22 jul., 2024 | Plantes i Jardí
La Monstera deliciosa, comunament coneguda com a costella d’Adán, és una planta tropical que ha conquerit els cors dels amants de la jardineria interior.
Les seves grans fulles perforades i brillants la converteixen en un element decoratiu inigualable, capaç de transformar qualsevol espai. Però més enllà de la seva bellesa estètica, la monstera és una planta que enlú una fascinant història i requereix cures específiques per lluir en tota la seva esplendor.
Característiques de la Monstera
Originària de les selves tropicals de Centreamèrica, la monstera és una planta enfiladisses que en el seu hàbitat natural pot assolir grans dimensions. Les seves fulles juvenils són senceres i cordades, però a mesura que la planta madura, desenvolupen les característiques fenedures i perforacions que li donen el seu nom.
Aquestes obertures a les fulles tenen una funció adaptativa: permeten que la planta resisteixi forts vents i pluges sense patir danys.
A més de les seves fulles cridaneres, la monstera produeix inflorescències espàdic, similars a les de l’ espatifil, que contenen petites flors unisexuals. Tot i que menys ornamentals que les fulles, aquestes flors poden donar lloc a fruits comestibles, tot i que amb un sabor un tant peculiar.
Per què les Monsteres són tan apreciades
La popularitat de les monsteres entre els col·leccionistes es deu a diversos factors:
- Bellesa exòtica: Les seves fulles grans i esculturals aporten un toc tropical a qualsevol interior.
- Versatilitat: S’adapta a diferents estils de decoració, des dels més moderns fins als més clàssics.
- Facilitat de cura: Tot i que requereix atenció, no és una planta excessivament exigent.
- Varietat d’espècies: Existeixen nombroses espècies i varietats de monstera, cadascuna amb les seves pròpies característiques.
Cures essencials de la Monstera
Per gaudir d’una monstera sana i vigorosa, és important proporcionar-li les cures adequades:
- Llum: La monstera necessita molta llum indirecta. Evita l’exposició directa al sol, ja que pot cremar les fulles. Un lloc a prop d’una finestra orientada a l’est o a l’oest és ideal.
- Temperatura: La temperatura ideal per a la monstera oscil·la entre els 18 i els 25 °C. Tolera temperatures més baixes, però no les gelades.
Humitat: Com que és una planta tropical, la monstera aprecia un ambient humit. Pots augmentar la humitat ambiental ruixant les fulles regularment amb aigua o utilitzant un humidificador.
- Reg: El reg ha de ser moderat, evitant tant l’ entollament com la sequera. Riu quan els primers centímetres del substrat estiguin secs.
- Substrat: Utilitza un substrat ric en matèria orgànica, ben drenat i lleugerament àcid.
- Adobat: Abona la teva monstera amb un fertilitzant líquid per a plantes verdes cada 15 dies durant la primavera i l’estiu.
- Trasplantament: Trasplanta la monstera a una maceta una mica més gran cada dos anys, o quan les arrels hagin omplert tota la maceta.
Plagues i Malalties
Les monstres són plantes resistents, però es poden veure afectades per algunes plagues i malalties comunes, com la cotxinilla, l’aranya vermella o el fong oïdi. Si detectes algun problema, tracta la planta amb un insecticida o fungicida específic al més aviat possible.
Multiplicació
La monstera es pot multiplicar per esqueixos de tija o per divisió de la mata. Els esqueixos han de tenir almenys dues fulles i un guix. Plàntals en un substrat humit i manteniu-los en un lloc càlid i lluminós.
Consells addicionals
- Neteja dels fulls: Neteja les fulles de la teva monstera amb un drap humit de cop per eliminar la pols i permetre que respirin correctament.
- Suport: A mesura que la planta creix, necessitarà un suport per enfilar, com un tutor o una paret de musc.
- Poda: Si la teva monstera es torna massa gran, pots podar-la per controlar el seu creixement.
La monstera és una planta que combina bellesa i facilitat de cura, cosa que la converteix en una opció perfecta per decorar qualsevol llar. Si ets un col·leccionista de plantes o simplement busques afegir un toc verd al teu espai, la monstera és una excel·lent elecció.
Amb les cures adequades, aquesta planta t’acompanyarà durant molts anys, convertint-se en una veritable joia de la teva col·lecció.
