17 nov., 2023 | Plantes i Jardí
Els avets són arbres conífers que pertanyen a la família de les pinàcies. Es caracteritzen per tenir fulles en forma d’agulla, pinyes allargades i una copa piramidal.
Són molt apreciats com a arbres ornamentals, especialment per Nadal, per la seva bellesa i la seva aroma. En aquest article et comptem els diferents tipus d’avets que pots trobar a la venda als centres de jardineria, les seves característiques i les seves cures.
Hi ha més de 50 espècies d’avets al món, però només algunes es cultiven com a arbres ornamentals.
Aquestes són les més comunes:
Abies Nordmanniana
L’Abies nordmanniana, també conegut com a avet del Càucas, avet de Normandia o avet de Nordmann, és una espècie de conífera perennifolia de la família de les pinàcies.
És originari del Càucas i d’Àsia Menor, on creix a les muntanyes del Mar Negre i els seus voltants. És un arbre de gran mida que pot assolir els 60 metres d’ alçada, amb un tronc recte i una escorça fina i llisa de color gris.
Les fulles són flexibles, lineals, de color verd fosc pel feix i amb dues bandes blanques per l’envès. L’Abies nordmanniana és una espècie molt apreciada com a arbre ornamental i com a arbre de Nadal, per la seva forma piramidal, el seu fullatge dens i la seva resistència al fred.
Picea excelsa
La pícea excelsa, també coneguda com a pícea de Noruega o pícea europea, és un arbre de la família de les pinàcies que es distribueix pel nord i el centre d’Europa.
És un arbre de gran port, que pot arribar a mesurar entre 30 i 70 metres d’alçada, amb un tronc gruixut i columnar i una escorça grisosa que es descama amb l’edat.
Les seves fulles són aciculars, de color verd fosc i secció quadrangular. És una espècie molt apreciada per la seva fusta i pel seu ús com a arbre de Nadal.
Picea pungens (avet blau)
La pícea de Colorado o pícea blava (Picea pungens) és una espècie de conífera perennifolia, monoica, originària de les Muntanyes Rocoses dels Estats Units.
Es caracteritza pel seu port estretament cònic, la seva escorça grisa-purpúria escamosa i les seves acícules punyents de color blau-platejat que desprenen una aroma en fregar-les.
És una planta molt resistent a condicions climàtiques rigoroses, a ambients contaminats i a terrenys humits amb aigua estancada. Prefereix viure en zones de certa altitud i amb ple sol o mitja ombra.
Es multiplica per llavors o per empelts i és molt apreciada com a planta ornamental i per suposat en la decoració nadalenca.
Cures dels avets
Aquests arbres són molt bonics i simbòlics, però també requereixen unes cures especials perquè es mantinguin sans i fortes. En aquest article et vam explicar les cures bàsiques de l’avet, tant si el tens en maceta com si l’has plantat a terra.
L’avet és una espècie que necessita molta humitat, tant en el substrat com en l’ambient. Per això, l’has de regar amb freqüència, però sense entomar-lo, i polvoritzar les seves agulles amb aigua per evitar que s’assequin. També pots col·locar un plat amb aigua sota la maceta per augmentar la humitat.
Un altre aspecte important és la ubicació de l’avet. L’ideal és que rebi llum solar directa, però no gaire intensa, i que estigui allunyat de fonts de calor com radiadors o xemeneies. L’avet suporta bé el fred, però no les gelades ni els canvis bruscos de temperatura.
L’avet també necessita un abonament orgànic cada dos o tres mesos per nodrir-se i créixer. Pots usar compost, humus de llombriu o fem. A més, és convenient podar l’avet un cop l’ any per donar-li forma i eliminar les branques seques o malaltes.
Seguint aquests consells, podràs gaudir del teu avet durant molt de temps i admirar la seva bellesa i elegància.
23 oct., 2023 | Plantes i Jardí
Al món de la jardineria, hi ha una plaga particularment perillosa per als nostres estimats pins: la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa). Aquesta petita eruga pot causar estralls als nostres bells espais verds, afectant no només els pins, sinó també altres arbres i, en alguns casos, la salut dels éssers humans i els animals.
