22 jul., 2024 | Plantes i Jardí
La Monstera deliciosa, comunament coneguda com a costella d’Adán, és una planta tropical que ha conquerit els cors dels amants de la jardineria interior.
Les seves grans fulles perforades i brillants la converteixen en un element decoratiu inigualable, capaç de transformar qualsevol espai. Però més enllà de la seva bellesa estètica, la monstera és una planta que enlú una fascinant història i requereix cures específiques per lluir en tota la seva esplendor.
Característiques de la Monstera
Originària de les selves tropicals de Centreamèrica, la monstera és una planta enfiladisses que en el seu hàbitat natural pot assolir grans dimensions. Les seves fulles juvenils són senceres i cordades, però a mesura que la planta madura, desenvolupen les característiques fenedures i perforacions que li donen el seu nom.
Aquestes obertures a les fulles tenen una funció adaptativa: permeten que la planta resisteixi forts vents i pluges sense patir danys.
A més de les seves fulles cridaneres, la monstera produeix inflorescències espàdic, similars a les de l’ espatifil, que contenen petites flors unisexuals. Tot i que menys ornamentals que les fulles, aquestes flors poden donar lloc a fruits comestibles, tot i que amb un sabor un tant peculiar.
Per què les Monsteres són tan apreciades
La popularitat de les monsteres entre els col·leccionistes es deu a diversos factors:
- Bellesa exòtica: Les seves fulles grans i esculturals aporten un toc tropical a qualsevol interior.
- Versatilitat: S’adapta a diferents estils de decoració, des dels més moderns fins als més clàssics.
- Facilitat de cura: Tot i que requereix atenció, no és una planta excessivament exigent.
- Varietat d’espècies: Existeixen nombroses espècies i varietats de monstera, cadascuna amb les seves pròpies característiques.
Cures essencials de la Monstera
Per gaudir d’una monstera sana i vigorosa, és important proporcionar-li les cures adequades:
- Llum: La monstera necessita molta llum indirecta. Evita l’exposició directa al sol, ja que pot cremar les fulles. Un lloc a prop d’una finestra orientada a l’est o a l’oest és ideal.
- Temperatura: La temperatura ideal per a la monstera oscil·la entre els 18 i els 25 °C. Tolera temperatures més baixes, però no les gelades.
Humitat: Com que és una planta tropical, la monstera aprecia un ambient humit. Pots augmentar la humitat ambiental ruixant les fulles regularment amb aigua o utilitzant un humidificador.
- Reg: El reg ha de ser moderat, evitant tant l’ entollament com la sequera. Riu quan els primers centímetres del substrat estiguin secs.
- Substrat: Utilitza un substrat ric en matèria orgànica, ben drenat i lleugerament àcid.
- Adobat: Abona la teva monstera amb un fertilitzant líquid per a plantes verdes cada 15 dies durant la primavera i l’estiu.
- Trasplantament: Trasplanta la monstera a una maceta una mica més gran cada dos anys, o quan les arrels hagin omplert tota la maceta.
Plagues i Malalties
Les monstres són plantes resistents, però es poden veure afectades per algunes plagues i malalties comunes, com la cotxinilla, l’aranya vermella o el fong oïdi. Si detectes algun problema, tracta la planta amb un insecticida o fungicida específic al més aviat possible.
Multiplicació
La monstera es pot multiplicar per esqueixos de tija o per divisió de la mata. Els esqueixos han de tenir almenys dues fulles i un guix. Plàntals en un substrat humit i manteniu-los en un lloc càlid i lluminós.
Consells addicionals
- Neteja dels fulls: Neteja les fulles de la teva monstera amb un drap humit de cop per eliminar la pols i permetre que respirin correctament.
- Suport: A mesura que la planta creix, necessitarà un suport per enfilar, com un tutor o una paret de musc.
- Poda: Si la teva monstera es torna massa gran, pots podar-la per controlar el seu creixement.
La monstera és una planta que combina bellesa i facilitat de cura, cosa que la converteix en una opció perfecta per decorar qualsevol llar. Si ets un col·leccionista de plantes o simplement busques afegir un toc verd al teu espai, la monstera és una excel·lent elecció.
Amb les cures adequades, aquesta planta t’acompanyarà durant molts anys, convertint-se en una veritable joia de la teva col·lecció.
8 jul., 2024 | Plantes i Jardí
El pugó és, al costat dels àcars, cotxinetes i mosques blanques, una de les plagues que amb més freqüència pateixen les nostres plantes, ja siguin exemplars de jardí com les espècies d’interior.