8 jul., 2024 | Plantes i Jardí
El pugó és, al costat dels àcars, cotxinetes i mosques blanques, una de les plagues que amb més freqüència pateixen les nostres plantes, ja siguin exemplars de jardí com les espècies d’interior.
Però aquest insecte no només les debilita en absorbir la seva saba, sinó que a més contagia malalties i atrau altres plagues, com les formigues.
En aquest article vam conèixer en detall les característiques d’aquesta plaga, les conseqüències dels seus atacs i les formes de detecció i tractament.
.
EL PUGÓ, UNA DE LES PLAGUES MÉS ESTESES
El pugó és habitual en camps i jardins i pot formar autèntiques colònies que embolcallen els talls i les fulles de les plantes.
Des de la primavera fins a la tardor hauràs de controlar les zones en creixement de les teves plantes i l’enveja de les fulles per detectar-los a temps.
Aquests petits insectes (d’1 a 3 mm de longitud) poden presentar diversos colors segons l’espècie a la qual pertanyin: verds, vermells, grocs, negres… i tot i que són molt petits són fàcils de detectar a simple vista.
La majoria són polífags, és a dir, no tenen preferència per una espècie vegetal concreta.
Ataquen els brots joves de molts tipus de plantes, tant d’exterior com d’interior, especialment a aquells cultius amb alt contingut en sucres: lleguminoses (faves, pèsols, mongetes…), altres hortalisses com la patata o la col, verdures, fruiters, plantes ornamentals (molt comunes als rosals), etc.
A principis de la primavera, els ous donen lloc a femelles sense ales que es reprodueixen per partenogènesi (un tipus de reproducció sexual que requereix un sol gàmeta) i, sense necessitat d’un mascle que les fecundi, poden arribar a produir més de 150 cries.
Donen lloc a generacions de pugons àpters (sense ales) que es queden alimentant-se de la planta on han nascut i a altres generacions amb ales que colonitzen plantes diferents.
En tan sols una setmana, aquestes cries ja són adultes i poden reproduir-se igual que la seva progenitora, per la qual cosa la invasió és molt ràpida. Es poden produir diverses generacions anuals procedents d’ un sol individu.
Quan les condicions ambientals comencen a deixar de ser adequades, es produeix una generació amb reproducció sexual amfigònica (mascles i femelles), que es reproduirà donant lloc als ous que hibernaran durant l’estació freda fins a la seva eclosió a la següent primavera.
Les espècies en què és més fàcil trobar-lo són els rosers, arbres fruiters, coníferes i pollancres, tot i que també és comú que ataqui a l’hort.
.
CONSEQÜÈNCIES DE L’ ATAC DEL PUGÓ
El pugó ataca les plantes sobretot per alimentar-se de la seva saba. La succiona a través d’un pic llarg que clava a la planta. Com a conseqüència, el teixit de l’ exemplar es destrueix i les fulles i els brots nous es deformen.
La debilitat originada a la planta per aquest atac frena el seu creixement i disminueix la floració.
D’altra banda, els pugons poden transmetre malalties d’una planta a una altra. Això passa si, després d’alimentar-se d’un exemplar infectat, ataquen un de sa.
Les malalties més habituals són provocades per fongs com el Seiridium cardinale, en xiprers i altres arizòniques, el Cenangium ferruginosum, en avets, i la negrilla als cedres, així com nombroses virosis que poden aparèixer en adelfes, cucurbitacees o solanacees.
.
DETECCIÓ I TRACTAMENT CONTRA ELS ATACS
La plaga del pugó apareix amb el bon temps (especialment a la primavera i a l’estiu) i de forma explosiva, a causa de l’alta capacitat reproductora d’aquest insecte.
Comprovar que una planta està sent atacada per aquest insecte és senzill, ja que es poden veure als erms tendres i a l’enveja de les fulles.
Els pugons són uns petits insectes de color negre, groc, vermell o verd (hi ha moltes espècies diferents), que deixen després de si un rastre ensucrat (la melassa) que no només cobreix la superfície de la planta, sinó que també atrau les formigues.
Aquestes poden fins i tot traslladar els pugons d’unes plantes a unes altres.
Si veus fulles que groguen i s’arruguen, és un bon indicatiu de l’atac d’un paràsit. Si a més hi ha fulles que estan brillants i enganxoses, o es veuen formigues deambulant pels talls, ja no hi ha dubte que un insecte hemípter està excretant melassa com a resultat de la seva alimentació.