En aquest article, explorarem què és la processionària del pi, com pot impactar negativament en el nostre entorn i quines mesures podem prendre per prevenir-ne la propagació i tractar-ne els efectes nocius.
Què és la processionària del pi
La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa Schif) és un lepidòpter defoliador que s’alimenta de les fulles dels pins i d’altres coníferes. A més, és considerada la plaga forestal més estesa, tot i que és un insecte de distribució mediterrània.
Els canvis en la climatologia han propiciat que les temperatures a l’hivern siguin més elevades, això fa que canviïn els hàbits de l’eruga i en comptes d’esperar a l’arribada de la primavera, comença a desfilar cap a terra ja a l’hivern i, a més, el seu radi d’acció les ha acostat a les àrees urbanes.
Per això mateix encara que òbviament on solen estar és a les pinedes també ens podem topar amb elles en jardins i parcs públics a gairebé totes les ciutats.
I el pitjor és que cada vegada apareixen abans.
El seu cicle vital passa per una fase larvària, una fase crisàlide i una fase d’adult, on la processionària del pi és una papallona nocturna de color gris cendra.
Les papallones apareixen a l’estiu i fan la posada a finals d’aquest període. Cada femella pon de 120 a 300 ous sobre les fulles dels pins.
Al cap de 30 o 40 dies, durant la tardor i l’hivern, eclosionen les larves (erugues).
Amb l’arribada del fred, s’agrupen a les típiques bosses de mà amb pèls sedosos de color blanc a la part més assolellada de l’arbre.
El comportament de les erugues és gregari, de manera que es desplacen en grup i formen les característiques “processions”. Quan es desplacen, únicament per alimentar-se de fulles properes, van seguint un fil de seda segregat per elles.
Després de dinar, tornen totes juntes al “niu” resseguint els fils de seda.
Entre els mesos de gener i març, després d’haver completat les 5 fases larvàries, les erugues baixen a terra, també en processó, on s’enterren, formen un capoll i passen a la fase de crisàlide, esperant transformar-se en papallona.
A l’estiu, en funció de la disponibilitat d’aliment, una part d’aquestes erugues enterrades completarà la metamorfosi i es transformaran en papallones i tornaran a iniciar el cicle reproductor.
La resta ho farà a estius posteriors ja que poden romandre en aquesta fase de pupa fins a sis anys.
Danys de la processionària del pi
Estem parlant d´una plaga per a les pinedes només superada en destrucció i dany pels incendis forestals. Algun any se n’han vist perjudicades fins a 500.000 hectàrees de bosc. L’eruga s’alimenta de les fulles allargades dels pins, les acícules.
Tot i que no sol provocar la mort de l’arbre, ho debilita fins al punt que el converteix en presa fàcil d’altres plagues.
La zona d’actuació assoleix àrees urbanes, parcs, jardins, piscines, col·legis, urbanitzacions i complexos residencials. Però a banda de la destrossa ecològica, les persones, sobretot els nens, corren perill si entren en contacte amb els pèls urticants de l’eruga.
Les erugues porten al dors uns plecs carregats de diminuts pèls urticants de color taronja (uns 500.000 per exemplar). A part de tòxics, contenen al·lèrgens.
Si es veuen amenaçades obren aquests plecs i alliberen milers de pèls urticants a l’aire que en contacte amb la pell poden provocar reaccions al·lèrgiques. Aquesta urticària es manifesta amb ronques vermelles al coll, braços, les cames i el tors i el seu efecte pot durar diverses setmanes, encara que el normal és que desaparegui de manera espontània.
A més causa irritació dels ulls (conjuntivitis) i en rares ocasions inflamació de les vies respiratòries. En aquests casos de dificultat per respirar cal acudir immediatament a urgències.
Aquest és el motiu pel qual no és bo tocar els llocs on puguin haver passat ni estar en contacte amb aquests insectes.
Segons l’estudi «Prevalença de reaccions cutànies a la processionària del pi en adults», publicat a la revista «Contact Dermatitis», l’eruga processionària ocasiona urticària al 12 per cent de les persones que habiten a zones rurals i al 4 per cent de les que viuen a la ciutat.
