blau. La seva forma sol ser simple, amb cinc pètals, però hi ha varietats amb flors dobles o semidobles.
Les fulles són carnoses, arrodonides i cobertes d’una fina vellositat que els confereix un aspecte aterridor. El seu color varia des del verd fosc fins al verd clar, i algunes varietats presenten taques o vores blanques.
És una planta de mida compacte, ideal per a maces petites i espais reduïts. La seva alçada rara vegada supera els 20 centímetres.
Amb les cures adequades, la violeta africana pot florir durant tot l’any, convertint-la en una companya acolorida per a qualsevol racó de la teva llar.
Cures bàsiques
Per gaudir d’una Violeta africana sana i florent, és important tenir en compte les següents cures:
Llum: Les violetes africanes necessiten molta llum, però no suporten la llum solar directa, que pot cremar les seves fulles. L’ideal és col·locar-les en un lloc lluminós, prop d’una finestra orientada a l’est o a l’oest.
Temperatura: La temperatura ideal per a aquestes plantes oscil·la entre els 18 i 27 ºC durant el dia i entre els 15 i 21 ºC durant la nit. Evita els corrents d’ aire fred i els canvis bruscos de temperatura.
Reg: El reg és un dels aspectes més delicats del cultiu de la violeta africana. És important mantenir el substrat lleugerament humit, però mai entollat. El millor és regar per baix, col·locant la maceta en un plat amb aigua durant uns minuts i després retirar-la.
Humitat: A les violetes africanes els agrada un ambient humit, però no suporten l’excés d’humitat a les fulles. Pots augmentar la humitat ambiental col·locant la maceta sobre un plat amb còdols humits o utilitzant un humidificador.
Substrat: Utilitza un substrat específic per a violetes africanes, que sigui lleuger i ben drenat. Pots afegir una mica de perlita o vermiculita per millorar el drenatge.
Abonat: Abona la teva violeta africana amb un fertilitzant líquid per a plantes de flor cada dues setmanes durant la primavera i l’estiu. A la tardor i hivern, redueix la freqüència d’adobat a una vegada al mes.
Trasplantament: Trasplanta la teva violeta africana cada dos anys, a la primavera, a una maceta lleugerament més gran.
Problemes comuns i solucions
- Fulles groguenques: Pot ser a causa d’un excés de reg, falta de llum, baixes temperatures o un atac de plagues.
- Puntes de fulles marrons: Indica aire sec o corrents d’aire.
- Grum florals que es cauen: Pot ser causat per canvis bruscos de temperatura, falta de llum o excés de reg.
- Plagues: Les violetes africanes poden ser atacades per cotxinetes, pulgons i aranya vermella. Tracta les plagues amb un insecticida específic al més aviat possible.
Consells addicionals
Elimina les flors marcetes: Això estimularà l’aparició de noves flors.
No moixis les fulles en regar: L’aigua pot provocar taques i pudrició.
Rota el test de cop: Això garantirà un creixement uniforme de la planta.
Proporciona un bon drenatge: Un excés d’aigua pot pudrir les arrels.
Observa la teva planta: Presta atenció a qualsevol canvi en el seu aspecte i actua en conseqüència.
La violeta africana és una planta que requereix cures especials, però amb una mica d’atenció i carinyo, et recompensarà amb una floració abundant i duradora.
Aníma’t a cultivar aquesta petita joia a la teva llar!
17 set., 2024 | Plantes i Jardí
Qui no ha quedat fascinat alguna vegada per la peculiar bellesa d’un cactus o una planta crasa? Aquestes espècies vegetals, originàries de regions àrides i semiàrides, han desenvolupat adaptacions ensopides per sobreviure en condicions extremes.
La seva capacitat per emmagatzemar aigua en els seus teixits els permet resistir llargues sequeres, convertint-les en una elecció popular entre els amants de la jardineria.
Origen i característiques
Tant els cactus com les plantes crases pertanyen a la família de les suculentes. No obstant això, hi ha algunes diferències clau entre elles.
Els cactus es distingeixen per la presència d’areoles, petites protuberàncies de les quals brollen espines, flors i nous talls.
A més, només els cactus tenen gloquidis, unes petites espines diminutes i molt irritants.
D’altra banda, les plantes crases, també conegudes com a suculentes no cactàcies, emmagatzemen aigua principalment a les seves fulles, que solen ser carnoses i de formes variades. Algunes espècies comunes de crases inclouen els aloe vera, les sedum i les echeveria.
Adaptacions al medi
Per sobreviure en ambients secs, els cactus i les crases han desenvolupat una sèrie d’adaptacions:
Arrels superficials: Els permeten absorbir ràpidament l’aigua de pluja, abans que s’evapori.
Tija carnosa: Actua com un magatzem d’aigua.
Espines: Protegeixen la planta dels animals herbívors i redueixen la superfície d’evaporació.
Cutícula zerosa: Evita la pèrdua d’aigua per transpiració.
Metabolisme CAM: Permet a la planta absorbir diòxid de carboni durant la nit i realitzar la fotosíntesi durant el dia, reduint així la pèrdua d’aigua per transpiració.
Cures bàsiques dels cactus i crases
Malgrat la seva reputació de plantes resistents, els cactus i les crases requereixen algunes cures específiques:
- Llum: La majoria de les espècies necessiten molta llum solar directa.
