27 gen., 2024 | Plantes i Jardí
El Viburnum tinus, conegut popularment com a durillo, llorer salvatge, marfull o laurentí, és un arbust perennifoli originari de la regió mediterrània, que es caracteritza per la seva gran resistència i la seva atractiva floració hivernal.
En aquest article et comptem tot el que necessites saber sobre les seves característiques i cures, perquè puguis gaudir d’aquesta planta al teu jardí o terrassa.
Característiques del Viburnum tinus
El durillo és un arbust que pot assolir els 3 metres d’alçada, tot i que també es pot podar per donar-li forma d’ arbre petit.
Les seves fulles són ovalades, coriàcies, de color verd fosc i brillant pel feix i més clares i peludes per l’enrevès.
Les seves flors són blanques, petites i aromàtiques, i s’agrupen en inflorescències terminals amb forma d’umbela, que apareixen des de finals de l’hivern fins a la primavera.
Els seus fruits són unes baies rodones, de color blau fosc o negre, que contenen una sola llavor no comestible.
El durillo és una planta molt utilitzada en jardineria, tant per formar tanques com per decorar massissos, bordures o rocalles.
També es pot cultivar en test, sempre que se li proporcioni un bon drenatge i una mida adequada.
El seu principal atractiu és la seva floració hivernal, que contrasta amb el verd intens de les seves fulles i aporta color i vida al jardí en una època en què poques plantes floreixen.
Cures del Viburnum tinus
El durillo és una planta molt fàcil de cuidar, ja que s’adapta a diferents condicions de llum, sòl i clima.
Aquestes són les cures bàsiques que has de proporcionar-li:
Ubicació: el durillo pot créixer tant a ple sol com en semisombra, però no tolera l’interior de la casa. L’ideal és ubicar-lo en un lloc on rebi almenys unes hores de sol directe al dia, per afavorir la seva floració i evitar l’atac de fongs.
Si vius en una zona costanera, no et preocupis, ja que el durillo resisteix bé la brisa marina i la salinitat.
Reg: el durillo és una planta que suporta bé la sequera, per la qual cosa no necessita regs freqüents ni abundants. El millor és regar-la quan el substrat estigui sec, evitant l’entollament.
A l’estiu es pot regar cada 2 o 3 dies, i a l’hivern cada 4 o 5 dies. Si el durillo està en test, cal assegurar-se que tingui forats de drenatge i col·locar un plat a sota per recollir l’excés d’aigua.
Sòl: el durillo no és exigent amb el tipus de sòl, sempre que sigui fèrtil i ben drenat. Pot créixer en sòls àcids, neutres o alcalins, encara que prefereix els lleugerament àcids.
Si està en test, es pot fer servir un substrat universal o una barreja de terra de jardí, sorra i turba.
Adob: el durillo es beneficia d’una aportació d’adob orgànic durant la primavera i l’estiu, per estimular el seu creixement i floració. Es pot usar compost, humus de llombriu o fem ben descompost, aplicant-lo sobre la superfície del sòl o mesclont-lo amb el substrat.
També es pot fer servir un adob líquid específic per a plantes amb flor, seguint les indicacions del fabricant.
Poda: el durillo no necessita una poda intensa ni regular, excepte per eliminar les branques seques, malaltes o malmeses. També es pot podar per donar-li forma o reduir la seva mida, però sempre després de la floració, per no afectar els orients florals.
Es recomana fer servir unes tisores de podar afilades i netes, i fer talls nets i inclinats.
Com veus, el durillo és una planta molt agraïda, que et recompensarà amb la seva bellesa i aroma durant tot l’any. Si t’animes a cultivar-lo, no t’esgafaràs.
12 gen., 2024 | Plantes i Jardí
Les gelades són un dels fenòmens meteorològics més temuts pels amants de la jardineria, ja que poden danyar o fins i tot matar les plantes que tant cuidem. Tanmateix, hi ha algunes mesures que podem prendre per prevenir o minimitzar els efectes del fred extrem al nostre jardí.
En aquest article et comptem quines són i com aplicar-les.
El primer que hem de fer és conèixer el tipus de plantes que tenim i la seva resistència al fred. No totes les espècies són igual de sensibles a les baixes temperatures, i algunes poden suportar millor les gelades que d’altres.
Per exemple, les plantes perennes, com els arbustos, els arbres o les coníferes, solen ser més resistents que les anuals o les bulboses, que són més delicades. També cal tenir en compte l’origen geogràfic de les plantes, ja que algunes estan adaptades a climes més càlids i altres a climes més freds.
En general, podem classificar les plantes en quatre categories segons la seva resistència al fred:
– Plantes molt resistents: són aquelles que poden suportar temperatures inferiors a -15ºC sense patir danys. Alguns exemples són el cebo, l’avet, el romaní o la bugada.
– Plantes resistents: són aquelles que poden suportar temperatures entre -10ºC i -15ºC sense patir danys. Alguns exemples són el llorer, el boix, l’hortènsia o el narcís.
– Plantes poc resistents: són aquelles que poden suportar temperatures entre 0ºC i -10ºC sense patir danys. Alguns exemples són el gerani, la margarida, el tulipà o la begònia.
– Plantes sensibles: són aquelles que no poden suportar temperatures inferiors a 0ºC sense patir danys. Alguns exemples són el jazmín, l’orquídia, la gardenia o la buganvilla.
Mesures preventives
Un cop sabem quin tipus de plantes tenim, podem prendre algunes mesures preventives per protegir-les de les gelades. Aquestes mesures varien segons el tipus de planta i el lloc on es trobin:
– Si tenim plantes en testos, el millor és traslladar-les a un lloc resguardat del fred, com un hivernacle, un porxo, un garatge o una habitació lluminosa. Si no tenim aquesta opció, podem agrupar-les a prop d’una paret que els doni calor o cobrir-les amb un plàstic o una tela que els aïlli del fred.
– Si tenim plantes a terra, podem cobrir el terreny amb una capa de mantell, palla, fulles seques o escorça de pi que els protegeixi les arrels del fred. També podem cobrir les parts aèries de les plantes amb un plàstic o una tela que els eviti el contacte directe amb el gel o la neu.
– Si tenim plantes enfiladisses o penjants, podem recollir-les i vessar-les per evitar que es trenquin pel pes del gel o la neu. També podem cobrir-les amb un plàstic o una tela que els protegeixi del fred.
– Si tenim plantes bulboses, podem extreure els bulbs del terra i guardar-los en un lloc sec i fosc fins a la primavera. Si no volem fer això, podem cobrir el terra amb una capa de mantell, palla, fulles seques o escorça de pi que els protegeixi del fred.
Com recuperar les plantes afectades per gelades
A més d’aquestes mesures preventives, també podem prendre algunes mesures correctives si veiem que les nostres plantes han patit danys per les gelades. Aquestes mesures són:
– No regar ni adobar les plantes fins que es recuperin de l’estrès pel fred. L’aigua i els nutrients poden provocar més danys en els teixits danyats pel gel.
– No podar ni tallar les parts afectades per les gelades fins que es vegi clarament quines parts són vives i quines mortes. Podar massa aviat pot debilitar més la planta i exposar-la a noves gelades.
– Protegir les ferides de les plantes amb un producte cicatritzant o fungicida que eviti l’entrada de fongs o bacteris que puguin causar infeccions.
– Aplicar un producte antitranspirant o antihelades que redueixi la pèrdua d’aigua per les fulles i augmenti la resistència al fred.
Seguint aquests consells, podrem protegir les nostres plantes i el nostre jardí de les gelades i gaudir de la seva bellesa durant tot l’any.