Com sempre, és millor prevenir que guarir. Per això els experts aconsellen evitar el contacte físic amb les erugues, els seus nius o els arbres on resideixen. Els metges indiquen que el risc d’urticària és petit i que els pacients al·lèrgics a la picada són els més propensos a presentar problemes.
Quan les reaccions són lleus cal llençar-se aigua, millor freda, a la zona afectada. També es pot tractar amb antihistamínic. Pels casos més greus queda reservat el corticoide, sempre sota prescripció pediàtrica.
Dany de la processionària del pi als gossos
Les erugues estan cobertes d’uns pèls urticants amb una toxina que resulta devastadora per als gossos que hi posen el musell sobre elles.
Tot comença amb el gos gratant-se la boca, com si volgués arrencar-se una mica de la llengua amb les urpes i salivant profusament. En aquest moment, el que és recomanable és portar-lo urgentment al veterinari ja que l’animal podria arribar fins i tot a morir.
L’eruga produeix diverses lesions als gossos. El quadre té prou a veure amb un xoc al·lèrgic. S’inflama la llengua, la boca, l’esòfag i l’estómac. Arribat un punt, el gos no pot respirar i mor.
En la major part dels casos, no passa perquè intervé un veterinari, però la llengua dels animals que hagi xuclat una eruga es necrosa. Alguns perden gairebé tot l’òrgan.
Tractaments i mètodes de control
A zones forestals i allunyades de les àrees urbanes, el mètode més utilitzat i eficaç és la fumigació. En concret a Catalunya, la Generalitat posa cada any en marxa un protocol d’actuació a zones sensibles.
Els productes fitosanitaris utilitzats són ecològics, en concret, el (Bacillus thuringiensis), compatible amb l’agricultura ecològica i que no està classificat com a tòxic, irritant ni perillós per al medi ambient.
Tot i això, el protocol de seguretat mediambiental prohibeix la fumigació a menys de 100 metres de les zones habitades (en el cas de Catalunya).
És per això que a nivell particular, a jardins oa zones habitades el mètode més efectiu i net és el tractament per endoteràpia.
L’endoteràpia: tractament efectiu i net
L’ endoteràpia és una tècnica alternativa als tractaments químics tradicionals. És un mètode de tractament fitosanitari de l’arbrat urbà amb un baix impacte ambiental i mínim risc per a les persones (ciutadans i aplicadors).
El sistema consisteix en la injecció al tronc d’una substància nutritiva o fitosanitària que és translocada a través del xilema de la planta en sentit ascendent.
Avantatges de l’endoteràpia
- L’endoteràpia aporta avantatges respecte als tractaments químics tradicionals, ja que es focalitzen i es concentren els tractaments, evitant així els tractaments indiscriminats.
- L’endoteràpia compleix criteris respectuosos amb el medi ambient i les persones, per davant de tractaments tradicionals.
- Major protecció per a l’arbre a causa de l’aprofitament més gran del producte.
- Menor quantitat de producte utilitzat.
- Inòcua per a persones, animals i medi ambient.
- Actua sobre els insectes fitòfags respectant els enemics naturals.
- Respecta les abelles.
- Ús estès a qualsevol arbre ornamental, ja sigui contra plagues o malalties.
La tècnica de l’endoteràpia és adequada i molt efectiva no només per a la processionària del pi, sinó també per a altres plagues molt comunes com són: el morrut vermell de les palmeres, el pugó, l’ aranya vermella, etc.
Al Centre de Jardineria Sánchez som experts en l’aplicació de tractaments per a la processionària del pi.
A la nostra secció de fitosanitàries disposem d’aplicadors per a l’endoteràpia així com els productes més adequats per a cada cas.
Pregunteu-nos i us assessorarem.
16 oct., 2023 | Plantes i Jardí
Amb la seva bellesa duradora i la seva capacitat per prosperar en diverses condicions, les èriques continuen captivant amants de la natura i jardiners aficionats a tot el món. Ja sigui que es cultivin en jardins domèstics, parcs públics o entorns naturals, aquestes plantes perennes ofereixen una mostra encantadora de la resistència i la gràcia de la natura.