Però aquest insecte no només les debilita en absorbir la seva saba, sinó que a més contagia malalties i atrau altres plagues, com les formigues.
En aquest article vam conèixer en detall les característiques d’aquesta plaga, les conseqüències dels seus atacs i les formes de detecció i tractament.
.
EL PUGÓ, UNA DE LES PLAGUES MÉS ESTESES
El pugó és habitual en camps i jardins i pot formar autèntiques colònies que embolcallen els talls i les fulles de les plantes.
Des de la primavera fins a la tardor hauràs de controlar les zones en creixement de les teves plantes i l’enveja de les fulles per detectar-los a temps.
Aquests petits insectes (d’1 a 3 mm de longitud) poden presentar diversos colors segons l’espècie a la qual pertanyin: verds, vermells, grocs, negres… i tot i que són molt petits són fàcils de detectar a simple vista.
La majoria són polífags, és a dir, no tenen preferència per una espècie vegetal concreta.
Ataquen els brots joves de molts tipus de plantes, tant d’exterior com d’interior, especialment a aquells cultius amb alt contingut en sucres: lleguminoses (faves, pèsols, mongetes…), altres hortalisses com la patata o la col, verdures, fruiters, plantes ornamentals (molt comunes als rosals), etc.
A principis de la primavera, els ous donen lloc a femelles sense ales que es reprodueixen per partenogènesi (un tipus de reproducció sexual que requereix un sol gàmeta) i, sense necessitat d’un mascle que les fecundi, poden arribar a produir més de 150 cries.
Donen lloc a generacions de pugons àpters (sense ales) que es queden alimentant-se de la planta on han nascut i a altres generacions amb ales que colonitzen plantes diferents.
En tan sols una setmana, aquestes cries ja són adultes i poden reproduir-se igual que la seva progenitora, per la qual cosa la invasió és molt ràpida. Es poden produir diverses generacions anuals procedents d’ un sol individu.
Quan les condicions ambientals comencen a deixar de ser adequades, es produeix una generació amb reproducció sexual amfigònica (mascles i femelles), que es reproduirà donant lloc als ous que hibernaran durant l’estació freda fins a la seva eclosió a la següent primavera.
Les espècies en què és més fàcil trobar-lo són els rosers, arbres fruiters, coníferes i pollancres, tot i que també és comú que ataqui a l’hort.
.
CONSEQÜÈNCIES DE L’ ATAC DEL PUGÓ
El pugó ataca les plantes sobretot per alimentar-se de la seva saba. La succiona a través d’un pic llarg que clava a la planta. Com a conseqüència, el teixit de l’ exemplar es destrueix i les fulles i els brots nous es deformen.
La debilitat originada a la planta per aquest atac frena el seu creixement i disminueix la floració.
D’altra banda, els pugons poden transmetre malalties d’una planta a una altra. Això passa si, després d’alimentar-se d’un exemplar infectat, ataquen un de sa.
Les malalties més habituals són provocades per fongs com el Seiridium cardinale, en xiprers i altres arizòniques, el Cenangium ferruginosum, en avets, i la negrilla als cedres, així com nombroses virosis que poden aparèixer en adelfes, cucurbitacees o solanacees.
.
DETECCIÓ I TRACTAMENT CONTRA ELS ATACS
La plaga del pugó apareix amb el bon temps (especialment a la primavera i a l’estiu) i de forma explosiva, a causa de l’alta capacitat reproductora d’aquest insecte.
Comprovar que una planta està sent atacada per aquest insecte és senzill, ja que es poden veure als erms tendres i a l’enveja de les fulles.
Els pugons són uns petits insectes de color negre, groc, vermell o verd (hi ha moltes espècies diferents), que deixen després de si un rastre ensucrat (la melassa) que no només cobreix la superfície de la planta, sinó que també atrau les formigues.
Aquestes poden fins i tot traslladar els pugons d’unes plantes a unes altres.
Si veus fulles que groguen i s’arruguen, és un bon indicatiu de l’atac d’un paràsit. Si a més hi ha fulles que estan brillants i enganxoses, o es veuen formigues deambulant pels talls, ja no hi ha dubte que un insecte hemípter està excretant melassa com a resultat de la seva alimentació.
Busca sobretot a les zones terminals de la planta, on els teixits són més tendres.
La part posterior de les fulles són les grans oblidades, on potser vegis el culpable.
.
