Com triar el test adequat per a cada planta

Com triar el test adequat per a cada planta

L’elecció del test adequat és un aspecte fonamental en la cura de les plantes. Un test inadequat pot limitar el creixement, provocar malalties o fins i tot la mort de la nostra volguda vegetació.

En aquest article, explorarem els factors clau a considerar en seleccionar el test perfecte per a cada espècie, des del material fins a la mida i el drenatge.

Per què és important triar el test correcte? El test no és només un recipient, sinó una llar per a la nostra planta. Una mida i material adequats proporcionaran un entorn òptim per al desenvolupament de les arrels, l’absorció de nutrients i la retenció d’humitat.

Un test massa petit pot restringir el creixement radicular, mentre que una de massa gran pot retenir massa aigua, afavorint l’aparició de fongs i pudricions.

Factors a considerar en triar un test

Material del test. El material del test influeix en la temperatura del substrat, la retenció d’ humitat i la durabilitat. Els materials més comuns són:

  • Ceràmica: Són poroses i permeten una bona aireig del substrat. Ideals per a plantes que necessiten un bon drenatge.
  • Plàstic: Lleugeres i econòmiques, són una bona opció per a principiants. No obstant això, poden escalfar-se massa al sol.
  • Metall: Elegant i durador, però es pot escalfar i refredar ràpidament, afectant les arrels.
  • Fusta: Ecològiques i estètiques, però requereixen un tractament especial per evitar la pudrició.

Mida del test. La mida del test ha de ser proporcional a la mida de la planta i al seu sistema radicular. Una regla general és triar un test que sigui uns centímetres més gran que el raspall de la planta.

Considera també el creixement futur de la planta i tria un test que li permeti desenvolupar-se durant diversos anys sense necessitat de trasplantament.

Drenatge. Un bon drenatge és essencial per evitar l’entollament i la pudrició de les arrels. Assegura’t que el test tingui forats de drenatge al fons i col·loca una capa de grava o trossos de test al fons per facilitar el drenatge.

Tipus de planta. Les diferents espècies de plantes tenen necessitats específiques quant a maces. Algunes plantes prefereixen maces profundes per desenvolupar arrels llargues, mentre que d’altres prefereixen maces amplades per a un sistema radicular més superficial.

  • Plantes suculentes i cactus: Prefereixen maces de fang amb bon drenatge per evitar l’ excés d’ humitat.
  • Plantes tropicals: Solen necessitar maces més grans i profundes per a les seves arrels extenses.
  • Plantes d’ interior: Les opcions són més àmplies, però és important triar un material que no es calfa massa al sol.

Consells addicionals per elegir el test adequat

Considera la ubicació. Si vas a col·locar el test en un lloc assolit, tria un material que no es calent massa.

Observa les arrels. Si les arrels surten pels forats de drenatge, és hora de trasplantar un test més gran.

No t’excedeixis amb la mida. Un test massa gran pot retenir massa aigua i dificultar l’arrelament.

Combina estètica i funcionalitat. El test ha de ser atractiu, però també ha de complir amb les necessitats de la planta.

Triar el test adequat és una inversió en la salut i el benestar de les teves plantes. En considerar el material, la mida, el drenatge i les necessitats específiques de cada espècie, podràs crear un entorn òptim perquè les teves plantes prosperin.

Recorda que cada planta és única, per la qual cosa és important investigar les necessitats de cada espècie abans de prendre una decisió.

La Violeta africana: una joia per a interiors

La Violeta africana: una joia per a interiors

Originària de les muntanyes d’Usambara a Tanzània, aquesta petita maravilla ha conquerit els cors dels amants de les plantes de tot el món.

En aquest article, explorarem a fons les característiques d’aquesta espècie i les cures necessàries per mantenir-la sana i florent.

Característiques de la Violeta africana

La violeta africana es caracteritza per les seves flors, que són petites i poden ser d’una àmplia gamma de colors, des del clàssic violeta fins al blanc, rosa, vermell i blau. La seva forma sol ser simple, amb cinc pètals, però hi ha varietats amb flors dobles o semidobles.

Les fulles són carnoses, arrodonides i cobertes d’una fina vellositat que els confereix un aspecte aterridor. El seu color varia des del verd fosc fins al verd clar, i algunes varietats presenten taques o vores blanques.

És una planta de mida compacte, ideal per a maces petites i espais reduïts. La seva alçada rara vegada supera els 20 centímetres.

Amb les cures adequades, la violeta africana pot florir durant tot l’any, convertint-la en una companya acolorida per a qualsevol racó de la teva llar.

Cures bàsiques

Per gaudir d’una Violeta africana sana i florent, és important tenir en compte les següents cures:

Llum: Les violetes africanes necessiten molta llum, però no suporten la llum solar directa, que pot cremar les seves fulles. L’ideal és col·locar-les en un lloc lluminós, prop d’una finestra orientada a l’est o a l’oest.

Temperatura: La temperatura ideal per a aquestes plantes oscil·la entre els 18 i 27 ºC durant el dia i entre els 15 i 21 ºC durant la nit. Evita els corrents d’ aire fred i els canvis bruscos de temperatura.