Busca sobretot a les zones terminals de la planta, on els teixits són més tendres.
La part posterior de les fulles són les grans oblidades, on potser vegis el culpable.
.
TRACTAMENTS PREVENTIUS
Mai ens cansarem de repetir que la prevenció ha de ser la base d’un control adequat de les plagues, i amb més motiu en el cas del pugó, que es reprodueix de forma exponencial.
Existeixen diferents tractaments preventius, als quals es pot recórrer durant els mesos d’ hivern si hi ha risc d’ atac de plaga.
Algunes de les mesures preventives contra l’atac del pugó són:
– Eliminar les males herbes per evitar que els pugons s’hi refugiïn i puguin colonitzar les plantes pròximes.
– L’adequada preparació i protecció del substrat, així com un adobat i reg correctes, disminueixen les possibilitats de l’atac de plagues i malalties.
– Si es detecta la presència de formigues, intentar acabar amb elles ja que aquestes tenen una relació de simbiosi amb els pulgons: els protegeixen i transporten per alimentar-se de la melassa que excreten.
– Plantar, prop de les espècies que poden ser atacades per pugons, plantes que els repel·leixen com: alfàbrega (i aromàtiques en general), ortiga o all.
– Oli de parafina o oli d’hivern: s’aplica a l’hivern sobre arbres i arbustos sense fulles, especialment si han estat atacats la primavera o estiu anterior. És un mètode físic que forma una pel·lícula sobre els ous de pugons i fa que s’asfixiïn.
.
TRACTAMENTS PER ELIMINAR EL PUGÓ
Per a un control eficaç de les plagues evitant l’ ús de productes químics o artificials, hem de planificar una lluita integrada, que empra simultàniament diferents mètodes que les combatin.
Un cop detectat, el polze es combat mitjançant un tractament fitosanitari durant primavera i estiu, a primera hora del dia o al vespre.
De tota manera, els tractaments només s’ han de realitzar quan sigui necessari i en dosis adequades, ja que l’ abús dels insecticides debilita les plantes.
Alguns dels mètodes per eliminar o reduir significativament els pugons són:
– Mètodes mecànics: podar els brots més afectats o eliminar els pulgons raspallant els brots i les fulles amb un petit pinzell.
– Mètodes biològics: resulta molt útil la utilització d’enemics naturals de les plagues. Igual que es realitza en altres casos, podem alliberar insectes depredadors de pugons (com, crisopes, tisores, vespes). Hi ha empreses especialitzades venen aquests insectes depredadors de pugons.
– Solucions o preparats repel·lents:
- Aigua sabinosa (sabó de potassa).
- Infusió de cua de cavall (Equisetum arvense).
- Pelitre.
- Extracte de Neem.
Aquest últim, l’extracte de Neem, és una excel·lent alternativa ecològica i respectuosa amb el medi ambient, que serveix tant de repel·lent com d’insecticida de contacte.
Disposa també de cert efecte sistèmic gràcies al seu principi actiu (azadiractina).
Combat el pugó i també altres plagues com aranya vermella, mosca blanca o cotxinilla, sense perjudicar altres insectes beneficiosos.
.
El pugó és una plaga molt comuna que amenaça amb freqüència la bona salut i bellesa dels nostres cultius i jardins.
Conèixer bé aquest insecte i com actua és la millor eina que tenim per, primer prendre des d’ara mateix mesures preventives i també per eradicar la plaga
A Centre de Jardineria Sánchez coneixem bé aquests insectes i, sobretot, sabem com acabar amb ells.
Disposem d’una àmplia secció dedicada a la prevenció i tractaments per eradicar plagues i les malalties més comunes de les nostres plantes.
Si tens dubtes, preguntes, som experts i podem assessorar-te a escollir el millor tractament per al teu cas.
T’esperem!
12 maig, 2024 | Plantes i Jardí
Per als amants de les plantes, tenir una llar plena de vegetació és un somni fet realitat. Tanmateix, per a molts, la idea de cuidar plantes pot ser una mica aclaparadora, especialment si no tenen experiència en jardineria o no es disposa de gaire temps.
Però no et preocupis! Hi ha una gran varietat de plantes d’interior que són resistents i fàcils de cuidar, perfectes per a principiants i per a aquells que tenen un estil de vida ocupat.
