15 nov., 2024 | Plantes i Jardí
L’Elaeagnus ebbingei, també conegut com a eleagno, és un arbust perenne que ha conquerit els cors de molts jardiners gràcies a la seva bellesa, rusticitat i adaptabilitat.
El seu fullatge platejat, les seves delicades flors i els seus fruits vermells el converteixen en una elecció popular per a una àmplia varietat de dissenys paisatgístics.
En aquest article, explorarem en detall les característiques, cures i usos d’aquesta maragda planta.
Característiques de l’ Elaeagnus ebbingei
Una de les característiques més distintives de l’Elaeagnus ebbingei és el seu fullatge perenne, compost per fulles el·líptiques de color verd fosc al feix i platejat a l’inrevés. Aquesta combinació de colors li confereix un aspecte platejat i lluminós que ressalta en qualsevol jardí.
Durant la tardor, l’Elaeagnus ebbingei es cobreix de petites flors tubulars de color blanc cremós, que desprenen una fragància dolça i agradable. Aquestes flors són molt atractives per als insectes polinitzadors, com les abelles i les papallones.
Després de la floració, apareixen petits fruits rodons de color vermell brillant, similars a petites baies. Aquests fruits són comestibles, tot i que el seu sabor és bastant insípid. Són una font d’aliment per a les aus i altres animals.
L’Elaeagnus ebbingei pot assolir una alçada i amplada de fins a 4-5 metres, tot i que el seu creixement pot controlar-se fàcilment mitjançant poda. És un arbust de creixement moderat, cosa que el fa ideal per a jardins de mida mitjana.
Posseeix un sistema radicular extens i profund, la qual cosa li permet adaptar-se a diferents tipus de sòl i resistir la sequera.
Cures de l’Elaeagnus ebbingei
Ubicació: L’Elaeagnus ebbingei és una planta molt adaptable i pot créixer tant a ple sol com en semisombra. Fins i tot tolera l’ombra parcial, tot i que en aquestes condicions el seu fullatge pot ser menys dens i la seva floració menys abundant.
Sòl: No és exigent quant al tipus de sòl, però prefereix aquells que estiguin ben drenats. Tolera sòls pobres, sorrencs, calcaris i lleugerament salins, cosa que el converteix en una excel·lent opció per a jardins costaners.
Reg: Un cop establert, l’Elaeagnus ebbingei és molt resistent a la sequera. Tanmateix, durant els primers anys després de la plantació, és recomanable regar-lo regularment, especialment en els períodes més càlids de l’any.
Adobat: No requereix d’ abonats freqüents, ja que fixa el nitrogen atmosfèric gràcies a uns bacteris presents en les seves arrels. Tanmateix, una aportació ocasional de matèria orgànica pot afavorir el seu creixement i floració.
Plagues i malalties
L’Elaeagnus ebbingei és una planta molt resistent a plagues i malalties. No obstant això, en ocasions es pot veure afectat per:
Cotxinetes: Aquests insectes s’alimenten de la saba de la planta, debilitant-la. Es poden eliminar manualment o utilitzant productes específics.
Oïdi: Aquesta malaltia fúngica es manifesta com una malaltia blanca a les fulles. Es pot controlar amb fungicides específics.
Usos en jardineria
Setos: És ideal per crear bolets formals o informals, gràcies a la seva densitat i capacitat de ser podat.
Aïllat: Es pot utilitzar com a exemplar aïllat al jardí, ja que el seu fullatge platejat i les seves flors perfumades el converteixen en un punt focal.
Zones costaneres: La seva resistència a la salinitat el fa perfecte per a jardins a prop del mar.
Jardins secs: És una excel·lent opció per a jardins de baix manteniment, ja que requereix poques cures.
Control de l’erosió: Gràcies al seu sistema radicular extens, ajuda a prevenir l’erosió del sòl.
L’Elaeagnus ebbingei és un arbust versàtil i resistent que pot transformar qualsevol jardí. La seva bellesa, rusticitat i adaptabilitat el converteixen en una elecció popular entre els jardiners.
Si busques una planta de baix manteniment i amb un alt valor ornamental, l’Elaeagnus ebbingei és una excel·lent opció.
2 nov., 2024 | Agenda del jardí, Plantes i Jardí
Ventós i fred, novembre és un mes que exigeix prendre precaucions, sobretot amb les espècies més delicades i les recentment plantades.
La natura està entrant en repòs, però encara hi ha molt a fer al jardí, la terrassa i l’hort.
Tasques generals del mes
Plantacions i trasplantaments. El millor moment per plantar o trasplantar -si l’espècie ho permet els arbres i arbustos caducifolis (rosers inclosos) és quan han perdut el fullatge, especialment si és a arrel nua.
Poda. Al novembre toca retallar les branques seques o mal orientades d’algunes enfiladisses (rosers enfiladissos inclosos), fruiters (pomeres i pereres) i arbres nus; unta les ferides amb pasta cicatritzant per prevenir l’atac de plagues i malalties.