TRACTAMENTS PREVENTIUS
Mai ens cansarem de repetir que la prevenció ha de ser la base d’un control adequat de les plagues, i amb més motiu en el cas del pugó, que es reprodueix de forma exponencial.
Existeixen diferents tractaments preventius, als quals es pot recórrer durant els mesos d’ hivern si hi ha risc d’ atac de plaga.
Algunes de les mesures preventives contra l’atac del pugó són:
– Eliminar les males herbes per evitar que els pugons s’hi refugiïn i puguin colonitzar les plantes pròximes.
– L’adequada preparació i protecció del substrat, així com un adobat i reg correctes, disminueixen les possibilitats de l’atac de plagues i malalties.
– Si es detecta la presència de formigues, intentar acabar amb elles ja que aquestes tenen una relació de simbiosi amb els pulgons: els protegeixen i transporten per alimentar-se de la melassa que excreten.
– Plantar, prop de les espècies que poden ser atacades per pugons, plantes que els repel·leixen com: alfàbrega (i aromàtiques en general), ortiga o all.
– Oli de parafina o oli d’hivern: s’aplica a l’hivern sobre arbres i arbustos sense fulles, especialment si han estat atacats la primavera o estiu anterior. És un mètode físic que forma una pel·lícula sobre els ous de pugons i fa que s’asfixiïn.
.
TRACTAMENTS PER ELIMINAR EL PUGÓ
Per a un control eficaç de les plagues evitant l’ ús de productes químics o artificials, hem de planificar una lluita integrada, que empra simultàniament diferents mètodes que les combatin.
Un cop detectat, el polze es combat mitjançant un tractament fitosanitari durant primavera i estiu, a primera hora del dia o al vespre.
De tota manera, els tractaments només s’ han de realitzar quan sigui necessari i en dosis adequades, ja que l’ abús dels insecticides debilita les plantes.
Alguns dels mètodes per eliminar o reduir significativament els pugons són:
– Mètodes mecànics: podar els brots més afectats o eliminar els pulgons raspallant els brots i les fulles amb un petit pinzell.
– Mètodes biològics: resulta molt útil la utilització d’enemics naturals de les plagues. Igual que es realitza en altres casos, podem alliberar insectes depredadors de pugons (com, crisopes, tisores, vespes). Hi ha empreses especialitzades venen aquests insectes depredadors de pugons.
– Solucions o preparats repel·lents:
- Aigua sabinosa (sabó de potassa).
- Infusió de cua de cavall (Equisetum arvense).
- Pelitre.
- Extracte de Neem.
Aquest últim, l’extracte de Neem, és una excel·lent alternativa ecològica i respectuosa amb el medi ambient, que serveix tant de repel·lent com d’insecticida de contacte.
Disposa també de cert efecte sistèmic gràcies al seu principi actiu (azadiractina).
Combat el pugó i també altres plagues com aranya vermella, mosca blanca o cotxinilla, sense perjudicar altres insectes beneficiosos.
.
El pugó és una plaga molt comuna que amenaça amb freqüència la bona salut i bellesa dels nostres cultius i jardins.
Conèixer bé aquest insecte i com actua és la millor eina que tenim per, primer prendre des d’ara mateix mesures preventives i també per eradicar la plaga
A Centre de Jardineria Sánchez coneixem bé aquests insectes i, sobretot, sabem com acabar amb ells.
Disposem d’una àmplia secció dedicada a la prevenció i tractaments per eradicar plagues i les malalties més comunes de les nostres plantes.
Si tens dubtes, preguntes, som experts i podem assessorar-te a escollir el millor tractament per al teu cas.
T’esperem!
1 jul., 2024 | Agenda del jardí, Plantes i Jardí
L’última quinzena de juliol i la primera d’agost suposen un clar desafiament a la resistència de les plantes.
Les nits suposen un alleujament per al jardí i la terrassa… i el moment ideal per a gaudir-ne!
TASQUES GENERALS DEL MES
El reg és de màxima importància al juliol. Utilitza aspersió per a la gespa; degoteig per als arbustos, anuals i vivaces, tanques i arbres, i regadora o immersió (segons) per a algunes plantes d’interior.
Adobar les plantes de flor. Estan a ple rendiment, de manera que necessitaran un adobat ric en fòsfor i potassi i baix en nitrogen.
Les plagues i fongs, a ratlla. El control de plagues i malalties segueix sent clau. Sempre que sigui possible, utilitza plaguicides sistèmics i fungicides d’ampli espectre.