En aquest article, et presentem cinc plantes d’interior que poden prosperar en gairebé qualsevol entorn domèstic.
Espasa de Sant Jordi (Sansevieria trifasciata)
L’espasa de Sant Jordi, també coneguda com a «Llengua de Suegra», és una planta popular per la seva resistència i la seva capacitat per purificar l’aire.
Les seves fulles verdes i erectes són pràcticament indestructibles, ja que poden tolerar la sequedat de l’aire i la falta de llum.
Aquesta planta és ideal per a aquells que s’obliden de regar les seves plantes amb regularitat, ja que pot sobreviure períodes prolongats sense aigua.
A més, és una excel·lent opció per col·locar en dormitoris, ja que continua alliberant oxigen fins i tot durant la nit.
Pothos (Epipremnum aureum)
El pothos és una planta penjant extremadament resistent que és perfecta per a aquells que volen agregar un toc de verdor als seus espais verticals.
Les seves fulles en forma de cor poden variar en color, des del verd fosc fins al groc i el blanc, cosa que la converteix en una planta molt decorativa.
El pothos pot sobreviure en condicions de llum baixa a moderada i només necessita ser regat quan la terra està completament seca.
A més, és una planta excel·lent per purificar l’aire i eliminar toxines de la llar.
Espatifilo (Spathiphyllum)
L’espatifil, també conegut com a lliri de la pau, és una planta d’ interior extremadament resistent i de baix manteniment.
Aquesta planta té fulles de color verd fosc i produeix elegants flors blanques que afegeixen un toc de serenitat a qualsevol espai.
L’espatifil és conegut per la seva capacitat per purificar l’aire, eliminant toxines com el formaldehid, el benzè i el tricloroetilè.
A més, és tolerant a la falta de llum i pot sobreviure en condicions de poca il·luminació. Per cuidar-lo, simplement mantinc-lo en un lloc amb llum indirecta i rega quan la terra estigui seca al tacte.
Cinta (Chlorophytum comosum)
La cinta, també coneguda com a malamadre o llaç d’amor, és una planta d’interior popular a causa de la seva resistència i facilitat de cura.
Aquesta planta té fulles llargues i arquejades amb ratlles blanques, creant un efecte cridaner i decoratiu.
La cinta és coneguda per la seva capacitat per purificar l’aire, eliminant toxines com el formaldehid i el monòxid de carboni.
És extremadament resistent i pot tolerar condicions de poca llum, sequedat de l’aire i períodes d’oblit en el reg.
Per mantenir-la saludable, colòcala en un lloc amb llum indirecta i rega quan la terra estigui seca al tacte.
Drácena (Dracaena spp.)
La Drácena és una planta d’interior versàtil i resistent que ve en una varietat de formes, colors i mides.
Aquesta planta té fulles llargues i lanceolades que poden ser de color verd, groc, vermell o variegat, depenent de la varietat.
La Drácena és coneguda per la seva capacitat per purificar l’aire, eliminant toxines com el formaldehid, el benzè i el tricloroetilè.
És tolerant a la falta de llum i pot sobreviure en condicions de poca il·luminació.
Per cuidar-la, colòcala en un lloc amb llum indirecta i rega quan la terra estigui seca al tacte.
En resum, aquestes cinc plantes d’interior són ideals per a aquells que busquen agregar un toc de verdor a les seves llars sense haver de preocupar-se per una cura excessiva.
Amb la seva resistència i la seva bellesa duradora, aquestes plantes faran que el teu espai se senti més viu i acollidor durant tot l’any.
Així que no dubtis a incorporar algunes d’aquestes plantes a la teva col·lecció i gaudir dels beneficis de tenir una llar plena de natura.
12 abr., 2024 | Plantes i Jardí
Les peonies, amb la seva exuberant floració i la seva varietat de formes i colors, són les protagonistes de molts jardins a la primavera.
Originàries d’Àsia, Europa i Amèrica del Nord, aquestes plantes perennes formen part de la família Paeoniaceae i s’han guanyat el cor de jardiners i dissenyadors de paisatges per la seva bellesa i la seva relativa facilitat de cura.
Les peonies es classifiquen principalment en tres tipus: herbàcies, arbustives i Itoh, essent les herbàcies les més comunes als jardins.
Aquestes últimes moren fins al terra cada hivern i tornen a brotar a la primavera, mentre que les arbustives mantenen la seva estructura llenyosa durant tot l’any i les Itoh són un híbrid de les dues anteriors.