També pots fer la prepoda dels rosers de peu, sempre que no estiguin donant flors.
Encoixinat. Protegeix les arrels de les plantes més delicades amb cinc a 10 centímetres d’escorça de pi o palla.
Reg. Suspèn el reg de jardí, excepte si el temps es presenta molt sec, però continua regant els testos de la terrassa, encara que amb menor freqüència. Buida, desmunta i recull el sistema de reg (o cobreix-lo amb arpillera o plàstic) i la mànega perquè les gelades no els facin malbé.
Adobat. No has d’aplicar abonament fins a la primavera, a excepció de les plantes de flor de temporada.
Arbres, arbustos i enfiladisses
Protegeix del fred dels exemplars més sensibles
Quan les temperatures baixen de 6º, molts arbres i arbustos acabats de plantar o delicats poden començar a patir danys. Han de ser protegits amb malles, fundes o mantells d’hibernació.
Subjeccions contra el vent
Novembre és un mes especialment ventós. Col·loca tutors ferms als exemplars nous o més febles, amarrats de tal manera que no danyin l’escorça. Les subjeccions de les enfiladisses també necessiten una revisió.
Cítrics fora de perill de les gelades
Si cultives cítrics a la terrassa o al porxo, porta’ls a cobert o cobreix-los amb una funda de hibernació, especialment si són llimoners, tarongers i mandariners, que suporten pitjor les gelades.
Les palmeres menys rústiques, ben abrigades
Hi ha palmeres capaços de suportar temperatures extremes, però moltes altres pateixen danys a causa del fred i les gelades.
Porta cap amunt les palmes, llígeles amb una estoreta o arpillera. També pots utilitzar llana o estopa i palla per protegir el cabdell. Encoixinar el terra per protegir les arrels.
Plantes de flor
Poda i multiplica les teves vivaces
Aprofita per donar forma als geranis, tallant les branques més allargades; pots utilitzar-les per obtenir esqueixos i multiplicar els exemplars. I divideix les mates de phlox (no tots els anys).
Deixa en peu les que encara seques conserven la seva bellesa ja sigui perquè exhibeixen corol·les seques o caps de llavors atractives, així com les gramínies ornamentals.
Gramínies en el seu apogeu
Al llarg de la tardor i l’hivern, el daurat de les gramínies ornamentals cobra un especial protagonisme en els jardins, ja sigui en plantacions monoculturals o barrejades amb vivaces de floració de tardor com sedums, asteres, brucs, milenramas (Achillea millefolium) i Revetlla bonariensis.
Deixa-les a peu fins al final de l’hivern, que és quan s’han de tallar a l’arran perquè rebrotin amb força a la primavera.
Encoixinar les arrels
Si no ho has fet a l’octubre, no deixis de col·locar una capa de mulching per abrigar les arrels en jardins i testos. Utilitza escorça de pi, palla, fins i tot compost.
Plantes d’interior
Planta els bulbs forçats
Si ensorres ara els bulbs forçats d´amarilis i jacints tindràs flors per Nadal. El test ha de ser només una miqueta més gran que el bulb; ensorra´l deixant uns dos terços a l’aire.
Humitat sí, però poc reg
L’aportació d’aigua ha de disminuir, no així la humitat ambiental: polvoritza el fullatge sovint amb aigua destil·lada per compensar l’efecte de la calefacció.
Escorre els platets amb còdols i el centre de les bromelies. Sobre les plantes a les finestres perquè rebin més llum.
Dóna’ls menys adob
Segueix adobant-les, encara que més espaiadament o aplicant dosis més baixes.
L’Hort
Molt a collir
Al mes de Halloween, les carabasses estan a punt, però també moltes altres hortalisses d’hivern: llombardes, coliflors, cols, cols de Brussel·les, naps, endívies, apis, porros…
Cultius ben protegits
Campanes transparents, túnels, mantes tèrmiques i hivernacles que s’instal·len sobre el terreny t’ajudaran a protegir alguns cultius del fred, la pluja i les gelades, sobretot els que estan brollant, els planters que acabes de repicar, o els que són poc resistents a el fred, com les coliflors.
Cols i llombardes, per contra resisteixen molt bé el rigor hivernal.
Sembres de novembre
Durant aquest mes pots sembrar directament en el terreny bleda, espinacs i pastanaga… i repicar plançons d’enciams d’hivern, naps i porros.
La gespa
Una gespa neta de fulles seques.
Aquest mes, la gespa no necessita regs, llevat que la pluja sigui escassa.
Tampoc convé segar-la.
N’hi haurà prou amb que rastrillis les fulles seques al mínim un cop a la setmana: la fullaraca en combinació amb la humitat produeixen un excel·lent brou de cultiu per a plagues i malalties.
Aprofita les fulles per al compostatge.