Eliminar les males herbes. La birba de males herbes no s’ha de descuidar. En alguns casos convindrà utilitzar un herbicida; demana consell al teu centre de jardineria.
Arbres, arbustos i enfiladisses
Aclareix arbustos i enfiladisses
Allibera els arbres, arbusts i enfiladisses de les branques seques, febles o embullades. Les tisores han d’estar ben netes i afilades per no provocar estrips. Escull l’eina adequada segons el gruix de les branques.
Aconsegueix esqueixos
Juliol i agost són mesos ideals per fer esqueixos semileñosos de lagerstroemias, baladres, fúcsies, hortènsies, mare-selves, geranis, i de les espíreas que van florir a la primavera.
Escull les branques més vigoroses, dóna’ls un tall net, unta l’extrem amb hormones d’arrelament i plántalas de seguida.
Retalla les aromàtiques
Poda les espigues de flors velles de les aromàtiques i tres al a quatre centímetres de l’últim creixement perquè segueixin florint. Amb les espigues seques aprofita per fer saquets perfumats.
Fes un escocell als arbres
Cavar un escocell al voltant de l’tronc dels arbres farà que aprofitin millor la pluja i el reg. Vigila que no s’ompli de males herbes; per això, el millor és acolcharlo amb escorça de pi o algun àrid.
Abans de marxar de vacances riégalos bé; fes el mateix amb els arbustos que hagis plantat aquest any.
Plantes de flor
Protegeix-les del cop de calor
Com herbàcies que són, estan més exposades al cop de calor, d’efectes letals. Per això, en aquests dies tan calents no descuidis el reg.
Controla l’arna del gerani
Geranis, gitanilla i altres pelargonis pateixen en aquesta època l’amenaça de l’eruga de l’arna del gerani (Cacyreus marshalli).
L’insecte posa els ous en les corol·les i les larves devoren el cor de les tiges, causant la mort de les plantes. Per prevenir els seus danys, actua de forma preventiva o en els primers estadis larvaris.
Podeu fer servir insecticides biològics basats en l’extracte de neem o les espores i toxines de Bacillus thuringiensis ‘Kurstaki’.
Elimina les flors velles
Si vols allargar la floració de les vivaces i anuals, pínzalas a mesura que vagin morint les flors.
Entutora dalias, gladiolos…
Les plantes altes i de tiges primes que sostenen grans flors, com les dàlies, peònies, gladiols, lliris, canyes de les Índies, i fins i tot les margarides, necessiten que els col·loquis tutors.
Prevé el cop de calor
Defensa als teus plantes de flor (recorda que són herbàcies) de l’efecte de les altes temperatures assegurant-los la provisió d’aigua necessària. Només així seran capaços de resistir una brusca pujada del termòmetre.
Plantes d’interior
Asegura una bona hidratació
Un cap de setmana d’estiu sense aigua suficient pot deixar-te sense les teves plantes d’interior. Si t’absentes, asegúrales la necessària hidratació.
No totes necessiten la mateixa quantitat d’aigua, però en general evita l’excés de reg i sobretot el embassada, que propicia l’aparició de patògens.
Agrúpalas per generar un microclima més humit, i no deixis de polvoritzar amb aigua destil·lada o descalcificada almenys un parell de vegades a el dia. Si surts de vacances llegeix les nostres recomanacions a l’agenda d’agost.
Impedeix que les ataqui l’aranya roja
Si el fullatge està bé humectat mantindràs a ratlla l’aranya roja, un àcar que creix gràcies a la calor i la sequedat ambiental.
Sabràs que ha atacat quan les fulles comencin a perdre color i assecar-se; en el revés podràs observar unes finíssimes teles amb les minúscules aranyes. Rocíalas amb aigua; si no se’n van, s’aplica un acaricida.
Deixa d´adobar
Al juliol i agost suspèn les aportacions de fertilitzant a les teves plantes d’interior; hauràs de reiniciar-les al setembre.
La gespa
Defensa la gespa de la calor
Si tens una gespa clàssica, passa el tallagespa amb menor freqüència i deixa l’herba més alta per evitar que es torni groga. Vigila que no li falti reg. Si no fes tanta calor convé actuar com al juny.
Abans de sortir de vacances
Sega la gespa abans d’absentar-te, però deixant dos terços de l’alçada: així aguantarà millor l’efecte del sol durant un parell de setmanes.
Passa-li el corró de pues o escarificadora perquè absorbeixi bé l’aigua, i revisa el sistema de reg i els aspersors.