Les ericas, conegudes científicament com a Erica, són un gènere de plantes pertanyents a la família Ericaceae. Aquestes fascinants espècies, natives majoritàriament de Sud-àfrica i parts d’Europa, són reconegudes per la seva exquisida bellesa i capacitat per florir en entorns desafiadors.
Les eriques, o brucs, són plantes perennes que han captivat entusiastes de la jardineria i aficionats a la botànica durant segles, gràcies a la seva variada gamma de colors i formes, així com a la seva capacitat per florir en condicions difícils.
Orígens i varietats
El gènere Erica es va originar a la regió del Cap a Sud-àfrica, on la diversitat del seu entorn natural ha contribuït a la proliferació de diferents espècies i varietats. Aquestes plantes s’han adaptat a una àmplia gamma d’hàbitats, des d’àrees costaneres fins a zones muntanyoses, fet que explica la seva capacitat per adaptar-se a diferents climes i condicions de sòl.
Actualment, s’han identificat més de 800 espècies d’eriques a tot el món, cadascuna amb les seves pròpies peculiaritats i característiques distintives.
Les varietats d’èriques es divideixen en dos grups principals: les èriques mediterrànies i les èriques africanes. Les eriques mediterrànies solen preferir climes més càlids i secs, mentre que les eriques africanes, que són més nombroses, estan adaptades a una varietat de condicions climàtiques, des de climes subtropicals fins a condicions més fredes i humides.
Característiques de l’Erica
Les eriques presenten una àmplia varietat de característiques físiques que les fan úniques i atractives per als entusiastes de la jardineria. Aquestes plantes generalment són arbustos compactes, de fulles perennes i petites flors en forma de campana que floreixen en raïms densos.
Depenent de la varietat, els colors de les flors poden variar des de tons suaus i delicats, com el blanc i el rosa pàl·lid, fins a colors més cridaners com el vermell intens i el porpra profund. Algunes varietats fins i tot tenen fulles d’un to verd fosc brillant que ofereixen un atractiu addicional durant tot l’any.
A més de la seva exquisida aparença, les èriques tenen l’avantatge addicional d’atreure les abelles i altres pol·linitzadors, cosa que les converteix en una addició valuosa a qualsevol jardí que busqui fomentar la biodiversitat i donar suport a l’equilibri ecològic.
Cures i cultiu
Tot i la seva capacitat per adaptar-se a diversos entorns, les èriques requereixen certes cures específiques per garantir el seu creixement saludable i la seva exuberant floració.
Aquests són alguns consells generals per a la cura de les ericas:
Sòl i drenatge: Les ericas prefereixen sòls àcids i ben drenats. Un sòl pobre en nutrients o amb un drenatge deficient pot afectar-ne negativament el creixement.
Exposició al sol: La majoria de les eriques prefereixen la llum solar directa o parcial durant la major part del dia. Col·locar-les a llocs amb ombra excessiva pot afectar la seva capacitat per florir.
Reg: Encara que les ericas són plantes resistents a la sequera, necessiten un reg regular, especialment durant els períodes secs. És important evitar l’entollament, ja que l’excés d’aigua pot ser perjudicial per a les arrels.
Poda: Realitzar una poda lleugera després de la floració promou un creixement més dens i una millor floració la temporada següent.
Protecció hivernal: Algunes varietats d’èriques són sensibles a les temperatures extremadament fredes. Proporcionar una capa de mantel al voltant de la base de la planta les pot protegir durant els mesos més freds de l’any.
A més, és essencial triar la varietat d’erica adequada segons les condicions climàtiques i la naturalesa del sòl de la regió on es pretengui cultivar. Consultar amb experts locals en jardineria podeu proporcionar informació valuosa sobre les espècies més adequades per a un jardí específic.
La seva capacitat per atraure la vida silvestre i la seva resiliència en entorns desafiadors converteix l’Erica en una addició valuosa a qualsevol paisatge, aportant una dosi de color i vitalitat que perdura al llarg de les estacions.
Amb una cura adequada i una bona comprensió de les seves necessitats, les eriques ens delecten amb la seva elegància atemporal i el seu encant infrangible.