Reg: El reg és un dels aspectes més delicats del cultiu de la violeta africana. És important mantenir el substrat lleugerament humit, però mai entollat. El millor és regar per baix, col·locant la maceta en un plat amb aigua durant uns minuts i després retirar-la.

Humitat: A les violetes africanes els agrada un ambient humit, però no suporten l’excés d’humitat a les fulles. Pots augmentar la humitat ambiental col·locant la maceta sobre un plat amb còdols humits o utilitzant un humidificador.

Substrat: Utilitza un substrat específic per a violetes africanes, que sigui lleuger i ben drenat. Pots afegir una mica de perlita o vermiculita per millorar el drenatge.

Abonat: Abona la teva violeta africana amb un fertilitzant líquid per a plantes de flor cada dues setmanes durant la primavera i l’estiu. A la tardor i hivern, redueix la freqüència d’adobat a una vegada al mes.

Trasplantament: Trasplanta la teva violeta africana cada dos anys, a la primavera, a una maceta lleugerament més gran.

Problemes comuns i solucions

  • Fulles groguenques: Pot ser a causa d’un excés de reg, falta de llum, baixes temperatures o un atac de plagues.
  • Puntes de fulles marrons: Indica aire sec o corrents d’aire.
  • Grum florals que es cauen: Pot ser causat per canvis bruscos de temperatura, falta de llum o excés de reg.
  • Plagues: Les violetes africanes poden ser atacades per cotxinetes, pulgons i aranya vermella. Tracta les plagues amb un insecticida específic al més aviat possible.

 

Consells addicionals

Elimina les flors marcetes: Això estimularà l’aparició de noves flors.
No moixis les fulles en regar: L’aigua pot provocar taques i pudrició.
Rota el test de cop: Això garantirà un creixement uniforme de la planta.
Proporciona un bon drenatge: Un excés d’aigua pot pudrir les arrels.
Observa la teva planta: Presta atenció a qualsevol canvi en el seu aspecte i actua en conseqüència.

La violeta africana és una planta que requereix cures especials, però amb una mica d’atenció i carinyo, et recompensarà amb una floració abundant i duradora.

Aníma’t a cultivar aquesta petita joia a la teva llar!

Tasques del jardí a l’Octubre

Tasques del jardí a l’Octubre

És temps d’abonar, plantar, obtenir esqueixos, collir … Moltes d’aquestes tasques veuran els seus fruits l’any vinent.

Mentrestant, la tardor es llueix en el fullatge d’or de les caducifòlies, les baies, les flors de temporada …

 

TASQUES GENERALS DEL MES

Plantacions, trasplantaments, canvis de test. A l’igual que setembre, octubre ofereix les condicions climàtiques ideals per plantar, i trasplantar de sòl a sòl si l’espècie ho resisteix, arbres i arbustos: caducifolis que ja han entrat en repòs, coníferes en pa de terra (si vols una tanca has plantar ara) , llorers, baladres, arboços, oliveres … Veure Plantació i trasplantament d’arbres i arbustos.

• En tots els casos és recomanable obrir els forats uns 15 dies abans de plantar.

• No t’oblidis de comprovar el drenatge.

• Si plantes un arbre no deixis de entutorarlo, així resistirà millor els embats de vent i creixerà bé.

Poda. Si no has retallat les tanques i Art topiària de coníferes i perennifòlies al setembre, fes-ho ara. Aprofita per netejar-los de branques seques, desviades o fetes malbé. Fins a la primavera que no et caldrà podar de nou.

Adobat. Les plantes de flor de temporada -crisantemos, asteres, Tagetes, ciclàmens, agératos, coralillos, pensaments, sedums, Bellis perennis- floriran més temps si els ofereixes un fertilitzant ric en potassi. A la gespa, els exemplars recentment podats i l’hort els vindrà bé una aportació d’adob orgànic (humus de cuc, fems).

 

ARBRES, ARBUSTOS I ENFILADISSES

Temps de plantar …

Si vols tenir una tanca de coníferes o de qualsevol altra perennifòlia, aquest és un mes ideal per plantar els exemplars. Si es presenten en pa de terra, amb més raó encara: octubre és el mes límit, cas contrari hauràs d’esperar fins al maig.

Aquest és també el moment ideal per plantar enfiladisses com la Parthenocissus quinquefolia, que es posa vermella en aquests mesos; també per obtenir esqueixos. En canvi hauràs d’esperar a l’hivern per plantar la P. tricuspidata, veure.En la plantació hauries de la mateixa manera que amb les altres llenyoses.

Dóna’ls oli mineral als arbres

L’oli mineral evita que les plagues, que entraran en latència, puguin desenvolupar-se la primavera que ve. Raspalla el tronc i les branques abans aplicar-lo. És important repetir el tractament a l’hivern i al començament de la primavera perquè sigui més eficaç.

Podar, esqueixar i plantar aromàtiques

Passada ja la floració de les lavandes i les sàlvies, convé retallar les espigues i una part de la tija perquè conservin un port compacte i no es tornin molt llenyoses.