- Reg: El reg ha de ser moderat i espaiat, evitant entollaments. La freqüència del reg dependrà de l’espècie, la temperatura i la humitat ambiental.
- Substrat: Un substrat ben drenat és essencial per evitar la pudrició de les arrels. Una barreja de terra de jardí, sorra i grava és ideal.
- Temperatura: La majoria de les suculentes prefereixen temperatures càlides, però algunes espècies toleren el fred.
- Tests: Els tests han de tenir forats de drenatge per evitar l’estancament de l’aigua.
Curiositats
Longevitat: Alguns cactus poden viure cents d’anys.
Flors: Moltes espècies de cactus i crases produeixen flors espectaculars, sovint de colors brillants i formes exòtiques.
Usos: A més del seu valor ornamental, els cactus i les crases tenen diversos usos, com la producció d’aliments, medicaments i fibres.
Simbolisme: En algunes cultures, els cactus són símbol de resistència, fortalesa i supervivència.
Els cactus i les plantes crases són una font inagotable de fascinació per als amants de la natura. La seva diversitat de formes, colors i mides, combinada amb la seva facilitat de cultiu, els converteix en una opció ideal per decorar qualsevol espai.
Amb les cures adequades, aquestes plantes poden convertir-se en companys fidels durant molts anys.
9 set., 2024 | Plantes i Jardí
L’estiu, amb el seu sol intens i altes temperatures, pot deixar el nostre jardí una mica desgastat. Però no et preocupis, amb les cures adequades, el teu jardí tornarà a lluir vibrant i saludable.
Segueix aquests consells i prepara’l per a la pròxima estació!
El primer és establir un diagnòstic i obrar en conseqüència. El següent, practicar les cures adequades durant la tardor. Així recuperaran el seu vigor.
Avaluació Inicial
Inspecciona les teves plantes, observa si hi ha fulles groguenques, marcides o amb plagues. Retira les parts malmeses per afavorir el creixement de noves fulles.
Assegura’t que el sistema de reg estigui funcionant correctament i ajusta la freqüència segons les necessitats de cada planta.
Comprova el sòl, ja que es pot haver compactat o haver-se empobrit de nutrients. Afluixa la terra i afegeix compost per enriquir-la.
Plantes seques
Terra seca, un buit entre el substrat i les parets del tiesto, fulles marcides i lacies, arrugades o caigudes… són símptomes inequívocs que la planta ha patit set. Si no s’ha assecat per complet, encara hi pot haver solució.
• Elimina les fulles marcides i caigudes i les flors seques.
• Submergeix el tiesto en un barret amb aigua o a la banyera fins que la terra s’empapi i torni a glaçar-se; és a dir, quan deixin de sortir bombolles.
• Retira el tiesto de l’aigua, deixa escórrer una estona, i remou la superfície de la terra perquè les arrels s’airegin, però cuidant de no trencar-les.
• Treu pacientment amb un drap humit la pols i la brutícia que s’ha acumulat a les fulles. Si són molt fines, polvoritza-les amb aigua.
• Retalla les puntes de les fulles seques.
Ofegament per excés de reg
La persona a la qual li encomanes les teves plantes en la teva absència ha utilitzat la regadora amb més freqüència de la necessària?
Si és així, trobaràs la terra empaperada i amb verdí a la superfície, les fulles lacies o amb taques marrons per l’atac de fongs, nous brots caiguts, tiges toves i fràgils, senyals de podridura a les arrels…
Aquest problema té pitjor solució que l’anterior, però mereix la pena intentar la cura.
- Extreu la planta de la maceta amb cura de no danyar les arrels.
- Embolcalla el raspall amb paper de cuina perquè absorbeixi l’excés d’aigua. Deixa-ho així fins que s’ evapori el líquid.
- Un cop sec el raspall torna al tiesto amb terra nova.
- No el riguis fins passats uns dies.
Gespa
Sembra: Si tens zones amb gespa malmesa, sembra noves llavors.
Aireació: Realitza una aireig per millorar l’ oxigenació del sòl.
Adobat: Aplica un fertilitzant específic per a gespa.
Arbustos i arbres
Poda: Realitza una poda de formació per mantenir la seva forma i mida.
Reg profund: Riu profundament per assegurar que les arrels s’hidratin bé.
La millor medicina, la prevenció
Per mantenir les plantes sanes, el principal és l’equilibri entre l’aigua que reben i la temperatura.
L’ excés d’ aigua propicia l’ aparició de malalties criptogàmiques que produeixen taques a les fulles i podridura a les arrels i tiges, especialment a les plantes d’ interior, cactus i crases. Al menor símptoma hauràs de tractar la planta amb el producte fitosanitari adequat (consulta al nostre centre de jardineria).
També és bo netejar la pols de les fulles un cop cada 15 dies. Es fa servir un drap humitejat amb aigua per a les de gran mida. Si tenen fulles velloses —Begonia rex, Saintpaulia— n’hi ha prou amb passar un pinzell o raspallit suau i net.
Les flors no s’ han de mullar en regar ni polvoritzar amb aigua.
I el pròxim estiu…
Si ja has après la lliçó i no vols que les teves plantes tornin a patir durant les teves vacances, opta per un bon sistema de reg: maceteres amb autoriego, cons porosos, dispensadors individualitzats, gels, mantes de reg, etcètera.