Una característica distintiva de les peonies és la seva floració espectacular, que pot variar des de simples flors amb un sol anell de pètals fins a formes dobles amb múltiples capes de pètals.
Els colors també ofereixen un ampli espectre, des del blanc pur fins al vermell intens, passant per tons rosats i grocs.
A més, moltes varietats desprenen un dolç perfum que atrau polinitzadors i admiradors per igual.
Cura de les Peonies
Per cultivar peonies amb èxit, és fonamental proporcionar-los un lloc amb ple sol o ombra parcial i un sòl ben drenat, ja que l’excés d’humitat pot provocar la pudrició de les arrels.
El moment ideal per plantar-les és a la tardor, cosa que permet que les arrels s’estableixin abans que arribi l’hivern.
En plantar, és important no enterrar massa profund el rizoma, ja que això pot impedir la floració.
El reg ha de ser regular, especialment durant la temporada de creixement i en els períodes de sequera, però sempre evitant l’entollament. Un bon drenatge és crucial per prevenir malalties.
Pel que fa a l’alimentació, les peonies es beneficien d’una aplicació de fertilitzant a la primavera, just quan comencen a brotar.
La poda és un altre aspecte important en la cura de les peonies. Les herbàcies han de ser podades fins al terra al final de la tardor, després que les primeres gelades hagin matat el fullatge. Les arbustives, d’altra banda, només requereixen una poda lleugera per donar forma i eliminar fusta morta o malmesa.
Les peonies també poden patir d’algunes plagues i malalties, com la botritis o l’oïdi, però aquestes es poden prevenir mantenint la zona al voltant de les plantes neta i evitant el reg excessiu. Si apareixen problemes, és important tractar-los de manera primerenca amb els productes adequats.
En resum, les peonies són una addició valuosa per a qualsevol jardí. Amb les cures adequades, aquestes plantes poden proporcionar una exhibició enlluernadora any rere any.
La seva resistència i longevitat les fan una inversió a llarg termini en bellesa, oferint un espectacle floral que pot ser gaudit per generacions.
Amb la seva varietat de formes, mides i colors, les peonies ofereixen una paleta de possibilitats per al disseny de jardins, i el seu cultiu és una activitat gratificant que recompensa el jardiner amb una de les més espectaculars floracions de la natura.
28 març, 2024 | Complements jardí
La gespa artificial s’ha convertit en una alternativa popular per als jardins residencials i espais públics a causa dels seus múltiples avantatges.
Un dels principals avantatges és el seu baix manteniment. A diferència de la gespa natural, l’artificial no requereix reg regular, tall o adobat, la qual cosa es tradueix en un estalvi significatiu de temps i recursos.
A més, la gespa artificial és ideal per a àrees on les condicions climàtiques o la qualitat del sòl dificulten el creixement de la gespa natural.
Un altre avantatge important és la seva durabilitat. La gespa artificial pot resistir un ús intensiu i variacions climàtiques sense perdre el seu color ni la seva forma.
Això ho fa ideal per a àrees de joc per a nens, patis de mascotes i zones esportives. També és una opció sostenible, ja que redueix el consum d’aigua i elimina la necessitat de fertilitzants i pesticides que poden ser perjudicials per al medi ambient.
La versatilitat de la gespa artificial és una altra de les seves fortaleses. Es pot instal·lar en una varietat de superfícies i adaptar-se a qualsevol disseny de jardí, la qual cosa permet una personalització completa de l’espai.
El seu aspecte estètic és també un punt a favor, ja que ofereix una aparença verda i ben cuidada durant tot l’any, independentment de les condicions meteorològiques.
En termes de cost, tot i que la inversió inicial en gespa artificial pot ser més gran que la del natural, a llarg termini pot resultar més econòmic a causa dels baixos costos de manteniment.
A més, la llarga vida útil de la gespa artificial assegura que la inversió s’amortitzi amb el temps.
En resum, la gespa artificial ofereix nombrosos avantatges que el converteixen en una opció atractiva per a jardins i àrees verdes.
El seu manteniment senzill, durabilitat, sostenibilitat, versatilitat i bellesa estètica són qualitats que el fan destacar davant la gespa natural, proporcionant una solució pràctica i estèticament agradable per als propietaris i les comunitats.