Amb les restes de poda es poden obtenir esqueixos. També és bon moment per plantar exemplars nous a terra o en testos.

 

PLANTES DE FLOR

Si vols flors durant la tardor…

Les plantes de temporada -crisantems, asteres, ciclàmens, sedums, pensaments, entre tantes altres de floració de tardor, i les anuals d’estiu que segueixen donant flors fins a l’arribada de l’hivern -tagetes, coralillos, agératos, geranis, vern marítim necessiten alguns cures per florir llarga i abundantment.

• Hem de proporcionar adob per a plantes de flor, ric en potassi.

• Hem de mantenir lliures de males herbes, que competeixen per l’aigua, els nutrients i la llum.

• A les regions on comença a fer fred ja és moment de protegir les arrels de les més sensibles amb mulching de humus (de pas aportaràs matreia orgànica a terra), escorça de pi, palla neta…

• Pinça les flors seques perquè segueixin florint durant diverses setmanes.

• Controla l’aparició de la cendrosa.

Planta els bulbs de primavera

Si a la primavera vols el jardí i la terrassa plens de tulipes, jacints, narcisos, muscaris, crocus… planta els bulbs ara. Entiérralos entre plantetes de vern marítim, pensament, violeta, ciclamen…

• El substrat. És molt important que dreni bé, cas contrari els bulbs es podriran. Una terra rica i amb textura franc sorrenca és el més adequat.

• La posició. Els bulbs, en general, necessiten un lloc assolellat.

• La plantació. Amb un plantador de bulbs et resultarà més fàcil. La profunditat de plantació és clau: tingues en compte les indicacions de l’etiqueta. El punt de brotada ha de quedar cap amunt.

• El reg. El substrat no ha de assecar-se, però molt de compte amb entollar.

 

PLANTES D’INTERIOR

Dóna’ls abonament cada dues setmanes

Continua aportant a les plantes verdes d’interior un fertilitzant líquid ric en nitrogen, dissolt en l’aigua de reg. Estimularàs el creixement i aconseguiràs fulles més verdes. Fes-ho cada 15 dies sobre el substrat humit. Al novembre hauràs d´espaiar l’aplicació d´adob, ja que l’activitat vegetativa de les plantes entrarà en fase de repòs.

Espacial dels regs, però procúrales humitat ambiental

A menys calor, menor necessitat d’aigua. En el cas d’algunes espècies has de deixar que la terra s’assequi entre un i altre reg. Però segueix procurant-humitat mitjançant polvoritzacions d’aigua destil·lada o desmineralitzada, preferentment (no mullis les flors). El matí és el millor moment del dia per regar-les. Neteja les fulles de pols: les llises i grans amb un drap humit i les velloses amb un pinzell suau.

 

L’HORT

En plena collita

• Entorn del 29 de setembre, dia de Sant Miquel, es produeix el “estiuet del codony”, en què s’inicia la recollida d’aquests fruits, però també de kiwis i avellanes.

• Mentrestant, segueix la collita de nous, caquis, magranes, algunes varietats de llimones i les últimes pomes i peres.

• Aquest mes arriben també el seu punt de maduresa les groselles negres (Ribes nigrum), raïm crispas (Ribes uva-crispa) i aranyons (Prunus espinosa). Espera un dia assolellat per collir. Si vols obtenir esqueixos per multiplicar els exemplars ara és el moment.

• A l’hort podràs recollir ja les patates tardanes que vas plantar a la fi de la primavera. Guarda-les en un lloc fosc i fresc.

Sembres i plantacions

• Neteja els bancals de restes d’hortalisses esgotades i males herbes, remou la terra i barreja-la amb adob orgànic (un 5%, no més) i planta o sembra espinacs, cols, bledes, porros, raves, pastanagues…

 

LA GESPA

L’herba, a punt per afrontar el fred

• Si no ho has fet al setembre aquest és un bon moment per passar l´escarificadora: l’aigua, la llum i l’aire penetraran amb més facilitat fins a les arrels gràcies als forats que s’obriran a la capa d’herba seca que es forma sobre la superfície; fes aquesta operació amb la gespa acabat de segar. Aplica adob orgànic a continuació i rega lleugerament.

Cures d'la gespa a l'octubre

• Les pluges de tardor poden propiciar l’aparició de molsa, algues i líquens sobretot a les zones més ombrívoles de la praderia o on la terra està més compactada. L´escarificat sol valer com a mètode preventiu. Si detectes la seva presència, s’aplica el fitosanitari necessari (pregunta al teu centre de jardineria); un cop sec, raspa la zona, escarifícala i ressembra aportant humus a el mateix temps.

• Després de l’estiu, la gespa creix amb més lentitud, de manera que ja no exigirà segues tan seguides; deixa l’herba una mica més alta.

• També pots reduir la freqüència de reg.

• Mantenir lliure de fulles seques.

 

I recorda que en Jardineria Sánchez trobaràs tot el que necessites per a la cura del teu jardí.

T’esperem.