8 oct., 2023 | Plantes i Jardí
La primavera és una de les estacions més esperades de l’any, ja que comporta un renaixement de la natura i un esclat de colors en forma de flors. I curiosament hi ha alguna cosa que ara podem fer, a la tardor, per gaudir d’una terrassa i jardí plena de color: plantar els bulbs que floriran a la primavera.
Els bulbs, aquests petits tresors subterranis, es transformaran a la primavera en belles flors que alegraran el teu espai exterior.
En aquest article, explorarem les varietats de bulbs disponibles, com plantar-los adequadament i les cures necessàries per garantir un jardí ple de vida i color.
Varietats de bulbs de plantació tardorenca
Els bulbs de floració primaveral, que es planten ara a la tardor, ofereixen una àmplia gamma de colors i formes per triar. Algunes de les varietats més populars inclouen:
Tulipes: Les tulipes són emblemàtiques de la primavera i estan disponibles en una gran varietat de colors, des de vermells intensos fins a suaus tons pastís. Pots trobar tulipes simples o dobles, nans o alts, cosa que permet crear combinacions visualment impactants.
Narcisos: Els narcisos són coneguts per la seva distintiva aroma i flors en forma de trompeta. Estan disponibles en tons grocs, blancs i taronges, i són perfectes per il·luminar qualsevol racó del teu jardí.
Jacints: Els jacints emanen un perfum dolç i omplen l’aire de fragància. Vénen en una varietat de colors, com ara violeta, rosa, blanc i blau. La seva aparença compacta els fa ideals per a testos i jardins de rocalla.
Crocus: Els crocus són bulbs petits però valents que apareixen d’hora a la primavera, fins i tot quan la neu encara és present. Pots trobar-los en una àmplia gamma de colors i són ideals per naturalitzar a gespes.
Muscari: També coneguts com a «raïm de jardí», els muscari produeixen raïms de flors en tons de blau i morat. Són ideals per crear vores i massissos de flors.
Allium: Els alliums, com les cebes ornamentals, tenen caps esfèrics de flors que afegeixen una dimensió única al teu jardí. Venen en diverses mides i tons, des del blanc fins al porpra intens.
Iris: Aquests bulbs produeixen flors d’iris en miniatura en colors vibrants com el blau, el morat i el groc. Són ideals per enjardinar àrees petites o en testos.
Com plantar bulbs de floració primaveral
La plantació adequada de bulbs és essencial per garantir que floreixin a la primavera. Aquí tens els passos que cal seguir:
Selecció de bulbs: escull bulbs d’alta qualitat en un viver fiable. Inspecciona els bulbs abans de comprar-los per assegurar-te que estiguin ferms i lliures de signes de malaltia o dany.
Elecció del lloc: selecciona un lloc adequat al teu jardí que rebi la quantitat adequada de llum solar segons les necessitats de la varietat de bulbs que triïs. Assegureu-vos que el terra tingui un bon drenatge per evitar l’entollament.
Preparació del terra: cava un forat que sigui aproximadament tres vegades més profund que la mida del bulb. Afegeix compost o matèria orgànica al terra per millorar la retenció d’humitat i la fertilitat.
Plantació: planta els bulbs amb l’extrem punxegut cap amunt. Col·loca diversos bulbs junts en grups o files per crear un efecte més impactant. Cobreix els bulbs amb terra i pressiona suaument per eliminar bosses dʻaire.
Reg: rega bé després de la plantació per assentar el terra i estimular el creixement de les arrels. Continua regant segons calgui per mantenir el sòl lleugerament humit durant el període de creixement.
Protecció contra plagues i malalties: vigila els teus bulbs per detectar signes de plagues o malalties, com llimacs, cargols o fongs. Pren mesures per controlar qualsevol problema immediatament.
Cobertura hivernal: si vius a una zona amb hiverns severs, considera la possibilitat d’aplicar una capa de mantel per protegir els bulbs durant l’hivern.
Cura dels bulbs de floració a la primavera
Quan els bulbs estiguin a terra, és important cuidar-los adequadament per garantir una floració espectacular a la primavera. Aquí tens alguns consells:
Fertilització: aplica un fertilitzant equilibrat a la primavera abans que els brots emergeixin i novament després de la floració per alimentar els bulbs i fomentar un creixement saludable.
Manteniment postfloració: una vegada que les flors es marceixen, talla els caps de les flors, però deixa que les fulles es marceixin naturalment. Les fulles produeixen energia a través de la fotosíntesi que s’emmagatzema al bulb per al proper any.
Divisió de bulbs: alguns bulbs, com els narcisos i les tulipes, poden necessitar ser dividits i replantats cada pocs anys per evitar que es tornin massa densos i reduir la qualitat de les flors.
Protecció contra animals: si tens problemes amb animals que s’alimenten dels bulbs, considera la possibilitat d’utilitzar repel·lents o tanques protectores per evitar danys.
Emmagatzematge de bulbs: si vius en una àrea amb hiverns molt freds, pots excavar els bulbs després que les fulles es marceixin a l’estiu, emmagatzemar-los en un lloc fresc i sec i replantar-los a la primavera següent.
Amb una àmplia varietat d’opcions disponibles, plantant ara els bulbs podràs dissenyar un jardí que t’ompli d’alegria i sorpresa cada cop que la primavera arribi a la teva porta.
Seguint aquests consells, els teus bulbs es convertiran en una font constant de bellesa al teu jardí, any rere any.
Gaudeix de l’espectacle de la natura en la màxima expressió!
9 juny, 2023 | Plantes i Jardí
Si sou un amant de les plantes d’interior, segurament haureu sentit a parlar de la Calathea. Aquesta exòtica planta tropical és coneguda pel seu llampant fullatge i la seva capacitat per afegir un toc d’elegància i frescor a qualsevol espai.
En aquest post, explorarem les característiques úniques de la Calathea i us donarem alguns consells sobre com cuidar-la adequadament.
Característiques de la Calathea
La Calathea, que pertany a la família de les Marantàcies, és originària de les selves tropicals d’Amèrica del Sud i Central. Una de les característiques més destacades d’aquesta planta són les fulles, que presenten patrons i colors sorprenents. Des de ratlles audaços fins a delicats dissenys en forma de plomes, cada mena de Calathea és única i sorprenent.
A més del seu aspecte visual, la Calathea també és coneguda pel seu comportament peculiar. Durant el dia, les fulles de moltes varietats de Calathea s’obren àmpliament per captar la llum solar, mentre que a la nit, es pleguen cap amunt, com si estiguessin resant. Aquest moviment característic ha portat la Calathea a rebre el sobrenom de «planta de pregària».
Cures de la Calathea
La Calathea és una planta relativament exigent en termes de cures, però amb una mica d’atenció pots gaudir de la seva bellesa durant molt de temps. Aquí tens alguns consells per cuidar adequadament la teva Calathea:
- Llum: A la Calathea li agrada la llum brillant indirecta, però has d’evitar l’exposició directa al sol, ja que pot cremar-ne les fulles delicades. Col·loca-la a prop d’una finestra orientada a l’est oa l’oest per proporcionar-li la quantitat adequada de llum.
- Temperatura i humitat: La Calathea prefereix temperatures càlides, entre 18 °C i 24 °C, i una humitat alta. Col·loqueu un plat amb aigua a prop de la planta o utilitzeu un humidificador per mantenir l’ambient humit.
- Reg: La Calathea necessita un reg regular per mantenir el substrat lleugerament humit, però no xopat. Assegureu-vos que l’aigua dreni adequadament i evita l’entollament, ja que pot causar podriment de les arrels.
- Substrat i fertilització: Utilitza un substrat ben drenat i ric en matèria orgànica per plantar la teva Calathea. A més, fertilitza cada dues setmanes durant la primavera i l’estiu amb un fertilitzant equilibrat diluït.
- Cura de les fulles: La Calathea és sensible a la pols, per la qual cosa has de netejar les fulles regularment amb un drap humit per mantenir-les netes i permetre una millor transpiració.
Atreveix-te a tenir una Calathea a casa teva i gaudeix de la seva elegància i encant tropical! Amb les cures adequades, aquesta planta et recompensarà amb un fullatge exuberant.
